Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu es vol expandir per millorar l'explotació

8/2/2003 |

 

El coliseu toca sostre després de vendre 33.744 entrades més que la temporada passada.

Els responsables del Liceu es neguen a morir d'èxit. Ho fan amb les xifres de la seva gestió sobre la taula, que preveuen un creixement de l'11,8% en el pressupost de la temporada que ve, i amb la presentació de la seva nova batuta, la del director alemany Sebastian Weiglel, que substituirà la temporada que ve Bertrand de Billy quan hagi esgotat el seu contracte. El pressupost serà aprovat el pròxim mes de maig.
El director general, Josep Caminal, i el director artístic del teatre, Joan Matabosch, van presentar ahir, així mateix, la memòria de l'activitat del centre en el període comprès entre el 1999 i el 2003, de la qual es desprèn que l'emblemàtica sala gran del coliseu ha arribat pràcticament al màxim de la seva capacitat amb un 94% d'ocupació i una multiplicació de les seves funcions, que pujaran a 114.

RÈCORD AMB 'TOSCA'

Particularment significatiu serà el rècord de 17 funcions de Tosca, un esforç que Matabosch ha definit com a "maratonià" i que expressa la voluntat del teatre d'arribar a un nombre més gran d'espectadors. Però les limitacions d'espai s'imposen. Si en l'actualitat els abonats sumen els 22.660, i s'espera que la temporada que ve creixin fins als 23.000, és molt probable que arribin als 25.000 com a màxim.
El total de localitats a la venda (a la sala gran, les sessions del Romea i les sessions del Foyer) ha augmentat en 33.744 respecte a l'any passat. El seu total ha estat de 422.577. Ara com ara, els responsables del Liceu només preveuen un augment pel que fa als títols operístics si es potencien les produccions pròpies (o les coproduccions) que permetin un aprofitament exhaustiu de la maquinària escènica.
Un bon exemple d'aquesta ten- dència és que el gran creixement en nombre de funcions de la temporada 2003-2004 es produeix en les sessions de dansa, que protagonitzaran els ballets que integraran la programació del Fòrum 2004 a l'agost, un mes en què normalment el coliseu de la Rambla no sol tenir activitat.

PROBLEMES AMB EL MOLINO

Per Caminal les activitats liceístiques només poden créixer fora de la sala gran: l'oferta del Foyer, la coproducció amb el Romea (Orfeu als inferns al mes d'abril) o el Lliure (Il mondo della luna el maig del 2004). És per això que el projecte de revitalització d'El Molino ara sembla prioritari. Però Caminal en desconfia: "Era un teatre molt petit amb un aforament original de 200 localitats", i afegeix que només n'acceptarà la viabilitat si el projecte, encarregat a l'estudi d'arquitectura d'Oriol Bohigas que presentarà els seus resultats el pròxim mes, garanteix un aforament de 350 butaques i un escenari de vuit metres per sis.
"Si ens diuen que no, com sospito, haurem de buscar altres espais", diu.
Particularment satisfet es va mostrar Caminal respecte al model econòmic abordat pel Liceu, que està basat en la seva explotació exhaustiva. Cosa que ha suposat obrir-lo a espectacles populars com el d'Isabel Pantoja i el de l'Elèctrica Dharma, que actuarà demà. Això ha fet que les aportacions institucionals passessin de ser el 64% dels recursos a convertir-se en el 47% del total. Un percentatge molt per sota dels grans centres operístics.
"No demanem el volum pressupostari d'aquests grans teatres que a mi em sembla una barbaritat", va assegurar Caminal alhora que apostava per un model més sostenible.

Elena Hevia
El Periódico