Cerca de notícies

Enquesta

Mor Jerzy Artysz, la veu de l'ànima

23/7/2024 |

 

https://www.revistamusical.cat/mor-jerzy-artysz-la-veu-de-lanima/

El baríton polonès Jerzy Artysz va morir el passat dilluns, 22 de juliol, als 93 anys, a Varsòvia.

Nascut l’any 1930 a Sochaczew (Polònia), Artysz va ser un personatge llegendari a l’escena operística del seu país. El seu repertori va abastar des del període barroc (Monteverdi, L’Orfeo) a la música del segle XX (Wozzeck de Berg, Tomorrow de Baird, Mannequins de Rudzinski o Black Mask de Penderecki). Va obtenir els seus majors èxits en els papers protagonistes del Comte d’Almaviva, Scarpia, Daland, Falstaff i Macbeth. En tot moment, va ser un defensor de la música contemporània, aprenent papers de gran dificultat en els idiomes més diversos. Va fer gires per Itàlia, França, Espanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Rússia, Israel, els Estats Units i el Canadà.

La seva immensa tasca, però, no tan sols es va desenvolupar al seu país sinó que també va arribar a Catalunya. L’any 1974 ja havia actuat a Barcelona, quan va estrenar l’òpera Èdip i Iocasta de Josep Soler com a protagonista en versió de concert al Palau de la Música, i el 1986, en versió escenificada, al Liceu. La mateixa dècada, va impartir uns cursos de cant al Conservatori de Tarragona i després va ser director artístic de l’Escola Operística d’Estiu del Teatre Fortuny de Reus. De l’any 1990 al 1994, va ser director artístic de l’Escola d’Òpera de Barcelona, nascuda al si de l’Escola de Música del Palau, on van participar com a professors els actors Lluís Homar i Jordi Bosch, la soprano Dolors Aldea i l’historiador i crític Roger Alier, entre d’altres. Victòria dels Àngels el considerava un dels millors mestres de cant: tenien una gran amistat i parlaven molt de l’art i de la veu. Durant aquesta època, Artysz va col·laborar amb l’Orquestra del Teatre Lliure en memorables concerts en què interpretà obres de Manuel de Falla, Frederic Mompou i compositors contemporanis. El 1995, va estrenar el psicodrama Murillo de Josep Soler, per a baríton, viola, piano i harmònium, un autèntic tour de force per la seva dificultat vocal i la intensitat emocional

Vaig compartir la seva amistat i actuacions amb ell com a pianista en recitals de lied amb meravellosos repertoris romàntics com Schumann, Schubert, Liszt, Ravel, Debussy i sobretot polonesos, aquí no tan coneguts i alhora d’una intensitat poètica profunda, com ara Moniuszko, Szymanowski, Baird, Paderewski i el mateix Chopin. Entre d’altres, vam actuar al Festival Chopin de Valldemossa a Mallorca el 1998.

Guardo molts records de la seva saviesa. Per exemple, afirmava que la veu està unida a la paraula i, per tant, el cant no és només fisiologia, sinó amor a la música i a la poesia. Eren molt personals la seva dicció i el seu exquisit legato. Fins i tot lligava les consonants, tan abundants en la llengua polonesa. Era hereu de l’art del cant dels seus admirats mestres antics, de la declamació de les paraules, de la seva autonomia quant a la individualitat del so i del seu sentit en el conjunt del text. El seu fraseig sense pressa emanava lliure de la partitura. També em va interessar molt com marcava els ritmes de la seva terra –Artysz havia nascut molt a prop del poble de Chopin i estava amarat del seu folklore– i els sons de la llengua polonesa, que canten per si sols.

Destacaria d’ell la creença en el que feia, la seva fidelitat a la música i a la poesia, que es transparentava a l’hora del recital; la preparació en els assaigs i la força de nous impulsos en el concert en directe; la seva àmplia cultura, que destil·lava amb naturalitat; la seva honestedat i fortalesa física i mental, amb la qual superava tota mena de dificultats

El seu pensament va quedar recollit fa dos anys en el llibre Poszukiwanie. Jerzy Artysz w rozmowie z Sylwią Wachowską i Aleksandrem Laskowskim (“Cercant. Jerzy Artysz en conversa amb Sylwia Wachowska i Aleksander Laskowski”), de l’editorial Polskie Wydawnictwo Muzyczne. També hi va incloure l’experiència dels anys que va passar a Barcelona, per ell molt estimats.

Artysz va formar generacions de cantants professionals, tant al seu país com a l’estranger, amb una dedicació generosa, intensa i atenta, destacant la capacitat de transmetre la naturalitat de l’emissió vocal i de la dicció. Va deixar una petja essencial al nostre país gràcies a les seves interpretacions i als seus deixebles.

Jerzy Artysz va començar la seva educació musical aprenent a tocar el violí. Va estudiar cant amb Maria Halffter i va continuar els seus estudis vocals a Milà amb Maria Carbone. Va ser guardonat als concursos internacionals de cant de Moscou (1957), Hertogenbosch (1958), Tolosa (1959) i Ginebra (1960). Durant els anys 1958-1963, va col·laborar amb el Gran Teatre de Lódź, on va debutar a Halka de Stanislaw Moniuszko, dirigida per Kazimierz Dejmek. El 1964, va començar la cooperació amb el Gran Teatre de Varsòvia, que va durar fins al 1990. Va estar associat a l’Òpera de Cambra de Varsòvia des del principi de la seva existència. Va ser professor de l’Acadèmia de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia.

Té una biografia plena de reconeixements: va guanyar el premi de la Unió de Compositors Polonesos per la promoció de la música contemporània polonesa, així com el premi Arion de l’Associació d’Artistes Escènics Polonesos. Va rebre la Creu d’Oficial de l’Ordre de Polònia Restituta i la Medalla d’Or Gloria Artis per contribucions destacades a la cultura polonesa, pels èxits en el treball artístic i les activitats docents.

Artysz va ser jurat de concursos de cant de Barcelona, ​​​​Busseto, Ginebra, Tolosa, així com del Concurs Internacional Vocal Stanisław Moniuszko de Varsòvia. Des de l’any 2013, va col·laborar amb la Fundació Jutropera, que promociona i educa en l’art de l’òpera, creant el personatge del Rei Lear en les actuacions de Michał Znaniecki realitzades a Polònia, Espanya i Ucraïna. L’havien dirigit Witold Rowicki, Bohdan Wodiczko, Andrzej Markowsi, Antoni Ros Marbà i Kurt Masur, entre d’altres.

Jerzy Artysz estava casat amb la musicòloga Elzbieta Artysz, editora en cap de la revista International Federation of Chopin Societies, que també va ser presidenta de la Societat Chopin i directora de l’Acadèmia de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia. Tots dos estaven immersos en la música, el teatre i la recerca.

Aquests darrers anys, Varsòvia li ha dedicat nombrosos programes de televisió, ràdio i entrevistes. La ràdio nacional de Varsòvia el va homenatjar oferint-li un extens recull de gravacions històriques de les seves interpretacions. Per ell va ser una gran sorpresa i alegria.

Artysz deixa una àmplia discografia i enregistraments per a la televisió i la ràdio. 

Revista Musical Catalana