Cerca de notícies

Enquesta

Ros Marbà, o com conduir amb fermesa l'OBC

11/2/2003 |

 

INTÈRPRET: Albert Attenelle, piano
DIRECTOR: Antoni Ros Marbà
DATA: 8 de febrer del 2003

Els uniformes dels acomodadors i els vestits dels músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) van lluir aquest cap de setmana targetes negres amb una inscripció: "No a la guerra" en lletres vermelles, amb la intenció de transmetre amb la música aquest necessari missatge de pau (a vegades tan gastat i desvirtuat).
L'OBC, sota la direcció d'Antoni Ros Marbà, va començar el concert amb Le tombeau de Couperin, de Maurice Ravel. Aquesta obra, a manera de suite barroca, va posar de manifest el bon equilibri entre corda i vent. Les danses elegants i amables van estar precedides d'un Prélude interpretat amb frescor i claredat. El pianista català Albert Attenelle es va unir a l'orquestra per interpretar el Concert per a piano i orquestra de Graciane Finzi.
En l'obra, harmonies plenes de tensió van servir de teló de fons per a les intervencions solistes del piano. La compositora francesa nascuda a Casablanca va trencar la unitat de les seccions de l'orquestra per crear, amb el paper individual de cada instrument, atmosferes i sonoritats inquietants. Attenelle va aconseguir, amb força i intenció en els dos primers moviments i agilitat en l'últim, entaular un diàleg amb la formació.
Una selecció de set fragments de les suites del ballet Romeu i Julieta de Serguei Prokófiev va completar el programa. Ros Marbà va conduir els músics de l'orquestra amb seguretat i confiança. El tema de Montescos i Capuletos va ser interpretat amb vigor per part de la corda.
Les danses que van venir a continuació van servir d'alegre i intranscendent preludi a la dramà- tica tensió de Romeu davant de la tomba de la seva estimada Julieta. Ros Marbà va imposar caràcter a cada moviment de les suites aconseguint un clima distès en les danses i liderant els violins en els passatges més ràpids de Mort de Teobald.
En definitiva, dirigida per Ros Marbà, l'orquestra va saber trobar un bon so.

Irene Acebal
El Periódico