Cerca de notícies

Enquesta

La música de la primera meitat del segle XX

1/10/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-musica-de-la-primera-meitat-del-segle-xx-342933

L’OBC interpreta obres de Baltasar Samper, Serguei Rakhmàninov i Igor Stravinsky els dies 6 i 8 d’octubre a l’Auditori de Barcelona

Del segle XX se n’ha parlat molt i se n’ha parlat sobre diferents llocs del món. Però, com tot, sense la música no ho podríem haver fet: necessitem les melodies que acompanyaven a la gent en aquells temps i indrets per entendre com era la seva vida i els seus pensaments. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya proposa un recorregut pels principis d’aquest tumultuós segle a través de tres escenaris molt diversos, des d’escàndols francesos fins a trobar les arrels mallorquines, tot passant per Rússia i Filadèlfia. Sota la direcció de Ludovic Morlot, interpretarà aquest programa a l’Auditori de Barcelona en dues sessions: els dies 6 d’octubre a les 18:00 h i 8 d’octubre a les 11:00 h.

El concert començarà amb melodies d’allò més pròximes: la Suite simfònica Ritual de pagesia del músic i compositor mallorquí Baltasar Samper, estrenada l’any 1935 amb la interpretació de l’Orquestra Pau Casals. Mallorquí de naixement, Samper va viure a la capital catalana, a Barcelona, durant més de trenta anys. És per això que a les seves composicions es pot apreciar la connexió entre el compositor i les arts catalanes. En aquesta obra, però, torna a les seves arrels més autèntiques, a la seva estimada Mallorca i als seus habitants. Durant els tres moviments de l’obra, el compositor rendeix homenatge a les feines del camp de ses illes, descrivint els diferents aspectes d’aquest a través d’una música postimpressionista amb base de folklore.

Seguint el Ritual de pagesia, haurem de saltar uns anys enrere en el temps, situant-nos a l’altra banda de l’Atlàntic entre les notes del Quart concert per a piano de Serguei Rakhmàninov. Ens trobem als Estats Units, a la Filadèlfia del cèlebre pianista i compositor rus, qui havia començat una nova vida a l’exili a causa de la Revolució del seu país natal. Durant els primers anys després de marxar de Rússia, Rakhmàninov va dedicar-se a extenses gires com a intèrpret per tot l’estat i va deixar aparcades les seves composicions. Per ell, perdre el seu país va apagar aquella flama que portava a dins.

Anys més tard, però, va reprendre el seu últim concert per a piano i el va acabar l’any 1926. La dificultat tècnica i el virtuosisme són atributs habituals en les obres del compositor rus, aquesta no és una excepció. Però, en aquest concert, a més, es pot apreciar un desenvolupament més emotiu, així com la influència del jazz que havia començat a calar durant la seva estada als Estats Units. En aquesta ocasió, l’OBC ens presenta el pianista Francesco Piemontesi com a solista d’aquesta peça d’uns 25 minuts.

Per finalitzar el recorregut pel segle XX, l’OBC interpretarà ni més ni menys que La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky. Aquest magistral ballet i concert orquestral de més de mitja hora ens trasllada a París, la capital revolucionària dins del panorama cultural de principis de segle. L’obra —amb coreografia original de Vaslav Nikinsky, i escenografia i vestuari de Nicholas Roerich— es va estrenar el 29 de maig de 1913 al Teatre dels Camps-Eliseus. Les seves dues parts escenifiquen l’evocació de la Rússia pagana, amb base folklòrica, i la celebració de l’arribada de la primavera a través de rituals primitius, entre els quals figuren els sacrificis o les adoracions a la terra.

L’espectacle va causar moltes sensacions en l’època, tant per l’escenografia com per la música, que no té una estructura concreta ni temes diferenciats, sinó que manté una coherència a través de desencadenaments rítmics-tímbrics dels 14 moviments que configuren el ballet. Stravinsky es va atrevir a experimentar amb la música per crear melodies, ritmes, harmonies i una orquestració única. Tot plegat, una composició plenament rupturista i avantguardista, que ja un any després de la seva estrena va ser qualificada com la més trencadora de la seva època i que avui dia és una de les més significatives en la història de la música. 

Neila Franch
Núvol