Cerca de notícies

Enquesta

Mor Jerry Goldsmith, mestre de la música de cinema

23/7/2004 |

 

Al llarg de cinquanta anys va compondre prop de dues-centes bandes sonores i va ser nominat a l'Oscar disset vegades.

Era un dels grans. Jerry Goldsmith va morir arhir a Los Angeles a 75 anys. 'El planeta dels simis', 'Chinatown', 'Instint bàsic', 'Alien' i molts altres films duien incorporats els seus acords.

Després d'anys lluitant contra el càncer, finalment ahir Jerry Goldsmith va morir a casa seva, a Los Angeles, a 75 anys. És un dels més grans compositors que ha donat la música de cinema. Al llarg de més de cinquanta anys va compondre prop de dos centenars de bandes sonores i va estar nominat disset vegades a l'Oscar, però només en va guanyar un, el 1976, per La profecía, de Richard Donner.

Goldsmith va néixer el 10 de febrer de 1929 a Los Angeles. Ben aviat va sentir passió per la música clàssica -es declarava influenciat per Stravinsky, Schönberg i Bartók- i és famosa l'anècdota que explica com es va ficar per primera vegada en la música de cinema. Va ser gràcies a la fantàstica banda sonora que Miklos Rozsa va compondre per al film d'Alfred Hitchcock Recuerda. Goldsmith confessava que es va enamorar d'Ingrid Bergman al film i també del cinema. A partir de llavors -finals dels anys 40- va començar la seva prolífica carrera. Primer a la televisió, amb sèries com The lineup, Studio One, Climax! The Invaders i Playhouse 90, i ben aviat al cinema, on la primera banda sonora important la va fer a les ordres de John Huston a Freud. La passió secreta el 1962. Va ser el compositor habitual del director Franklyn J. Shaffner, per a qui va crear alguns dels seus treballs més recordats: El planeta dels simis, Papillón, La isla del adiós i Els nens del Brasil. Al llarg dels anys va treballar amb els més importants cineastes del cinema nord-americà, com Howard Hawks (Río Lobo), Otto Premiger (Primera victoria), Sam Peckinpah (La balada de Cable Hogue), George Cukor (Justine) i Roman Polanski (Chinatown). Va col·laborar assíduament amb directors com Gordon Douglas, John Frankenheimer, John Sturges i Richard Fleischer. Mai va deixar la música de cinema, i en els seus anys més prolífics era capaç de donar a llum fins a set bandes sonores en un mateix any (el 1977). I és que els 70 són els anys de més activitat, és quan escriu les partitures que fonamentaran el seu prestigi mundial. A part de les ja anomenades a les ordres de Schaffner, Polanski i Donner, Goldsmith compon els temes d'El otro, El vent i el lleó, Capricornio uno, Coma i Alien. Molts aficionats recordaran Goldsmith gràcies a la seva partitura per a Star Trek. La película, els acords de la qual es repetirien en totes les entregues de la llarga saga de films de la sèrie.

Un autor prolífic
Els seus treballs més destacats dels 80 són sens dubte Gremlins, Sota el foc, Acorralado, Poltergeist, Legend i El chip prodigioso. Incansable malgrat els problemes de salut, els últims anys Goldsmith va regalar als melòmans traballs tan fantàstics com els de L.A. Confidential, Instint bàsic, La casa Rússia i El primer caballero. El seu últim treball complet va ser la recent Looney Tunes, dirigida per Joe Dante.
A finals de 1999 va visitar Barcelona per oferir un concert antològic de les seves bandes sonores a l'Auditori. Un dels músics més importants del segle XX ens ha deixar una empremta que, malgrat la seva mort, costarà molt d'esborrar.

Toni Vall
Avui