20/12/2022 |
El 21 de desembre a les 20 h amb la veu d’Inès Mas i Jordi Reguant a l’orgue.
El dimecres 21 de desembre, L’Auditori i el Museu de la Música proposen una nova parada al cicle Trànsits amb la interpretació del cant de la Sibil·la a la parròquia de santa Madrona de Barcelona.
Amb Trànsits, L’Auditori i el Museu, juntament l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, volen oferir un recorregut per ritus religiosos de diferents comunitats de la ciutat en què la música esdevé un element central.
D’aquesta manera, el cant de la Sibil·la s’integrarà en un ofici extraordinari que es durà a terme demà a les 20 h a aquesta església del barri del Poble Sec. La missa serà oficiada per mossèn Pere Carulla i el cant de la Sibil·la l’interpretarà Inès Mas, sibil·lera de Campos, localitat del Migjorn de Mallorca, acompanyada a l'orgue per Jordi Reguant.
Aquest ofici amb el cant de la Sibil·la integrat en el ritus, ha estat possible gràcies a la complicitat de l’Arquebisbat de Barcelona i té les localitats exhaurides.
Declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2010, el cant de la Sibil·la s’interpreta la nit de Nadal a totes les esglésies de l’illa de Mallorca com a part de l’ofici de matines. Es tracta d’una de les pràctiques més arrelades i vives de la música de tradició oral de l’àmbit de parla catalana: un cant a cappella sobre el Judici Final i l’adveniment de Crist, en boca de la sibil·la Eritrea encarnada per un nen o una nena.
Si bé la presència d’aquest cant durant els oficis de la nit de Nadal era una pràctica estesa per la cristiandat en forma de drama litúrgic, fou prohibit pel Concili de Trento a mitjan segle XVI en un intent d’unificar i ordenar la litúrgia. Aquesta prohibició no va ser seguida ni a l’Alguer ni a Mallorca, on el cant ha estat vigent fins avui dia, en què aquest ritu ha esdevingut un dels punts de trobada indiscutibles del calendari festiu mallorquí.
El Cant de la Sibil·la compta amb quatre elements fonamentals que el converteixen en un esdeveniment carregat de simbolisme i que dins el seu context litúrgic esdevé una vertadera experiència estètica. El primer element és el mateix cant, que sobre una melodia en cant pla narra com «un rei vendrà» per jutjar la humanitat i els terrors que es viuran durant aquest judici.
El segon element són el vestit i l’espasa, que confereixen gran solemnitat al personatge i el missatge que porta. El tercer element és l’escenificació: la Sibil·la entra en processó, fa una pronunciada reverència davant l’altar, canta el seu oracle sostenint l’espasa verticalment, fa el senyal de la creu en acabar el seu missatge i torna a inclinar-se davant l’altar abans de marxar en processó. El quart element és la música que dialoga amb la Sibil·la. Aquest diàleg mereix especial atenció, ja que a cada indret podem trobar-hi una tradició particular. És habitual que mentre la profetessa es desplaça pel temple i entre cadascuna de les estrofes l’orgue o algun conjunt instrumental o vocal interpreti fragments musicals breus, ja siguin improvisacions sobre la melodia, cançons tradicionals o peces compostes específicament per dialogar amb la Sibil·la.
Catclàssics