23/11/2022 |
Els virtuosos Faust, Queyras, Widmann i Aimard interpreten el ‘Quartet per a la fi dels temps’ de Messiaen al Palau de la Música Catalana el 30 de novembre. El concert, una de les cites imprescindibles de la temporada, també inclourà obres d’Alban Berg, Maurice Ravel, Elliott Carter i el mateix Jörg Widman.
El proper dimecres 30 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el cicle Palau Cambra convida un quartet excepcional format per quatre virtuosos en el seu àmbit instrumental, la violinista Isabelle Faust, el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras, el clarinetista Jörg Widmann i el pianista Pierre-Laurent Aimard. Inspiradors per a les noves generacions, aquest autèntic dream team protagonitzarà al Palau de la Música Catalana una de les cites cambrístiques imprescindibles de la temporada. El programa inclourà obres d’Alban Berg, Maurice Ravel, el mateix Jörg Widman i Elliott Carter, en què cadascun dels intèrprets intervindran “en simetria variable però sorprenentment proporcionada”, i culminarà amb el Quartet per a la fi dels temps d’Oliver Messiaen.
La vetllada començarà amb Quatre peces per a clarinet i piano, op. 5 de Berg, “destacadament atonals” que “desafien la jerarquia sonora que havia dominat durant segles i les repeticions temàtiques”, segons el què explica el doctor en Humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. Unes “joies només aparentment minimalistes, que il·lustren la captivadora ambivalència de la seva música”. Seguirà la Sonata per a violí i violoncel de Ravel, obra “composta al final de la seva vida” que “crida l’atenció per l’extrema economia de mitjans i l’èmfasi posat al desenvolupament de la melodia, condensada després de llargs períodes de reflexió”, explica Zabalo. El mateix Widmann, virtuós del clarinet i “un dels compositors contemporanis més valorats actualment”, interpretarà la seva Fantasia per a clarinet sol, amb l’afegit de tenir el “privilegi d’escoltar-la en la seva pròpia lectura. Creada el 1993, amb només vint anys, aquesta somiadora peça trasllada un meravellós elenc d’interessos musicals”. Seguiran els Epigrames per a violí, violoncel i piano de Carter, “última composició que va acabar en vida, i estrenada de forma pòstuma el 2013, amb Pierre-Laurent Aimard al piano, són una sèrie de dotze peces breus i enginyoses, generosament animades pels constants canvis d’humor”, diu Zabalo. Finalment, el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, ideat per a una inusual combinació de quartet, és “una obra inclassificable, contemplativa malgrat haver estat acabada en condicions precàries, mentre el compositor es trobava en un camp de concentració per a combatents, durant la Segona Guerra Mundial”.
Catclàssics