Cerca de notícies

Enquesta

La profunditat del fa menor

6/11/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-profunditat-del-fa-menor-285419

Josep M. Colom i el Quartet Gerhard interpreten dos quintets per a piano, de César Frank i de Johannes Brahms, a l’Atlàntida de Vic

«Els que mantenen viva una tradició no són els que es conformen, sinó els que la transformen», diu Robert Gerhard; és a dir, «només sabent què hi ha hagut en el passat, podrem transformar el present i el futur», em respon el violista Miquel Jordà Saún, membre del Quartet Gerhard. «Nosaltres, qualsevol obra musical, la treballem des del seu vessant més original: intentem buscar-hi l’arrel, el seu fonament, sigui de l’època que sigui»; així ho faran aquest divendres 11 de novembre a la Sala 2 Joaquim Maideu de L’Atlàntida de Vic. La formació –que completen els violinistes Lluis Castán Cochs i Judit Bardolet Vilaró i el violoncel·lista Jesús Miralles Roger–, interpretarà, juntament amb el pianista Josep M. Colom, el Quintet per a piano i cordes en Fa menor FWV 7 de César Franck i el Quintet amb piano en Fa menor op. 34 de Johannes Brahms.

«Són dues obres magnes pel repertori per a quintet per a piano i quartet», obres que no s’acostumen a programar juntes; «normalment als concerts de quintet, es fa un quintet i un quartet. Fer dos quintets és un tour de force», apunta Jordà. Són partitures, per tant, que dialoguen des d’una distància relativa –la primera es va publicar el 1880 i la segona el 1865– i que presenten «registres molt diferents», però que comparteixen tonalitat i el fet de ser compostes per a una formació molt característica del seu moment. «Segur que Frank tenia present el quintet de Brahms. El fa menor és una tonalitat dramàtica i fosca de molta profunditat i molt de calatge, que pot arribar a expressar coses realment esotèriques o del més enllà».

El concert de divendres que ve, per tant, començarà amb «una obra excepcional que té un contacte amb el públic molt directe, amb la qual poden empatitzar molt ràpidament», ens avança Jordà. Es diu que Nadia Boulanger va comentar que la partitura del quintet de Cèsar Frank conté més marques de pianissimi i fortissimi que qualsevol altra peça de cambra. En tot cas és una obra molt expressiva que està dedicada a Camille Saint-Saëns, qui va estrenar l’obra i qui, en acabar, va marxar de l’escenari amb la partitura oberta al piano en senyal de protesta per la quantitat de modulacions que s’hi troben de principi a fi.

Es tracta d’una obra amb molts elements referencials; en trobem de propis –«al segon moviment hi ha un autocitat textual a la seva sonata per a violí, una de les seves obres més conegudes»–, però també, ens explica Jordà, és ploma del seu temps. «Tocant-lo, hi hem trobat acords del Tristan und Isolde de Wagner i elements que Saint-Saëns, Fauré, Debussy o Ravel faran servir. Es troba, per tant, dins de la tradició francesa, s’emmiralla molt en el passat i vol trobar noves formes expressives». És per això que juga amb els canvis de tonalitat, les dinàmiques i els reguladors: des d’una estructura clàssica, busca un nou llenguatge, uns colors personals. «Només començar ja ens avisa: això serà una tragèdia! El quartet a solo ataca amb un fortíssimo al fa menor, i el piano contesta amb una veu més melancòlica, més poètica, més com una pregunta i no com una afirmació».

Tot seguit podrem escoltar el Quintet amb piano en Fa menor op. 34 de Brahms, sovint considerada com el cim del seu repertori per a música de cambra. Una obra que primer va ser un quintet de corda, però al rebre una crítica de Joseph Joachim –el violinista li va dir que hi faltava «encant»– va transformar-la en una sonata per a dos pianos; Clara Schumann li va escriure i li va dir que si us plau, que la remodelés una vegada més perquè amb aquesta segona versió es perdien molts detalls i finalment, per un consell de Hermann Levi, va acabar sent un quintet amb piano. «Va ser una gènesi molt llarga, com tot en Brahms!», apunta Jordà, «per ell, escriure una obra no és fàcil i deixar-la publicada, encara menys! No oblidem que dels tres quartets que va publicar, en va escriure, abans, una trentena i els va cremar tots». Cal tenir en compte, també, que Brahms és un gran reciclador: «al seu quintet hi hem trobat elements de la seva quarta simfonia i de la seva primera sonata en MibM per a viola».

Es tracta d’una peça, per tant, composta a partir del fet de compartir, demanar consells als seus amics i reflexionar sobre el fet musical a partir dels comentaris que va rebre: va crear una obra híbrida, de timbres contrastats i fragments temàtics d’una riquesa contrapuntística admirable. «El quintet de Brahms és molt dens, té una quantitat de notes impressionant, per tant; el quintet de cordes era massa homogeni, amb els dos pianos li faltava colors diferenciats, i la millor solució que va trobar, va ser aquest equilibri de colors, veus i textures que fa que una obra tan densa es pugui escoltar i pugui fer arribar totes les notes».

El concert s’emmarca en el 75è aniversari del pianista Josep M. Colom, «un músic amb una carrera excepcional», afegia Jordà, «ens va fer molta il·lusió que pensés en nosaltres, hem fet el primer assaig i ha sigut fantàstic, és una sort tocar al costat d’un músic d’una qualitat excepcional i d’una escolta tan acurada». Perquè, si se’m permet la comparació, de la mateixa manera que Brahms escriu a partir del fet de compartir, la música de cambra també es crea i es viu dalt de l’escenari amb aquesta mateixa idea de fons: «però què es comparteix en la música de cambra? Es comparteix l’escolta, les mirades, i poder-ho fer amb en Josep Maria és un somni». Un somni que aquestes obres vestiran de fa menor, una tonalitat lligada amb la passió, amb la força desmesurada i impossible de definir que situem a l’estómac, a les entranyes, ben endins. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol