ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Pedrell, un gegant

7/11/2022 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2214935-pedrell-un-gegant.html

El Museu de la Música de Barcelona dedica, fins al febrer, una exposició al polièdric compositor tortosí amb motiu del centenari de la seva mort. La Generalitat va oblidar o descartar declarar aquest 2022 Any Felip Pedrell

Des del pas­sat 25 d’octu­bre, i fins al pro­per 26 de febrer del 2023, pot veure’s al Museu de la Música de Bar­ce­lona (L’Audi­tori, Lepant, 150) l’expo­sició L’empremta de Felip Pedrell amb motiu del cen­te­nari de la mort d’aquesta insigne figura de la cul­tura cata­lana i hispànica. Comis­sa­ri­ada per Marc Heil­bron, Cris­tina Álva­rez i Ila­ria Sar­tori, es tracta d’una amena expo­sició, amb un bell dis­seny muse­ogràfic de l’arqui­tecta Clara Solà-Mora­les, que rati­fica dues rea­li­tats. La pri­mera, l’impor­tant esforç por­tat a terme pels comis­sa­ris i l’equip del Museu de la Música per apor­tar alguna cosa a un Any Pedrell que, a Cata­lu­nya, no ha estat tal perquè, com ja vam escriure, quan va ser l’hora, la Gene­ra­li­tat va obli­dar o des­car­tar decla­rar aquest 2022 Any Pedrell. La segona, la immensa feina que encara per­toca de fer al con­junt del nos­tre país envers aquesta figura polièdrica que s’eri­geix com un dels gegants de la nos­tra cul­tura. Gegant, això sí, no exempt de llums i ombres a l’entorn de qüesti­ons sobre la qua­li­tat (o no) de la seva obra musi­cal i que, per a un des­ta­cat dei­xe­ble seu com Robert Ger­hard (1896-1970), era defi­nida com la pròpia d’un dile­tant. Això no treia, però, que pocs mesos després de la mort de Pedrell, el mateix Ger­hard, en una carta diri­gida a Manuel Clau­sells, digués: “Acon­se­guir, almenys, una repre­sen­tació d’El comte Arnau i de La Celes­tina s’han de con­si­de­rar una obli­gació moral i patriòtica.”

Pot­ser va ser aquest sen­tit d’obli­gació moral i patriòtica el que va por­tar a algú que ens ha dema­nat de guar­dar l’ano­ni­mat a deci­dir entre­vis­tar-se amb el direc­tor gene­ral de Pro­moció Cul­tu­ral i Bibli­o­te­ques del Depar­ta­ment de Cul­tura, Josep Vives, per dema­nar-li com era que les com­me­mo­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals s’hagues­sin pogut obli­dar de Felip Pedrell i no s’hagués deter­mi­nat l’any 2022 com Any Pedrell. Pel que sem­bla, la reunió va pro­vo­car el seu efecte i, això sí, amb una con­cessió de pres­su­post extra­or­dinària, es va pro­pi­ciar que Museu i L’Audi­tori des­per­tes­sin i fes­sin alguna cosa, en aquest 2022, pel tor­tosí.

Què s’ha fet? Diríem que s’ha fet alguna cosa per tran­quil·lit­zar la consciència amb la pro­gra­mació d’un parell de poe­mes simfònics, amb enre­gis­tra­ment dis­cogràfic inclòs, i aquesta expo­sició. Res a veure, pel que fa a pro­gra­mació, amb l’ambi­ci­osa acció impul­sada pel Tea­tre de la Zar­zu­ela de Madrid, que, els dies 9 i 11 de setem­bre (ho han lle­git bé), va inau­gu­rar la seva nova tem­po­rada amb l’estrena abso­luta, en versió en con­cert, de la tra­gi­comèdia lírica en qua­tre actes La Celes­tina.

Sense aquesta Celes­tina i sabent que des de la nos­tra orques­tra naci­o­nal (OBC) només s’han pro­gra­mat els poe­mes simfònics Excel­sior i I Tri­onfi, aquest dar­rer una recu­pe­ració impul­sada des de la ini­ci­a­tiva pri­vada de l’Edi­to­rial Ficta, L’empremta de Felip Pedrell per­met dir que no ens hem obli­dat de la figura del mes­tre que, amb els anys, ha vist com la seva casa natal era ender­ro­cada i com les seves des­pu­lles eren extre­tes del nínxol fami­liar per impa­ga­ment i es dipo­si­ta­ven en una fossa comuna del cemen­tiri de Tor­tosa. Però també reflec­teix l’estat de la nos­tra musi­co­lo­gia que, fruit pos­si­ble­ment del Zeit­geist (espe­rit del temps), està més pre­o­cu­pada per la ide­o­lo­gia, el pro­ducte i el relat finals que no per l’estudi a fons de les fonts. Cert que una expo­sició no és mai una tesi, però en aquesta s’ha ambi­ci­o­nat una lec­tura i una inter­pre­tació de la figura de Pedrell que ron­den allò del si non è vero è ben tro­vato. Ho ha estat, per exem­ple, ads­criure una supo­sada empremta de Pedrell a figu­res com ara Joan Magrané i Rosalía. Ja sabem que tot és sus­cep­ti­ble de ser dit o sug­ge­rit, però a un li hau­ria agra­dat haver cor­ro­bo­rat la geni­a­li­tat d’ads­criure a Rosalía una supo­sada influència pedre­lli­ana amb experts sobre la can­tant com ara el musicòleg madri­leny Daniel Gómez, que està fent la pri­mera tesi de què tenim constància sobre la can­tant de Sant Esteve Ses­ro­vi­res. Pre­gun­tat per aquesta supo­sada empremta, ell afirma que no exis­teix aquest vin­cle. Però sí que “és dei­xe­ble d’Enri­que Morente, en haver-hi als seus dis­cos una evi­dent con­nexió moren­ti­ana, ja que, com el can­taor de Gra­nada, Rosalía refusa l’evidència del fla­menc”. Sorprèn que s’hagi citat Rosalía i no s’hagi posat dins aquesta cons­tel·lació, per exem­ple, el gran gui­tar­rista fla­menc Miguel Bor­rull (1866-1947), més pròxim en el temps a Pedrell i que, de ben segur, va sen­tir en algun tea­tre o algun cafè de Bar­ce­lona.

L’empremta de Felip Pedrell acaba caient en una visió romàntica d’aquesta empremta en haver vol­gut esquit­xar tants i tan dife­rents uni­ver­sos sonors que, després de veure l’expo­sició, fan pen­sar tant en l’expressió fer entrar el clau per la cabota com en la con­veniència de relle­gir allò escrit per Harold Bloom sobre l’angoixa de les influències o bé l’estètica de la recepció d’un H.R. Jauss.

Rode­jats de docu­ments, foto­gra­fies i qua­dres, a l’expo­sició estem immer­sos en un espai serè on es pot gau­dir de peti­tes joies com són els dibui­xos d’Apel·les Mes­tres dels figu­rins cre­ats per a l’estrena d’Els Piri­neus al Liceu i que han estat res­tau­rats per a l’ocasió i també veure algun ori­gi­nal, com ara una edició de Vic­to­ria pro­vi­nent de la bibli­o­teca de l’Orfeó Català. En sor­tir de l’expo­sició, això sí, tenim la neces­si­tat de situar en l’ima­gi­nari cul­tu­ral del país aquest gegant de la música a Cata­lu­nya. Com va dir Ger­hard, per res­pon­sa­bi­li­tat moral i patriòtica. 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet