Cerca de notícies

Enquesta

Dins la ment de Txaikovski

29/9/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/dins-la-ment-de-txaikovski-276677

L’Orquestra Simfònica del Vallès interpreta la cèlebre simfonia “Patètica” del geni rus

L’Orquestra Simfònica del Vallès presenta el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre un programa que versa sobre Piotr I. Txaikovski. El mestre Xavier Puig dirigirà el Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Si bemoll menor, op. 23, la Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74, “Patètica” de Txaikovski, i estrenarà una nova obra del català Ferran Cruixent inspirada en el compositor rus. La proposta viatjarà el 7 d’octubre al vespre a La Factoria Cultural de Terrassa, dissabte 8 al Palau de la Música Catalana, en marc del cicle “Simfònics al Palau”, i diumenge 9 a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

És curiós que el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, malgrat haver esdevingut un títol imprescindible pel repertori pianístic, tingués una rebuda tan negativa del pianista per al qual havia estat escrita: Nikolai Rubinstein. “Repulsiva”, “planera”, “intocable” van ser alguns dels adjectius que el mític pianista va utilitzar per definir l’obra que el seu bon amic Txaikovski li havia presentat. Amb la negativa del rus, el pianista Hans von Bülow va aprendre el concert en tan sols un mes i el va estrenar a Boston l’octubre de 1875. Rubinstein va haver d’empassar-se les seves paraules quan, poques setmanes més tard li va tocar dirigir-lo a Moscou. La repulsa va esdevenir fascinació, i el pianista es va fer l’obra seva, tot interpretant i donant a conèixer l’obra arreu d’Europa. El jove pianista Elia Cecino es posarà en la pell de von Bülow i Rubinstein com a solista d’aquest virtuós concert. La visita a Lleida serà especial per l’italià, perquè tocarà a l’Auditori on es va erigir guanyador del Concurs de piano Ricard Viñes fa cosa d’un any.

Anomenada per ell mateix com “la millor obra que mai he compost o compondré”, la Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 75, “Patètica” destaca per un to menor, una emoció i una curiosa energia ombrívola que s’allunya de la seva denominació popular. De patètica no en té gaire, de fet, aquest nom, proposat per un dels germans del compositor, en rus “Patetitčeskaja”, tindria una millor traducció amb el mot “apassionada”. Estrenada el 28 d’octubre de 1893 a Sant Petersburg, va ser la darrera obra de Txaikovski, que va morir tan sols nou dies després. Una proximitat d’esdeveniments que ha fascinat generacions de compositors, melòmans i especialistes en el tema.

L’obra va suposar la reconciliació del rus amb el gran simfonisme, després d’una petita crisi amb el gènere, i el va reafirmar com un dels grans genis musicals del S.XIX. A part de l’inusual ús del to menor, hi veiem també una innovació: en lloc de tenir un final espectacular i magnificent, la simfonia culmina de forma molt delicada, ben íntima, tenyida de dolor, i mor més que conclou.

En lloc de tenir un final espectacular i magnificent, la “Patètica” culmina de forma molt delicada, ben íntima, tenyida de dolor, i mor més que conclou
La seva família deia que Txaikovski havia mort de còlera, però altres experts apunten que les causes no són gens clares. Potser l’elecció d’un final funest per l’obra era una premonició de la pròpia mort del compositor, una expressió inconscient del seu estat de salut, potser era un comiat, potser era una nota de suïcidi, potser era un desànim en viure en una societat que no acceptava la seva homosexualitat… possiblement cap d’aquestes teories, de les quals s’han escrit línies i línies, ofereix explicació suficient. Independentment d’això, l’obra de Txaikovski, aquesta càpsula del temps de les emocions, continuarà ressonant per sales i tocant l’ànima de forma diferent a cada espectador.

Sobre aquesta obra, el compositor català Ferran Cruixent, estrenarà al Palau de la Música una peça que s’inspira en vuit compassos del segon moviment de la simfonia. Cyberpreludi imagina els darrers segons de vida de Txaikovski, en què veuria passar tota la seva obra al seu cap. Amb recursos habituals de la música del català, que fusionen instruments convencionals amb eines tecnològiques, com ara el cibercant, Cruixent farà que els intèrprets utilitzin gravacions del seu propi mòbil per construir la seva composició musical. Els més interessats en aquesta original proposta, la podran sentir exclusivament al Palau de la Música, on el català és compositor convidat aquesta temporada. 

Pau Requena Rubau
Núvol