Cerca de notícies

Enquesta

Vladimir Chernov: "Si un cantant no fa Verdi, no és prou apreciat"

28/7/2004 |

 

El baríton ofereix un recital de cançó russa al Festival de Música Pau Casals del Vendrell.

El baríton rus establert a Àustria Vladimir Chernov acaba la seva temporada de recitals amb un concert de cançons russes a l'Auditori Pau Casals del Vendrell.

Chernov, que ha cantat als millors teatres del món -acaba d'arribar de San Francisco, on ha presentat la cantata Joan and the Bells, de Gordon Getti, una obra basada en Joana d'Arc per a soprano, baríton i orquestra-, arriba al Festival Pau Casals amb un programa de cançó russa que inclou temes de Borodin, Balakirev, Dargomyzjsky, Txaikovski, Arenski, Glinka, Rubinstein i Rakhmàninov, acompanyat per la pianista Ludmila Ivanova. "Els compositors són bastant coneguts -afirma-, però les cançons no tant. Borodin és famós per El príncep Igor però les seves cançons no són gaire conegudes, igual que Dargomyzjsky, un compositor fantàstic que va fer molta música de cambra, o Balakirev, que va escriure moltes balades per a piano però que a nivell vocal només és conegut a Rússia". Per Chernov, però, aquestes cançons, d'una gran elegància, reflecteixen molt bé la gran cultura russa.

"Són cançons d'estil romàntic molt líriques. Borodin, per exemple, té una romança molt dramàtica sobre un poema autobiogràfic de Puixkin que explica la mort de la seva amant, una bellíssima princesa italiana. Musicalment, és una de les romances més difícils de cantar perquè és com una ària, amb una tessitura molt alta i que requereix una tècnica molt acurada, cada fragment és una obra mestra, potser per això no la canta ningú", assegura.

"Algú que canta lieder de Schubert, Schumann o Mahler [ell ho fa sovint] evidentment ha de tenir una certa escola vocal, però la cançó russa té una gran dificultat vocal i, naturalment, en la pronúncia del text, i quan entens el text cantes amb més passió. Per això és necessari seguir una certa tradició. No és que la nostra sigui una tradició tan important com la italiana o l'alemanya, però els intèrprets russos són molt bons", assegura el baríton.

Un rus italianitzat
Chernov ha estat durant 25 anys un dels barítons més apreciats de grans coliseus operístics com el Met, la Scala, la Bastilla i Berlín. Amb tot, sempre ha compaginat els seus recitals de lied alemany amb els protagonistes d'Ernani, Ievgueni Onieguin, La traviata, Roberto Devereux, Il Barbiere di Seviglia i La dama de piques. "No pretenc ser expert en res perquè la vida és massa curta -filosofa-, però després de 25 anys cantant repertori italià la meva veu s'està tornant estrangera respecte al repertori rus. Durant molts anys vaig treballar amb James Levine i se'm va considerar un baríton verdià. Ara n'hi ha molts. No tots tenen l'estil verdià però tots canten Verdi perquè, si un no canta Verdi, no és apreciat", critica.

Chernov va començar a cantar als vint anys com a baríton líric, amb una veu petita, de cambra, i després se'l va apreciar com a baríton verdià. "En els últims cinc anys, però, estic tornant al repertori cambrístic, i m'hi sento molt bé", assegura. Amb tot, reconeix que és molt difícil canviar de registre quan ha de passar d'un rol operístic a un recital com el d'avui al Vendrell. "Cal que passi un temps per poder canviar de tècnica, perquè la poesia russa s'ha de cantar de manera molt diferent al repertori italià, per exemple".

Als seus 50 anys, Chernov començarà aquesta tardor a dedicar-se a la pedagogia, concretament donant classes a la Universitat de Los Angeles, una tasca que li fa especial il·lusió. I per a qui vulgui veure'l en escena, serà a València al juny amb un Onieguin i al novembre següent amb Nabucco.

Marta Porter
Avui