Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu revisa amb ironia l'òpera de Händel Giulio Cesare

20/7/2004 |

 

Giulio Cesare va ser adaptada pel director d'escena i escenògraf Herbert Wernicke. Hi va incorporar tres àries procedents d'altres òperes de Händel però, sobretot, va afegir ironia al muntatge barroc. L'òpera es presenta al Liceu fora de l'abonament de temporada i encara hi ha entrades a la venda. Del 23 al 29 de juliol.

Giulio Cesare és un dels títols més populars del repertori barroc i també una de les òperes més conegudes de Händel. La versió que ara es presenta al Gran Teatre del Liceu compta amb la direcció d'escena de Björn Jensen a partir del treball que en va fer el seu mestre Herbert Wernicke, desaparegut l'any 2002 a l'edat de 56 anys.

Aquest mateix muntatge s'havia pogut veure al Liceu fa tres temporades i encara sota la direcció del desaparegut Wernicke. Ara hi torna amb un repartiment ple d'intèrprets espanyols que serveix també per demostrar la força de les noves generacions de cantants del país, entre d'altres: Flavio Oliver, David Menéndez, Jordi Domènec i Elena de la Merced, que ja va actuar en el Giulio Cesare de la temporada 2002-2003.

El repartiment es completa amb la polonesa Ewa Podles, una altra de les veus que repeteixen. Precisament és Podles qui destaca el costat eminentment "divertit" del muntatge tot i que alguns dels personatges (el de Sesto i el de Cornelia, que ella interpreta) siguin tràgics.

"És una obra amb moltes parts dramàtiques, però en aquesta versió tot es relativitza", diu Flavio Oliver, que fa el paper de Giulio Cesare. Efectivament, la versió de Wernicke revisa amb ironia i sarcasme l'imperialisme del protagonista de l'obra, un Giulio Cesare que Flavio Oliver veu molt pròxim a una figura com George W. Bush: "És un emperador, un ésser molt poderós, però en canvi es pot engargussar amb una galeta".

La imatge del president dels EUA ha acompanyat Oliver en la preparació del seu personatge i reconeix que el resultat és "un Giulio Cesare còmic", algú que, "com Bush" té "un gran imperi però que no dóna garanties de ser ni molt valent ni molt ètic".

Per al director Björn Jensen l'obra "tracta de la lluita de poder i no, com s'ha dit sovint, de l'amor entre Cèsar i Cleopatra".

La direcció musical d'aquest Giulio Cesare és de l'alemany Michael Hofstetter, col·laborador de Wernicke en diverses produccions, en el que serà el seu debut al Liceu. Especialista en obres del període barroc, Hofstetter subratlla també "l'intel·ligent sentit de l'humor" de l'obra que permet "dir coses molt serioses però de forma commovedora".

El director musical explica que s'ha fet un ampli treball d'investigació de l'obra cosa que li ha permès, per exemple, reconstruir els tempos originals de Händel. "Són bastant més ràpids que no es pensava als anys setanta", adverteix Hofstetter.

El Giulio Cesare que arriba al Liceu incorpora tres àries de Händel procedents Rinaldo, Orlando i Tolomeo, i en retalla dues. "És un procediment [aquest de la barreja de fragments musicals] molt habitual en l'època de Händel", adverteix Hofstetter.

Jordi Canyissà
Canal Cultura