Cerca de notícies

Enquesta

Gershwin entre raïm i cotilló

18/12/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/gershwin-entre-raim-i-cotillo-293542

La Banda Municipal de Barcelona i Albert Guinovart celebren el cap d’any a L’Auditori amb música de George Gershwin

El gran ambaixador de George Gershwin a Catalunya és, sens dubte, el pianista i compositor Albert Guinovart. Fa anys que interpreta la Rhapsody in Blue i diverses peces dels musicals que van catapultar el compositor novaiorquès a la fama. El 2017 va presentar ‘De Gershwin a Guinovart’ amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, i ara torna a fer explícita aquesta complicitat musical. El proper divendres 30 de desembre, participarà al concert de cap d’any de la Banda Municipal de Barcelona i, sota la direcció de José R. Pascual-Vilaplana, interpretaran un programa dedicat íntegrament a Gershwin.

Tant Gershwin com Guinovart entenen la música de manera transversal. No els fa por tenir un peu al món dels musicals i l’altre al simfonisme. “Molts músics creuen que Gershwin no és un compositor seriós. No volen acceptar que, tant si és seriós com si no, és un compositor: un home que viu la música i ho expressa tot a través de la música, perquè és el seu llenguatge natiu”, deia Arnold Schoenberg. Podríem dir el mateix de Guinovart, que ha compost des de Mar i cel fins a poemes simfònics com El lament de la terra i El somni de Gaudí. “No condemnis el jazz. Estalvia’t l’esnobisme musical. Pensa per tu mateix. Viu el present musical, i el passat esdevindrà més significatiu i valuós”, va escriure Gershwin a l’article “Does Jazz Belong to Art?” (1926) per a la revista Singing.

Precisament per això, el concert de la Banda tindrà dues parts. A la primera interpretaran el Concert per a piano en Fa (1925), que parteix de la tradició concertant del segle XIX —especialment, dels concerts russos— i capta l’essència de l’americanisme. Segons el pianista Dimitri Tiomkin, és “una expressió esplèndida de vitalitat juvenil i optimisme”. Hi podem entreveure l’interès de Gershwin per l’escala pentatònica, i també la influència de les Variacions simfòniques de César Franck. Gershwin alterna passatges orquestrals amb d’altres més aviat cambrístics —com ara el duo de piano i viola del primer moviment, i el duo de piano i xilòfon del tercer—, i això dota l’obra d’una gran elegància estructural.

A la segona part, interpretaran I Love Rhythm (2019), una suite per a piano i banda que Guinovart va compondre a partir de temes de Gershwin, i una selecció de peces de l’òpera Porgy and Bess (1935). Gershwin va crear-la a partir de la novel·la homònima de DuBose Heyward i, per documentar-se, va passar tot un estiu a Charleston. És una òpera que reivindica la música afroamericana, i en la qual Gershwin demostra una gran versatilitat melòdica. El seu objectiu era combinar “el drama de Carmen i la bellesa de Meistersinger”, i clarament ho aconsegueix: oscil·la entre la dolçor de “Summertime” i l’explosió col·lectiva de “I Got Plenty o’ Nuttin’”. Gershwin va morir el 1937, dos anys després de l‘estrena de Porgy and Bess, i alguns musicòlegs consideren que aquesta òpera representa la seva obra magna, “l’obra a la qual havia aspirat durant tota la seva trajectòria musical”. 

Berta Coll i Bosch
Núvol