Cerca de notícies

Enquesta

Sembla que tots els arbres em parlin

6/11/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/sembla-que-tots-els-arbres-em-parlin-285459

La Franz Schubert Filharmonia interpreta la ‘Pastoral’ de Beethoven al Palau de la Música Catalana i l’Auditori Enric Granados de Lleida

Ludwig van Beethoven estimava la naturalesa. “Al camp sembla que tots els arbres em parlin, que em diguin ‘Beneït, beneït’”, va escriure en unes notes personals. “Aquí la meva sordesa no em molesta”, va afegir-hi pels volts dels 1815, quan ja havia començat a perdre audició. Es refugiava sovint en passejades solitàries pel bosc, i a vegades en tornava amb idees musicals. Per tant, no és gens estrany que dediqués una simfonia als camps, els rierols, les tempestes i els pastors. La Simfonia núm. 6, op. 68 (1808), coneguda com la ‘Pastoral’, és una carta d’amor a la natura, bucòlica i líricament lúcida. La Franz Schubert Filharmonia (FSF) l’interpretarà el cap de setmana vinent a Lleida i Barcelona: el dissabte 12 de novembre, a les vuit del vespre, a l’Auditori Enric Granados; el diumenge 13, a dos quarts de sis de la tarda, al Palau de la Música Catalana. Ho farà sota la direcció de Thomas Rösner, que és un gran entès en el classicisme musical i dirigeix precisament la Beethoven Philharmonie de Viena.

Al llarg de cinc moviments —en comptes dels quatre habituals—, Beethoven suggereix diferents episodis campestres. Al primer, l’Allegro ma non troppo, evoca l’alegria d’arribar al camp. La tonalitat de fa major, tradicionalment bucòlica, intensifica la sensació de tranquil·litat mental. “La natura pot ser un refugi”, sembla que ens digui Beethoven. Ho continua desenvolupant a l’Andante molto mosso, que descriu una escena a prop d’un rierol i és conegut pels cants d’ocells que fan les flautes, els oboès i els clarinets. Al tercer moviment, l’Allegro, representa una reunió de camperols que xerren i canten plegats. Al quart moviment arriba la tempesta, que fa de contrapunt dramàtic de l’obra. Els trombons, la percussió i el piccolo s’afegeixen a l’orquestra i doten l’obra d’un color més fosc i complex. Ara bé, al cinquè i últim moviment, l’Allegretto, torna la calma i els pastors entonen un cant d’agraïment per celebrar la vida compartida. Tot i que alguns passatges siguin considerablement pictòrics, Beethoven va assegurar que en aquesta obra havia buscat “les sensacions”, més que no pas “la descripció” de la natura.

A la primera part del concert, la FSF s’aproparà a una natura molt més salvatge: la de l’Obertura de les Hèbrides, op. 26. (1830), que Felix Mendelssohn va compondre arran d’un viatge a les Illes Hèbrides d’Escòcia —el mateix viatge que va inspirar la seva Simfonia escocesa. Sobretot va quedar impressionat per la cova de Fingal, a l’illa de Staffa, i per això l’obra es coneix amb aquest topònim. De fet, inicialment l’obra es titulava L’illa solitària. Durant una mica més d’onze minuts, Mendelssohn dibuixa sonorament un paisatge escarpat, guiat pel ritme dur de les onades i el vent. A estones hi predomina la bellesa abrusadora del mar escocès; a estones, la solitud feréstega dels paratges recòndits. Mendelssohn va concebre un dels dos temes centrals de l’obra in situ, mentre contemplava la cova, mentre que l’altre està pensat posteriorment amb l’objectiu d’emular el moviment de les onades.

La FSF, juntament amb la violoncel·lista Nadège Rochat, també interpretarà el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, Hob. VIIb: 1 (c. 1765) de Joseph Haydn, una obra que va quedar enterrada entre manuscrits vells durant molts anys. Haydn va deixar inventariats dos concerts per a violoncel, però els musicòlegs només tenien constància del Concert per a violoncel, núm. 2, escrit en re major. El 1961 es va trobar una còpia del concert perdut al Museu Nacional de Praga, i des de llavors ha anat adquirint popularitat. Els tres moviments de l’obra estan escrits en forma sonata, i en general es tracta d’una composició melòdicament animada, que exigeix al solista un gran domini tècnic de l’instrument. 

Berta Coll i Bosch
Núvol