Cerca de notícies

Enquesta

Un vent suau de matinada

4/12/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-vent-suau-de-matinada-292155

Kaija Saariaho, Moisès Bertran i Franz Schubert sonen a Mataró en el marc del cicle La Modesta

La setmana passada vaig trucar a l’Ariadna Rodríguez Masafrets i a la Mar Medinyà per què m’expliquessin algunes coses sobre La Modesta, un cicle de concerts de cambra que han organitzat a Mataró amb una marcada intenció pedagògica i estretament lligada a la Cooperativa Aula Masafrets, centre d’estudis i gestora cultural. El proper dissabte 10 de desembre han programat el que serà la quarta sessió del cicle a l’Ateneu Centre Cultural de la ciutat, dins de l’espai de la Fundació Iluro: amb una actuació protagonitzada pels alumnes del centre mitja hora abans del concert i tres tallers en col·laboració amb altres entitats uns dies abans, la intensió de fons és clara. «Aquest cicle ha de poder facilitar l’accés de música de cambra a persones que no hi estiguin familiaritzades; a partir d’aquí, tan de bo es pugui generar interès per assistir a altres concerts, per programar altres cicles, i que aquest espai no sigui només nostre».

Ariadna Rodríguez Masafrets a l’últim dels concerts de La Modesta. Fotografia de Xènia Solà.
La primera jornada va tenir lloc al maig, la segona al juliol –amb una obra, entre d’altres, de Clàudia Baulies– i la tercera a l’octubre –amb un projecte del pianista Daniel Ariño i la soprano Mercedes Gancedo titulat Agatmah–; cada dos mesos, per tant, es crea un diàleg entre obres, intèrprets i espectadors que va més enllà del concert en si. «Creiem que la cultura ha de ser política, per això intentem que el repertori no sigui el que s’acostuma a programar i que segueixi unes pautes: que hi hagi compositores i música del s. XX-XXI. Si hi ha temps, mirem d’anar encara més enllà, però, en qualsevol cas, la formació s’ha de treballar un repertori en aquesta direcció. A més, ha de facilitar un dossier per a proporcionar material als assistents i ha de poder parlar en públic i comunicar-se amb els alumnes que toquen abans».

El projecte neix com una resposta a la falta de programació de música de cambra a la ciutat i aprofita l’estructura de l’Aula de Música Masafrets: «quan fem cultura, també estem fent educació, vam voler anar més enllà del fet de fer classe». Li demano que me n’expliqui més detalls, d’aquest diàleg interpretatiu entre professionals i estudiants: «Per exemple, el concert pedagògic del dia 10 vindran unes alumnes de superior que tocaran dues obres de Schubert, però també barrejarem músics amateurs que hauran pogut treballar i interpretar a un dels compositors que sentirem, després, al concert principal. Tocaran una obra de Moisès Bertran, que vindrà de Colòmbia i amb qui podran treballar durant la setmana de concert, tal i com ho farem nosaltres com a professionals, aquesta és la gràcia». I és que la contemporània, diu Ariadna Rodríguez, no està adaptada als alumnes: «difícilment és accessible per a nivells no professionals; per exemple, no hem sigut capaces de trobar repertori de Saariaho que els hi sigui adequat», però apropar-ne la interpretació, pot apropar-ne, també, l’escolta. I el format els funciona: a cada concert han comptat amb unes 100 o 120 persones, amb un perfil molt familiar, comenta, «de fet, és un format que ens agradaria que altres entitats poguessin reproduir a altres llocs del territori».

Però parlem del que es programa a aquesta quarta jornada: què tenen en comú Aure, de Kaija Saariaho, Secretos compartidos, de Moisès Bertran, i el Trio per a piano nº2 en Mi b D 929 op. 100, Franz Schubert? «Que és música que ens agrada! [riu] No, les obres de Saariaho i Bertran son obres que tenen un any de diferència i son originals per a violí i viola; i en tots dos casos s’han adaptat posteriorment a violí i violoncel, en el cas del Moisès perquè li vam demanar nosaltres i va accedir». Els intèrprets seran, en aquest cas, la mateixa Rodríguez Masafrets al violí i Adrià Cano Rocabayera al violoncel. «Les textures que es busquen en obres per duet de cordes, i en aquest cas en aquestes dues obres, es juga amb les tensions a l’afinació, amb moviments lents i íntims, i amb espais enèrgics i frenètics». I Schubert, ara sí, acompanyats d’Ester Lecha Jover al piano, l’han escollit simplement perquè els agrada, i és que la música s’hauria de fer així, perquè ve de gust fer-la.

Més tard, llegeixo que l’obra de Saariaho que interpretaran parteix d’una frase de Shadows of Time de Henri Dutilleux: es tracta d’un «petit homenatge» a l’obra, diu la compositora a les notes al programa. Hi escriu: «Aure, physics, old word. Breez, breath, air: we were caressed by a gentle breeze that our ancient language called aure; a kind of delicate morning breeze, misty and scented in the dew». I tot transcrivint les notes de la conversa que vam tenir l’altre dia, penso que, de vegades, la música clàssica necessita això, aquesta brisa boirosa, aquest aire fresc, un vent suau de matinada. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol