Cerca de notícies

Enquesta

El desert és per als pecadors

15/2/2024 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-desert-es-pels-pecadors-369443

La Fundació Òpera Catalunya presenta «Manon Lescaut» de Puccini, que es podrà veure a vuit escenaris diferents fins a final de març

Ens situem a principi del segle XVIII, a una ciutat del nord de França. En mig d’una festa d’estudiants arriben un militar i la seva germana; ella és Manon Lescaut, una noia jove i bella, a qui la família vol tancar en un convent. Un d’aquests estudiants, Renato des Grieux, cau rendit a l’instant, li declara el seu amor i li proposa de fugir; paral·lelament, hi ha un vell ric, Geronte di Ravoir, que pretén raptar la noia, una conxorxa que trama amb el germà. Al final del primer acte, per tant, ella ha d’escollir entre dos futurs que li són triats; per tal de no fer-se monja, s’ha de deixar endur per un dels dos homes que l’acaben de conèixer. O bé un noi pobre, però apassionat, o bé un vell ric que pretén endur-se-la en contra de la seva voluntat. Evidentment, escull el primer.

Imatge promocional de “Manon Lescaut” en la producció de la FOC. Fotografia de David Ruano.
Però al segon acte, ja veiem com s’han complert les sospites del germà; l’estudiant no tenia diners i, per tant, la seva relació amb Manon no tenia futur. Ara, ella es troba a la luxosa residència de di Ravoir, envoltada d’opulència; però troba a faltar l’amor de des Grieux. Ni un grup de músics, ni una lliçó de dansa la distreuen, i demana al seu germà que vagi a buscar l’estudiant. El vell es troba amb els dos joves enamorats i ella se n’enriu; ell s’ofèn i marxa, llavors els amants decideixen fugir, però abans, ella vol endur-se les joies. Una decisió que, tot i ser prou lògica –recordem que ell és pobre– serà severament castigada; les autoritats l’arrestaran per robatori. De nou, se’ns insisteix amb aquesta idea: a Manon li agraden massa les riqueses.

Al tercer acte es mostren tot de dones condemnades, que surten de barracons i que han de ser deportades a Amèrica; desfilen escortades i la multitud les escarneix, les jutja: la culpa és seva, per ser boniques. Entre elles, hi ha Manon, desolada. El jove des Grieux li ofereix paraules d’amor i esperança, i ella s’hi aferra; i quan estan a punt de separar-se ell demana de pujar al vaixell que se les ha d’endur. Finalment, al quart acte, la parella es troba en mig d’una plana deserta. Ella, esgotada, es desmaia. Ell corre a buscar aigua i ella es desperta. En veure’s sola, lamenta la seva bellesa, culpa de tots els seus mals. I quan torna des Grieux, mor als seus braços: «Le mie colpe travolgerà l’oblio, ma l’amor mio non muor».

Giacomo Puccini escull aquesta història –basada en la novel·la «L’Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut» d’Abbé Prévost– per compondre el seu primer gran èxit. Estrenada el 1893 a Torí, va causar una gran impressió per unes melodies captivadores i per una orquestració summament acolorida, que reflecteix la passió i el dramatisme de la narració. Característiques musicals que continuaria en les seves òperes posteriors; Manon Lescaut representa, per tant, un canvi de paradigma. La protagonista suposa, així mateix, un nou tipus de personatge; una dona que anomenarà «piccola donna innamorata», una víctima de les conseqüències de l’amor que només pot acceptar un destí tràgic. A Manon se la titlla de luxuriosa i avariciosa, per això ha de ser castigada a morir al desert. Tot i actuar en conseqüència les accions dels homes que l’envolten, tot i no arribar a ser mai feliç, ha de pagar el preu de voler ser estimada i viure dignament.

La Fundació Òpera Catalunya la faran arribar a Sabadell (21/02/24, 23/02/24, 25/02/24), Sant Cugat (01/03/24), Granollers (03/03/24), Tarragona (10/03/24), Manresa (13/03/24), Girona (15/03/24), Lleida (17/03/24) i Cornellà de Llobregat (24/03/24), en una producció dirigida per Elio Orciuolo, direcció d’escena de Carles Ortiz i disseny d’escenografia de Jordi Galobart. El cast comptarà amb Carmen Solís i Berna Perles com a Manon Lescaut, Enrique Ferrer com a Des Grieux i Juan Carlos Esteve com a Geronte di Ravoir, així com els habituals Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol