Cerca de notícies

Enquesta

Com un viatge, com si ens embarquéssim en una aventura

16/12/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/com-un-viatge-com-si-ens-embarquessim-en-una-aventura-294815

L’Auditori de Barcelona presenta una temporada d’hivern on reivindica les figures de Felip Pedrell i Sofia Gubaidulina.

L’Auditori de Barcelona va presentar, ahir, dijous 15 de desembre, una temporada d’hivern que inclou 85 activitats entre concerts, conferències i tallers i que, Robert Brufau, director de l’equipament, va resumir amb els següents destacats: «l’activitat de l’orquestra més enllà d’aquestes parets, una nova edició del Festival Emergents, l’inici de la residència artística del violoncel·lista Nicolas Alstaedt, l’accent que volem tornar a posar en Felip Pedrell, el protagonisme de les dones creadores i les estrenes d’obres de nova creació». Al final de la roda de premsa, Ludovic Morlot va fer una valoració de la seva relació amb l’orquestra, ara que ens trobem a mitja temporada: «És divertit, com un viatge; com si ens haguéssim embarcat en una aventura. Per suposat, les coses prenen temps, estem construint amb paciència, anem compartint cada vegada més i més llenguatge: jo n’estic aprenent molt i espero que ells també».

Els grans titulars d’aquests propers mesos, però, són que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya actuarà a L’Atlàntida de Vic el dia 4 de març i a l’Auditori de Girona el 5 de març amb la principal directora convidada d’enguany de la formació, Marta Gardolińska, en un programa que presenta la recuperació patrimonial de la partitura Els Triomfs de Felip Pedrell. «Hi hem treballat des de fa temps» en col·laboració amb l’editorial FICTA i el Centre Robert Gerhard: als concerts d’aquest més de març s’hi estrenarà el darrer moviment, El Triomf de la fama, de cara la primavera –en concert de temporada– se n’estrenaran els altres dos i de cara el juliol se’n farà un enregistrament, juntament amb Excelsior del mateix compositor. L’activitat fora de l’equipament es completarà amb un concert al Palau de la Música Catalana, on s’estrenarà de manera absoluta una obra de Jörg Widman sota la direcció del mateix compositor.

En segon lloc, Brufau va destacar la nova edició del Festival Emergents, «el festival dels nous talents, els d’aquí i els internacionals, que ens porta a col·laborar amb les principals institucions musicals del país». El director de l’entitat va destacar, en aquest marc, la marató de cambra amb nou hores de música ininterrompuda i artistes com el baríton català Ferran Albrich o la percussionista Vanessa Porter, així com els debuts amb les formacions simfòniques de la trompetista Selina Ott, el pianista Alim Beisembayev i la violista Cristina Cordero. Finalment, com a tercer gran titular, Brufau va subratllar l’espai que tindran, dins la programació de l’equipament, les dones creadores: d’una banda, s’ha volgut «celebrar la figura de la compositora convidada de la temporada, Sofia Gubaidolina, amb diferents concerts» i de l’altra «s’ha posat en relleu la tasca de precursores de l’electrònica amb dos noms propis: durant aquests tres mesos ens centrarem amb Maryanne Amacher, i més endavant ho farem amb Éliane Radigue».

Les tres cites de Ludovic Morlot

Entre els mesos de gener i març, el director titular de l’OBC capitanejarà tres concerts: un a finals de gener amb un repertori d’un marcat caràcter francès, un a mitjans de març amb dues grans compositores com a eix central i un ja començada la primavera amb una de les obres més emblemàtiques de la nostra tradició. Sobre el primer dels concerts, Morlot apuntava: «Crec que amb Debussy i Ravel, hi ha moltes obres que deixem a l’ombra i son tan màgiques com les que celebrem tantíssim. La damoiselle élue és menys coneguda, però és una obra tremenda, una continuació del llenguatge de Pelléas et Mélisande». Continuava explicant el repertori apuntant que vol donar importància individual als músics que conformen l’orquestra: «per això, la següent obra del programa serà La muse et le poète de Saint-Saëns, que també és una obra del compositor de la qual, potser, no n’haureu sentit a parlar». A la segona part, es comptarà amb el pianista Bertrand Chamayou per tocar el Concert per a piano per a la mà esquerra de Ravel: «Em va semblar bona idea posar-lo de costat amb Noches en los jardines de España de de Falla perquè els llenguatges no són tan diferents. Crec que serà un programa molt francès però amb tocs andalusos amb un pianista que és un poeta».

