«Giulio Cesare», de G.F. Händel, indaga en els mecanismes del poder
22/7/2004 |
L'òpera es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 23 al 29 de juliol.
L'òpera de G. F. Händel, Giulio Cesare , en la versió adaptada pel recentment desaparegut Herbert Wernicke, torna al Liceu després de tres anys, realitzada ara pel seu ajudant Björn Jensen. L'obra, programada en el marc del Fòrum, es presenta com una crítica sarcàstica al poder mostrant un Cèsar omnipotent i imperialista «a la G.W. Bush». En aquesta versió lliure se li han afegit tres aries d'altres òperes del mateix compositor, mentre que dues d'originals han estat tallades.
Més enllà de la història d'amor que protagonitzen Cèsar i Cleopatra en aquesta «òpera seria» de Händel, la versió proposada pel director d'escena Herbert Wernicke, mort fa uns dos anys, posa el dit en la nafra de la psicologia del poder i dels seus mecanismes d'acció per aportar una crítica «sarcàstica» i «irònica» de l'imperialisme. Així ho va explicar ahir el director artístic del Liceu, Joan Matabosch, que va subratllar l'actualitat d'aquesta òpera programada en el marc del Fòrum, tenint en compte el paper del govern dels Estats Units en la postguerra a l'Iraq. Matabosch també va assenyalar que per aquesta obra fora d'abonament encara queden moltes entrades a la venda: «Malgrat ser el títol més popular del repertori barroc, no té tant públic com un Turandot (que es podrà veure el juliol del 2005), però paga la pena veure-la perquè és una òpera de primera fila».
Una altra particularitat d'aquesta producció, que es va estrenar al Liceu el juny del 2001, és que tot el repartiment s'integra de cantants de l'estat espanyol, amb noms com Maite Beaumont (Sesto) o David Menéndez (Curio). Com a estrella convidada compta amb la prestigiosa soprano Ewa Podles que interpreta per segona vegada el paper de Cornelia.
«La versió que representem és més teatral i fidel a la intenció original de Händel», va comentar Michael Hofstetter. El director musical va explicar que havien fet un treball sobre la pronunciació de forma que «els auditors entenguin l'obra encara que no coneguin l'italià». L'òpera es presenta en versió integra, a la que se li han afegit fragments de Rinaldo, Orlando i Tolomeo i tallat, en contrapartida, dues aries originals.
V. Gaillard
El Punt