Cerca de notícies

Enquesta

Cap de setmana coral al Palau de la Música Catalana

25/4/2024 |

 

Cap de setmana coral al Palau de la Música Catalana amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau interpretant obres contemporànies i dues estrenes, de Mariona Vila i d’Elisenda Fábregas

Aquest cap de setmana, dissabte 27 i diumenge 28, el Palau de la Música Catalana acull dos concerts corals amb dues formacions de la casa, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, respectivament, amb obres majoritàriament de creació contemporània en què destaquen dues estrenes de les compositores Mariona Vila i Elisenda Fábregas.

Corresponent al cicle La Casa dels Cants, dissabte que ve, 27 d’abril (Petit Palau, 18 h), el Cor de Noies de l’Orfeó Català convida Lluís Vilamajó, que el va fundar l’any 2000, a dirigir-lo amb un repertori que abasta gairebé dos-cents anys de música coral, des del Romanticisme alemany fins a la creació coral dels segles XX i XXI. El concert comptarà amb la col·laboració de l’arpista Esther Pinyol i la pianista del Cor, Maria Mauri. El programa permet una àmplia perspectiva de la versatilitat del Cor de Noies i, sens dubte, serà una de les grans fites de la seva temporada. El concert començarà amb tres obres romàntiques de Felix Mendelssohn (“Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61 núm. 3 [Somni d’una nit d’estiu]), Robert Schumann (“In meinem Garten”, de Drei Gedichte, op. 29 núm. 2) i Josef Rheinberger (“Früh Morgens”, de Maitag, op. 64 núm. 1), i també Two part songs, op. 26 de l’anglès Edward Elgar. La vetllada continuarà amb creació coral dels segles XX i XXI, tot combinant la música vocal amb destacades intervencions solistes per a arpa amb La source, un estudi virtuosístic del compositor belga Alphonse Hasselmans, i per a piano amb dues parts de la suite Impressions íntimes de Frederic Mompou. El cant tornarà amb la cèlebre A ceremony of carols de Benjamin Britten, escrita el 1942. La creació més actual inclourà l’estrena de la peça “El silenci de les pedres”, un avançament de l’obra El clam de la terra de Mariona Vila, amb textos de Laia Llobera, que s’estrenarà la temporada vinent; Tres acuarelas aragonesas d’Anton García Abril; Tundra d’Ola Gjeilo, compositor convidat de la temporada del Palau, obra inspirada en la seva Noruega natal, i Floreixen les espines, una cançó popular ucraïnesa harmonitzada per Bernat Vivancos.

L’endemà, diumenge 28 d’abril (Petit Palau, 18 h), Júlia Sesé dirigirà el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana amb un programa de creació coral dels segles XX i XXI a cappella. S’interpretarà L’aire daurat, un cicle de cinc poemes de poesia xinesa antiga que Marià Manent va adaptar al català musicat per Ricard Lamote de Grignon, de qui aquest any es commemora el 125è aniversari del naixement; Trois chansons de Maurice Ravel, l’única obra que va escriure per a cor a cappella; Jézus és a kufárok, música sacra hongaresa de Zoltán Kodály, un dels autors més importants del segle XX que han dedicat la seva vida al cant coral, i Five flower songs, op. 47, cinc cançons de Benjamin Britten amb textos de quatre autors diferents que parlen de flors, dedicades als botànics Leonard i Dorothy Elmhirst. El concert acabarà amb creacions del segle XXI, amb l’estrena de Bona Domna d’Elisenda Fábregas, per encàrrec especial del Palau per al Cor de Cambra, una adaptació de la mateixa obra composta el 2001 en què els textos han passat de l’anglès a l’occità, tot modificant-ne la durada i alguns altres aspectes que fan que realment sigui una estrena del 2024; i Leonardo dreams of his flying machine d’Eric Whitacre, composició també del 2001 basada en un text del 1965 de Charles Anthony Silvestri que reflexiona com devia ser la música que omplia la ment de Leonardo da Vinci. 

Catclàssics