Un polèmic 'Parsifal' obre el Festival de Bayreuth
25/7/2004 |
Pierre Boulez torna al certamen amb el mateix títol amb el qual hi va debutar.
"Haig de pensar on podré fugir, perquè hi haurà gent que s'ofendrà molt amb la meva producció", creu Schlingensief
El tenor Endrik Wottrich abomina del director i ha anunciat que no tornarà l'any vinent per interpretar 'Parsifal'
Un director que va posar en escena un 'Hamlet' amb 'skinheads' neonazis i que va ser detingut el 1997 a la Documenta de Kassel per dur un cartell que deia 'Mateu en Helmut Kohl'. Aquest és Christoph Schlingensief, l'aposta de Wolfgang Wagner per al Festival de Bayeruth.
El nét de Wagner no deu voler que l'acusin de carca. A poc més d'un mes de complir 85 anys i, com cada estiu, amb la rumorologia insistent sobre si continua o no al capdavant del Festival de Bayreuth, el director del certamen va fitxar un dels enfants terribles de l'escena alemanya per signar una nova producció de Parsifal. De fet, Shlingensief, de 43 anys, signa la seva primera producció operística. Una aposta arriscada que culmina avui, jornada inaugural del Festival, amb l'assistència de la flor i nata de la societat alemanya, després de recórrer un camí tortuós.
El director d'escena va deixar els assajos durant uns dies a començaments de mes, al·legant una malaltia, després de discutir amb Wolfgang Wagner. Schlingensief, tanmateix, va tornar a la cleda un cop va obtenir garanties que el responsable del certamen respectaria la seva llibertat artística. Malgrat tot, al Süddeutsche Zeitung Schlingensief afirmava que per a l'estrena hauria aconseguit col·locar un cinquanta per cent de les seves idees en el muntatge de Parsifal.
Unes idees que no són del gust de tothom. El protagonista de l'òpera, el tenor Endrik Wottrich (nota al marge, gendre de Wolfgang Wagner), abomina de Schlingensief i ja ha anunciat que no tornarà l'any vinent al Verd Turó per interpretar Parsifal. "La posada en escena és una atrocitat, farcida de llocs comuns", va etzibar a la Ràdio de Baviera, tot afegint que Schlingensief no en sap res de l'obra i s'ha oblidat de Wagner.
El mateix Schlingensief admetia a la revista Stern que la seva proposta no serà apta per a tots els públics. "Haig de pensar on podré fugir, perquè hi haurà gent que s'ofendrà molt amb la meva producció. Si els meus enemics m'escridassen a l'estrena, ja estarà bé si almenys aconsegueixo crear noves imatges que pugui endur-me en algun projecte nou". En el seu concepte de Parsifal, el director ha inclòs "moltes religions", des d'elements budistes fins a mites africans, però assegura que "no he destrossat l'òpera". De fet, la seva implicació personal és tan gran que fins i tot afirma: "Jo sóc Kundry".
Bones relacions
El sarau al voltant de la posada en escena no ha de fer oblidar un altre element bàsic d'aquest Parsifal, el retorn a Bayreuth de Pierre Boulez. El veterà director i compositor francès va debutar amb el mateix títol el 1966 en una versió iconoclasta que va sorprendre els wagnerians més tradicionalistes per l'agilitat dels seus temps i la claredat de les seves textures, defugint les boires místiques i les pompositats amb què altres directors s'havien enfrontat a la partitura. Boulez va tornar el 1976 amb la famosa Tetralogia amb posada en escena de Patrice Chéreau, una producció que al seu moment va ser un escàndol i que ara està considerada tot un clàssic.
Boulez sembla que s'ha entès bé amb Schlingensief -"trobo que la seva inventiva escènica és molt convincent"- i, fins i tot, ha exercit de mediador entre el jove director i cineasta i Wolfgang Wagner. Per Boulez, Parsifal és "un símbol de la recerca interior", però "els aspectes religiosos no són els que m'interessen de l'obra sinó la recerca de la seva personalitat i la seva individualitat per part de Parsifal". Boulez afegeix en una entrevista a The Guardian que la seva concepció de l'obra no ha canviat gaire en aquest temps. "Però suposo que després de 40 anys d'experiència dirigint, puc transmetre millor les meves idees sobre el tempo de la peça i la sonoritat de l'orquestra".
El programa de Bayreuth inclou també les reposicions de Tannhäuser i L'holandès errant i les darreres representacions de L'anell dels Nibelungs dirigit per Jürgen Flimm. Els maldecaps per a Wolfgang Wagner, no obstant, no s'aturen. Per a la nova Tetralogia del 2006 haurà de buscar ràpid un substitut per a Lars von Trier, que es va despenjar del projecte. Per als Mestres cantaires del 2007 no hi ha problema: la posada en escena serà de la filla de Wolfgang, Katharina Wagner. Com sempre al Verd Turó, tot queda a casa.
Xavier Cester
Avui