Al segon dels concerts, que s’emmarca al Barcelona Obertura Festival, hi destacarà l’estrena nacional de The Lyre of Orpheus per a violí, cordes i percussió (2006) de Sofia Gubaidulina i el Psalm 130 “Du fond de l’abîme” de Lili Boulanger, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i Orfeó Català: «tindrem unes obres més curtes de Brahms i de Berlioz que ens faran de preludi a dues obres mestres de dues grans compositores». I al cap de dues setmanes tornarà a ser aquí per un concert que posarà de costat la Simfonia n. 60 en Do de Haydn i la Simfonia n. 5 en do m de Beethoven: «La meva intenció aquesta primera temporada ha sigut treballar un programa tan divers com m’ha sigut possible per tal de veure cap on havíem de continuar en un futur». En aquest mateix programa s’estrenarà a nivell nacional el Concert per a trompa d’Abrahamsen coincidint amb el seu 70è aniversari, «i com si tot això no fos prou per un programa», va riure Morlot, «vaig pensar que el Memorial to Lidice de Bohuslav Martinů –composta en resposta al bombardeig patit per aquesta ciutat de Txecoslovàquia– donaria encara més pathos al conegut motiu del destí beethovenià; la primera és una obra d’una gran foscor i la segona és un viatge de la foscor a la llum, com si fos un cinquè moviment».

Més enllà de la simfònica
En el marc, encara, de la música de cambra, «una de les veus més desitjades, més interessants de l’actualitat i que estan creixent més intensament; la mezzosoprano Emily d’Angelo debutarà a Barcelona amb un programa dedicat, pràcticament, de manera íntegre a compositores de totes les èpoques». Un altre moment important, destacava Brufau, serà la visita del Latvian Radio Choir, que actuarà en dos dies consecutius per interpretar les Vespres de Rachmaninov i estrenar el cicle coral de Ramon Humet titulat Llum; això serà a la Sala 1 en el format en un format que està tenint bona rebuda, en el que el cor canta mirant el forat de l’orgue i el públic està a dalt de l’escenari.

De l’activitat de la Banda, en va destacar l’estrena mundial de Mar d’amunt de Salvador Brotons, l’estrena nacional de l’Hour of the Soul de Sofia Gubiandolina, el concert sobre música hongaresa i el concert de Góspel en col·laboració amb els Gospel Messengers. «La música antiga vindrà amb el protagonisme, sens dubte, de Jordi Savall», continuava, amb Les 7 últimes paraules de Haydn i de Schütz, intercalades amb el text homònim de José Saramago. Pel que fa la música moderna –la programació Sit Back–, hi haurà «un nom propi protagonista: el Niño de Elche», també actuarà b1n0 amb un planter d’artistes convidats i es farà una nova edició de radioshow: «l’any passat vam parlar d’amor i odi, enguany parlarem de la mort del gènere». Va repassar la programació de Jazz i la improvisació –englobada en la programació de Sessions–, i va explicar que es dona el tret de sortida a la programació d’Escenes amb una obra de la coreògrafa Constanza Brnčić, «una peça que reflexiona sobre l’arxiu, la memòria i l’evanescència dels suports materials» i una altra d’Aurora Bauzà i Pere Jou, «dos músics i artistes escènics que tenen com a objecte central de la seva recerca la veu humana i la seva relació amb el cos, el moviment i l’espai».

Per clausurar la roda de premsa, Brufau i Morlot van comentar el concert d’aquest cap de setmana, on s’interpretarà Dutilleux i Pedrell a la primera part i Brahms a la segona: sobre el compositor francès, Morlot explicava que «amb Dutilleux, el que sempre n’admiro, és que sona com una pintura. La seva música evoca molts colors: quan l’anava a veure a París, no parlàvem de música, només parlàvem de pintura». «Pel que fa Pedrell», continuava, «em recorda molt a Strauss, però també amb un punt de César Frank. Ha comportat més feina perquè la matèria s’havia de treballar profundament». I el Concert per a piano n. 1 en re m de Brahms a la segona meitat: «seran moltes emocions en un mateix programa!». 

Alba Nogueras i Jané
Núvol