Cerca de notícies

Enquesta

Raphaël Pichon i Pygmalion proposen una versió singular del ‘Requiem' de Mozart

16/10/2023 |

 

Raphaël Pichon i Pygmalion proposen una versió singular del ‘Requiem’ de Mozart en el Concert inaugural de la temporada del Palau.

Pygmalion, cor i orquestra, i el seu director titular, Raphaël Pichon, referents pels seus programes i interpretacions amb criteris històrics, han estat els escollits per actuar el proper dijous, 19 d’octubre (20 h), en el Concert inaugural de la temporada 2023-24 del Palau de la Música Catalana. Un concert, corresponent al cicle Palau 100, que proposa una versió singular del Requiem de Mozart, en la qual es combinaran moviments de la missa de difunts amb altres obres del compositor austríac escollides expressament, amb l’objectiu d’oferir-ne una coherència temàtica i una visió més completa en el context de l’obra musical del geni de Salzburg. Es tracta d’un nou acostament a aquesta obra originalment fragmentada, ja que Mozart va morir abans de poder-la acabar i va haver de ser completada per Joseph Leopold Edler von Eybler i Franz Xaver Süssmayr, basant-se en esbossos del mestre. Es tracta d’una nova visita de Pichön al Palau amb les seves formacions, després de la inoblidable versió de la Passió segons Sant Mateu a la sala modernista la Setmana Santa del 2021. Cal destacar que el director francès va dirigir Le nozze di Figaro en el darrer Festival de Salzburg.

Començarà el concert amb la interpretació d’In paradisum (antífona-cant pla), i a continuació s’oferirà el Requiem tot intercalant les següents peces del compositor: Ach, zu kurz ist unsers Lebenslauf, K.228 (515b) (cànon a 4), Meistermusik, K.477b, Miserere mei, K.90 (originalment Kyrie), Ne pulvis et cinis, K.122, Solfeggio en Fa major, K.393/2, Quis te comprehendat, K Anh.110, O Gottes Lamm, K.343/1, i novament In paradisum, que tancarà la vetllada. Intervindran els cantants solistes Ying Fang, soprano, Beth Taylor, mezzosoprano, Laurence Kilsby, tenor, Nahuel di Pierro, baix, i el nen soprano Chadi Lazreq.

Més enllà de la llegenda que envolta la composició del Requiem mozartià, l’obra “s’emmarca en la producció sacra de Mozart, amb una quantitat d’obres estimables en quantitat i en qualitat abans d’establir-se a Viena: durant l’etapa salzburguesa, va escriure una quinzena de Misses, Sonates da chiesa i un nombre abundant de peces de petit format, a més de músiques per a oficis diversos, com ara lletanies i vespres. A partir del 1783, i havent deixat inacabada la Gran Missa en Do menor, KV 427 (417a), el repertori sacre de Mozart tan sols l’ocupa el també inacabat Requiem i aquella petita gran meravella que és el ja referit motet Ave verum corpus, KV 618, escrit també el 1791 per al balneari de Baden, on Constanze –esposa del compositor– feia algunes estades”, segons el què explica professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical Jaume Radigales al programa de mà del concert. Aquest concert, doncs, “va més enllà de la llegenda, per presentar un ideari musical molt complet al voltant de Mozart i la seva idea sobre la mort”. 

Catclàssics