15/5/2022 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/un-poble-magnificament-bachia-255304
El Cor de Cambra de Granollers i l’organista Jonatan Carbó interpreten el ‘Magnificat’ de Bach al Festival d’Orgue de Capellades.
Jonatan Carbó (1975) coneix el Festival d’Orgue de Capellades gairebé com si l’hagués parit. Va ser professor de l’organista de l’església del poble, Josep Xaubet, i va testimoniejar la construcció de l’orgue Freixas Vivó. L’ha tocat en moltes ocasions i, per proximitat, sovint l’ensenya als seus alumnes del Conservatori d’Igualada. Aquest any, al festival, interpretarà amb el Cor de Cambra de Granollers una versió per a cor i orgue del Magnificat en Re Major, BWV 243 de Johann Sebastian Bach. Serà el proper diumenge 22 de maig, i els dirigirà Marc Díaz, que també és organista. A diferència d’altres propostes del festival, el programa d’aquest concert dona una certa preeminència a la música vocal, perquè també inclou quatre peces corals a cappella.
“El Magnificat de Bach és un dels cims del nostre patrimoni musical”, diu Carbó, que fins ara l’havia interpretat tal com s’acostuma a fer habitualment, segons la versió original, amb cor i orquestra. “Jo, amb l’orgue, solia fer només de baix continu. En canvi, en aquesta versió amb el Cor de Cambra de Granollers, treballem a partir d’una reducció de la partitura original i l’orgue cobreix tota la part instrumental”, detalla l’organista. Al seu parer, aquesta versió permetrà “centrar-se molt més en el treball de les veus i la complexitat coral, que és el que fonamenta l’obra de Bach”.
La soprano Txell Milà (1996), que canta al Cor de Cambra de Granollers, encara aquest concert com un repte. “Ja hem interpretat el Magnificat anteriorment, primer amb l’Orquestra de Cambra de Granollers i després amb l’organista Vicenç Prunés, però cada església és un món i haurem d’estar atents per adaptar-nos a les condicions acústiques de la de Capellades”, explica Milà. També posa de manifest que per interpretar la versió per a cor i orgue han hagut de “reaprendre a escoltar l’obra”, perquè amb l’orquestra “tot anava molt quadrat, a l’una”, mentre que amb l’orgue, per la ressonància pròpia de les esglésies, resulta més complicat “aconseguir que la música s’entengui”.
Abans d’interpretar el Magnificat —que dura una mitja hora i es divideix en cinc àries, un duet, un trio i cinc parts corals—, el Cor de Cambra de Granollers cantarà, sense acompanyament d’orgue, quatre peces corals dels segles XIX i XX, totes lúcidament delicades i d’aire espiritual: l’’Ubi caritas’ de Quatre motets sobre temes gregorians, op. 10/1 (1960) de Maurice Duruflé, l’O Vos Omnes (1932) de Pau Casals, l’Abenlied, op. 69/3 (1855) de Josef Rheinberger i el ‘Lux Aeterna d’Enigma Variations, op. 36 (1898-99) d’Edward Elgar.
Així doncs, el nucli del repertori és un homenatge a Bach —de fet, el programa es titula precisament Magnífic Bach!—, però Carbó i el Cor de Cambra oferiran una mirada espiritual més àmplia, que connecta el mestre barroc amb altres compositors que també s’han fet grans preguntes a través de la música. L’organista Joan Paradell, que va participar al segon concert del Festival d’Orgue d’enguany, deia que “a l’orgue de Capellades li escau molt bé la música barroca i que, per tant, al festival no podien faltar-hi obres de Bach”. Sense cap mena de dubte, el concert del proper diumenge en serà una bona demostració.
Berta Coll i Bosch
Núvol