Cerca de notícies

Enquesta

Salzburg arrenca amb "el primer musical de la història"

24/7/2004 |

 

Peter Ruzicka no continuarà dirigint el Festival després del 2006 perquè la seva gestió eclèctica no ha acabat de convèncer.

N om habitual en el Salzburg regit per Peter Ruzicka, Nikolaus Harnoncourt obre avui el glamurós festival. Això sí, aparca el projecte Mozart que en les dues darreres edicions ha realitzat amb Martin Kusej i es passa a Purcell.

La tria de King Arthur no deixa de ser curiosa per a un festival com el de Salzburg, no gaire avesat al repertori barroc, i menys encara a un gènere com el representat per la partitura de Purcell, una semiòpera en què els actors són els que duen l'acció mentre que la música vocal i instrumental serveix de glamurós divertiment. Tot molt propi del gust dels anglesos del segle XVII: potser per això Peter Ruzicka parla del "primer musical de la història". Això sí, serà un musical bilingüe, amb la part cantada en l'anglès original i el text parlat en alemany. Jürgen Flimm serà el director d'escena d'un muntatge que vol donar una visió irònica del mític monarca anglès, mentre que Harnoncourt (sovint discutit pel seu Mozart) es posarà al capdavant del seu conjunt, el Concentus Musicus Wien.

L'edició 2004 del Festival de Salzburg arrenca amb una certesa: Peter Ruzicka no continuarà dirigint el certamen després del 2006, data de finalització del seu contracte. La seva gestió eclèctica no ha acabat de convèncer i sorollosos escàndols com el d'El rapte del serrall estrenat l'any passat no han tingut els rèdits mediàtics que obtenia el seu antecessor en el càrrec, Gérard Mortier -per cert, la producció de Stefan Herheim torna enguany al bressol de Mozart-. Ruzicka ha expressat la seva intenció de dedicar-se més intensament al seu ofici de compositor, rebutjant les crítiques que li havia fet l'alcalde de Salzburg de tenir una escassa presència a la ciutat. El compositor alemany, però, manté la seva aposta principal: representar en l'edició del 2006 totes les òperes de Mozart coincidint amb el 250 aniversari del naixement del músic. Un projecte ambiciós que necessita, tanmateix, un pressupost ambiciós: l'alcalde de Salzburg també va manifestar que els números que Ruzicka havia presentat per al 2005 i el 2006 no eren "acceptables".

Polèmiques a part, el programa d'enguany conté només dues noves produccions, a més de l'obra de Purcell: El cavaller de la rosa, amb direcció musical de Semyon Bychkov i escènica de Robert Carsen, i les veus, entre d'altres, d'Adrianne Pieczonka i Angelika Kirschlager; i La ciutat morta, de Korngold, que s'inscriu en una de les línies més aplaudides de la gestió de Ruzicka, la recuperació dels compositors degenerats perseguits pel nazisme. L'obra de Korngold, coproduïda amb el Gran Teatre del Liceu i l'Òpera d'Holanda, comptarà amb una posada en escena de Willy Decker i la batuta de Donald Runnicles.

Tot i el projecte Mozart del 2006, aquest any Salzburg s'ho pren amb calma i només fa dues reposicions, l'esmentat Rapte i el Così fan tutte estrenat fa uns mesos al Festival de Pasqua, això sí, amb la Filharmònica de Viena prenent el relleu de la de Berlín i sense Cecilia Bartoli, Magdalena Kozena i Simon Rattle. L'oferta es completa amb dos títols en concert, l'èpica Guerra i pau de Porkófiev amb les forces del Mariinski de Sant Petersburg liderades per Valeri Guerguiev, i la belcantística I Capuleti e i Montecchi, de Bellini, amb tres joves estrelles: Anna Netrebko, Daniella Barcellona i Joseph Calleja.

Amb o sense polèmiques, Salzburg continua essent el destí de moltes de les estrelles de la música clàssica, per això no és d'estranyar que la venda d'entrades continuï sent elevada -i un dels arguments de Ruzicka en defensa pròpia-. De les 217.000 localitats disponibles, ja se n'han venut unes 185.000 de forma anticipada. Seiji Ozawa, Thomas Hampson, Mischa Maisky, William Christie, Gidon Kremer, Cecilia Bartoli, Maxim Vengerov, Alfred Brendel, Karita Mattila, Violeta Urmana i Waltraud Meier són només alguns (alguns!) dels intèrprets que protagonitzaran concerts o recitals fins a la cloenda del certamen, el 31 d'agost, amb una obra emblemàtica: la Novena simfonia de Beethoven amb la Filharmònica de Berlín dirigida per Simon Rattle.

Fora de l'àmbit germànic, l'apartat teatral no desperta gaire atenció, però en aquesta ocasió hi ha l'atractiu de la presència d'Àlex Rigola i el seu electritzant muntatge de Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht. Ubicat dins del Young Directors Project, el director del Lliure aspira a un premi de 10.000 euros.

Xavier Cester
Avui