Cerca de notícies

Enquesta

Un compositor dels de veritat

8/12/2022 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2227787-un-compositor-dels-de-veritat.html

La Salle Narcís Bonet de l’Schola Can­to­rum de París va aco­llir, aquest diven­dres, un acte-con­cert de pre­sen­tació de la inte­gral de les Cançons per a veu i piano del com­po­si­tor i peda­gog Narcís Bonet (1933-2019) que ha publi­cat enguany l’Edi­to­rial Din­sic . En un pri­mer moment podria sob­tar-nos, des de Cata­lu­nya, que una ins­ti­tució pedagògica tan pres­ti­gi­osa com l’esmen­tada hagi vol­gut posar a una sala el nom del qui va ser també germà de l’arqui­tecte Jordi Bonet i Armen­gol, mort el pas­sat mes de juny, com també haver cele­brat aquesta sessió Bonet. Però a París, Narcís Bonet, gai­rebé qua­tre anys després de la seva mort, segueix man­te­nint un pres­tigi i una estima inex­tin­gi­bles. El mateix direc­tor de l’Schola Can­to­rum, Mic­hel Denis, ho va voler dei­xar clar: sense el suport i men­to­ria de Bonet, l’Schola Can­to­rum avui no exis­ti­ria. Bo seria que, des del prin­ci­pat, se’ns con­tagiés una mica aquesta admi­ració per Bonet, que va lle­gar-nos unes mera­ve­llo­ses cançons defen­sa­des, en l’acte, per la seva esposa, la soprano Hélène Bonet-Girau­dier . Reco­ne­gut per Igor Marke­vitch com un com­po­si­tor dels de veri­tat, mal­grat haver esmerçat la majo­ria dels seus esforços en el camp de la peda­go­gia, com ho demos­tra el fet d’haver arri­bat a ser el suc­ces­sor de la mítica peda­goga Nadia Bou­lan­ger (1887-1979), les seves com­po­si­ci­ons encara són una ano­ma­lia en les nos­tres pro­gra­ma­ci­ons. Per sort, el pro­per 17 de gener al Palau de la Música Cata­lana , el Cor Madri­gal, que diri­geix Pere Lluís Biosca, inter­pre­tarà la seva can­tata de Nadal, escrita per a cor, cor infan­til i orques­tra, Ho sap tot­hom, i és pro­fe­cia, amb text de J.V. Foix (1893-1987), que amb justícia pot con­si­de­rar-se una can­tata nada­lenca genuïna per als països de parla cata­lana.

Com que som més naci­o­na­lis­tes que patri­o­tes, en arri­bar el Nadal ja sabem com el nos­tre pano­rama musi­cal és capaç d’inter­pre­tar i pro­gra­mar fins a la saci­e­tat un ora­tori de pas­qua de Händel (El Mes­sies) o bé excel­ses mos­tres bac­hi­a­nes. Si fóssim patri­o­tes de debò, però, hauríem de ser capaços d’inter­pre­tar amb nor­ma­li­tat aquesta obra de Bonet com també altres com El pes­se­bre de Pau Casals o La nit de Nadal de Joan Lamote de Grig­non, per no par­lar dels cen­te­nars d’obres nada­len­ques del nos­tre patri­moni històric que dor­men als arxius en espera d’una exhu­mació i inter­pre­tació. En el cas de la can­tata de Narcís Bonet, aquesta va ser estre­nada el 3 de desem­bre de 1972 i cin­quanta anys després es podrà tor­nar a escol­tar el pro­per gener en un con­cert que també serà un home­natge al fun­da­dor del Cor Madri­gal, l’enyo­rat Manuel Cabero, mort el gener d’enguany. 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui