16/3/2023 |
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230315/escolania-montserrat-veus-femenines-escolanes-84650995
Un segon cor, una formació mixta i paritària de nois i noies de 17 a 24 anys, donarà el relleu una vegada al mes als escolanets perquè tinguin un cap de setmana lliure.
Per primera vegada en la seva quasi mil.lenaria història, a partir de l’any vinent, es podran sentir veus femenines cantant el ‘Virolai’ i la ‘Salve’ alguns dissabtes i diumenges des de l’altar de la basílica de Montserrat. No seran escolanetes, però sí escolanes de ple dret, vestides amb la seva saia i roquet. La comunitat del monestir de Montserrat ha aprovat la creació del Cor de Cambra de l’Escolania de Montserrat, una formació mixta composta per nois i noies de 17 a 24 anys que donarà el relleu als escolanets una vegada al mes, perquè els nens que es formen al monestir tinguin un cap de setmana de descans amb la seva família.
Aquell cap de setmana, aquest segon cor substituirà els escolanets en tots els actes litúrgics en què solen participar els dissabtes i diumenge, el cant del ‘Salve’ i el ‘Virolai’, l’ofici de vigílies de dissabte i la missa conventual de diumenge.
L’Escolania té actualment 45 components, nens de 9 a 14 anys que cursen al monestir els seus estudis de secundària a més d’estudis reglats de música: dos instruments, llenguatge musical, orquestra i cant coral. El projecte és que el seu segon equip sigui més reduït, de 20 a 25 veus femenines i masculines. El 27 de maig i el 3 de juny se celebraran les primeres audicions per elegir els i les components del nou cor. Dirigirà la formació l’actual subdirector musical de l’Escolania, Pau Jorquera.
«Una de les preguntes que més ens han fet sempre és per què no hi ha nenes a l’Escolania. És una pregunta difícil de respondre i complexa. Nosaltres seguim una tradició que és la que és i que volíem que continués igual, però també vèiem que s’havia de donar resposta a aquesta demanda. Per incloure totes les noies que també els agradaria cantar a Montserrat i ser escolanes hem decidit formar aquest segon cor», explica mossèn Efrem de Montellà, qui considera el pas com un «fet històric» en aquesta formació, de la qual hi ha notícia des del segle XIII. Segons la comunitat, amb aquesta iniciativa l’Escolania «es mostra sensible a la incorporació de noies i nois i a les realitats familiars socials de les famílies que formen part del cor tradicional».
«Perquè els components d’aquest cor puguin ser considerats escolans i escolanes –apunta el prefecte de l’Escolania– han d’estar en etapa de formació, per tant serà un cor no professional però format per nois i noies que estiguin estudiant música a un nivell alt». Tot i que la filosofia que es planteja és paritària, «el que manarà a l’hora de fixar la composició és l’equilibri sonor que determini el director», apunta mossèn Efrem.
Un cap de setmana lliure per als escolanets
Durant la pandèmia el número candidats a escolanet es va reduir clarament (d’una vintena a cinc) i tot i que s’ha recuperat no arriba al nivell anterior. «És evident que mantenir l’Escolania ens costa no només a nivell econòmic, per a una família portar el nen a l’Escolania vol dir que ha de venir els diumenges, els dies de festa, el noi està escolaritzat aquí... però que sigui difícil no és que sigui impossible». La creació del Cor de Cambra pretén fer les coses més fàcils, garantint un cap de setmana el mes de vida familiar fora del monestir. «Pot ajudar a les famílies que es plantegin tenir un fill escolà», diu el prefecte.
Els escolanets juvenils passaran aquell cap de setmana complet al mes a Montserrat (la majoria d’escolanets hi resideix de diumenge a divendres) on tindran assajos i activitats de formació complementàries que tinguin al seu conservatori, i el monestir encara està pendent d’ajustar amb Educació i els conservatoris si la participació en aquestes podria tenir reconeixement acadèmic.
Els aspirants hauran de tenir «bon nivell de lectura musical, experiència en cant coral i ser sensibles al fet religiós cristià». El perfil buscat són joves estudiants de música, especialment de cant i direcció.
Ernest Alós
El Periódico de Catalunya