Cerca de notícies

Enquesta

Cecilia Bartoli torna al Gran Teatre del Liceu

28/10/2022 |

 

El retorn de Cecilia Bartoli al Gran Teatre del Liceu és un dels esdeveniments més rellevants de la temporada. La mezzosoprano italiana va debutar la temporada 1990/91 en el rol de Rosina, d'Il barbiere di Siviglia -el paper rossinià que li va obrir les portes dels grans teatres del món-, i la temporada 1993/94 va oferir un recital al costat del pianista György Fischer. El seu retorn anhelat, després de gairebé tres dècades d'absència, afegeix encara més emoció a un concert en què, acompanyada per Les Musiciens du Prince, el director Gianluca Capuano i el ballarí Nicolas Payan, mostrarà la bellesa del seu instrument davant d'un programa de música barroca centrat en la figura figura de Carlo Broschi, l’anomenat Farinelli, el castrat més llegendari de la història.

Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (1705-1782), va ser un intèrpret aclamat, com ho demostra l’abundància de testimonis i homenatges que ens han arribat als nostres temps. Un accident amb cavall hauria justificat la castració i els seus estudis de perfeccionament amb Nicola Porpora. Naixia un personatge arquetípic, Il castrato, sobre el qual cristal·litzen tota mena de fantasies artístiques. Després dels seus èxits internacionals (Munic i Londres), es crea la llegenda a la cort de Felip V d’Espanya: el rei sentia una autèntica passió per la veu de Farinelli. Només el cantant podia apaivagar la seva melancolia malaltissa. Els cronistes expliquen que, cada vespre (i durant nou anys), Farinelli havia de cantar les mateixes cinc àries de Hasse, Ariosti i Giacomelli, i que amb el temps es va convertir en un conseller important del mateix monarca.

Aquesta història fascinant és el punt de partida per a la investigació del programa que presenta Cecilia Bartoli a l’escenari del Liceu. Aquest treball es combinarà amb àries d'òpera i oratoris de Georg Friedrich Händel i altres compositors. Les composicions de Händel es caracteritzen per ser d’una bellesa formal extraordinària (tal com agradava al públic anglès de principis de segle XVIII) i per tenir una forma musical tancada que va de principi a fi dita l’ària da capo. El primer dels seus grans èxits en aquest estil va ser amb l'estrena el 1711 de Rinaldo, la simfonia amb la que Bartoli obre la vetllada. Va seguida d’una peça composta pel mestre de Farinelli, Porpora. Entre les òperes que va crear expressament pel lluïment de Farinelli en destaca Polifem, l'ària Lontan del qual dal sol i car... Lusingato dalle speme que després de l'incisiu recitatiu, permet mostrar l'extensió vocal prodigiosa de qui l’interpreta.

A continuació, Bartoli continuarà amb Händel amb Entrée des songes funestes, del ballet del segon acte de la Ariodante, amb Lascia la spina cogli la rosa. Segons el crític musical, Javier Pérez Senz la considera “una d'aquelles joies que defineixen la commovedora expressivitat de l'univers handelià”. La segueixen una de les simfonies de Giulio Cesare in Egitto i V’adoro, pupille de Il Parnasso in festa, tot de Händel.

Seguidament, venen dues obertures majestuoses de les òperes Marc’Antonio e Cleòpatra de Johann Adolf Hasse i la cèlebre Giulio Cesare in Egitto, que creen l´atmosfera ideal per, tot seguit, gaudir d´una altra de les joies del llegat handelià, V´adoro pupille.

Bartoli segueix amb el Concert per a trompa a Re major, de Georg Philipp Telemann, que dispara l'emoció i segueix amb la finor i elegància del llenguatge orquestral de Händel, que brilla de forma especial a Desterò dall´empia Dite, ària de l'òpera Amadigi di Gaula. Bartoli ha escollit una ària d'Antonio Vivaldi, un altre cavall de batalla de la cantant: Sol da te mio dolce amore, de Orlando furioso, pur èxtasi líric i virtuós, amb una delicada part per a flauta, indica Pérez Senz.

Després de la Suite di danze d'Ariodante, Bartoli torna a l’univers de Rinaldo amb l'ària Augelletti, che cantate, que evoca el cant d'un. El concert conclou amb un Händel més auster -What passion cannot Music raise and quell, de Ode for St Cecilia’s Day, que tanca amb la seva profunda expressivitat aquest apassionant retrat de Farinelli i el seu temps. 

Catclàssics