Cerca de notícies

Enquesta

Ludovic Morlot s'incorpora al projecte artístic de L'Auditori

4/5/2022 |

 

Ludovic Morlot s’incorpora al projecte artístic de L’Auditori com a director titular de l’OBC en una temporada 2022-23 que reflexiona sobre el concepte de ‘Mort o Retorn. Els Quartets Casals, Ebène, Jerusalem i Belcea, caps de cartell de la Biennal de Quartets, que inaugurarà la temporada. Sofia Gubaidulina i Hans Abrahamsen, compositors convidats de la temporada.

L’Auditori de Barcelona presenta la temporada 2022-23, que amb el títol de 3r moviment: Mort o Retorn, posarà el punt i final a un relat artístic articulat en tres temporades consecutives. Un viatge que va començar amb la Creació (2020-21), va seguir amb Amor i Odi (2021-22) i acabarà amb aquest darrer episodi que situarà l'oient en l’inevitable final, tot explorant diferents aproximacions a la mort. D’aquesta manera, la temporada arriba plena de grans obres mestres concebudes al voltant de les reflexions de maduresa de les etapes finals de la vida. Els Kindertotenlieder de Mahler, el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, el Cant del destí de Brahms, les Quatre últimes cançons de Strauss o els rèquiems de Victoria, Morales, Guerrero i Mozart en són només alguns exemples.

El tret de sortida el donarà la segona edició de la Biennal de Quartets de Barcelona, cocomissariada amb el Quartet Casals. La present edició, centrada en L’Art de la Fuga de Bach, reunirà onze formacions, com els quartets Ebène, Jerusalem o Belcea, i proposarà, a més, estrenes d’Octavi Rumbau, Núria Giménez-Comas, Daniel Apodaka i Joan Arnau Pàmies.

I és que les estrenes seran, un cop més, un dels pilars fonamentals de la propera temporada de L’Auditori, a més de la gran aposta que la casa fa pels projectes patrimonials. D’aquesta manera, hi haurà una cinquantena d’estrenes (de les quals 23 estrenes mundials) i quaranta projectes de patrimoni.

En aquest marc, cal destacar la commemoració del centenari de la mort del compositor tortosí Felip Pedrell. Una commemoració que vindrà acompanyada de la recuperació de la seva obra I trionfi, que interpretarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya tant a L’Auditori com a la gira de territori que farà per Catalunya. Pedrell va ser una de les figures musicals més importants de l’Espanya del seu temps, mestre d’Isaac Albéniz, Enrique Granados, Cristòfor Taltabull, Joaquín Turina, Manuel de Falla o Robert Gerhard. Per això, la celebració de la seva figura culminarà, a més dels concerts, amb un enregistrament simfònic dedicat a la seva obra i una exposició monogràfica al Museu de la Música de Barcelona que indagarà, precisament, en l’empremta del compositor català.

En el camp de la nova creació, L’Auditori tindrà com a compositors convidats de la temporada 2022-23 a Sofia Gubaidulina (1931) i Hans Abrahamsen (1952), dos autors que han desafiat, cadascú a la seva manera, els corrents hegemònics de la composició.

Gubaidulina, tòtem indiscutible de la composició dels segles XX i XXI, va començar a compondre als anys seixanta. Decisió arriscada a l’atea Unió Soviètica i amb el pes de la censura –especialment dura als setanta–, Gubaidulina va buscar incansablement el seu propi llenguatge molt proper a l’espiritualitat catòlica, com es fa evident a The Lyre of Orpheus. La barreja inusual de timbres apareix en algunes de les seves peces des del començament de la seva carrera: li interessa explorar el canvi en la sonoritat no com a exercici merament intel·lectual, sinó com a part de la connexió amb el món interior, amb l’espontaneïtat. Exemples d’això són Music for flute, strings and percussion o Hour of the soul, en què l’ús principal i sinistre de la percussió es combina amb el chang, un instrument uzbek. De Gubaidulina escoltarem vuit obres, tres de les quals estrenes nacionals.

Format inicialment com a trompa, el danès Hans Abrahamsen es va endinsar en la composició en la dècada de 1970. Va renunciar aviat als corrents postavantguardistes per integrar-se a l’anomenada Nova simplicitat. El seu bagatge es posarà de manifest en l’estrena nacional que acollirà L’Auditori: el seu Concert per a trompa (2019). En alguns dels seus treballs –Nacht und Trompeten–, el vent metall es torna al·legòric: com una crida que convoca diferents veus del passat. Abrahamsen és un compositor prolífic, d’una banda pel seu treball a la Reial Acadèmia Danesa de Música, on treballa des de 1982, i d’una altra pel seu interès a repensar el seu treball o a orquestrar peces de compositors com Bach o Schumann. De Hans Abrahamsen s’interpretaran tres obres durant la propera temporada.

L’OBC inicia una nova etapa de quatre anys amb la titularitat de Ludovic Morlot, que arrenca la propera temporada i que suposarà un dels moments més importants del projecte artístic actual de L’Auditori. A més, la temporada 2022-23 comptarà també amb la incorporació de Marta Gardolińska com a Principal Directora Convidada. A aquests dos noms, cal afegir el del violoncel·lista i director Nicolas Altstaedt, que s’unirà a la propera temporada de L’Auditori com Artista Convidat. Totes tres són apostes de l’OBC per l’excel·lència del projecte artístic de la formació.

Entre els artistes que passaran per la temporada de l’orquestra, destaquen grans noms d’abast local i internacional, com la mezzosoprano Sarah Connolly, el violoncel·lista Narek Hakhnazaryan, el clarinetista Andreas Ottensamer; la violinista Sara Ferrández; les sopranos Heidi Melton, Marta Mathéu i Serena Sáenz; el tenor Jorge Navarro Colorado; o el flautista Emmanuel Pahud, entre altres.

Pel que fa a les batutes que visitaran l’OBC, Ludovic Morlot dirigirà deu programes i Gardolińska en farà tres. A ells se sumaran Zoi Tsokanou, Rebecca Tong, Anja Bihlmaier, Elim Chan, Trevor Pinnock, Vasily Petrenko, Roderick Cox, Juanjo Mena, Cristian Macelaru, Matthias Pintscher, Jörg Widmann, Nacho de Paz, Pablo Rus Broseta i Jordi Francés.

Entre la música que sentirem i que articula el relat artístic de la temporada, destaquen la Quarta i la Cinquena de Mahler, Midday Witch (La bruixa del migdia) de Dvorak, L'Île des morts (L'illa dels morts) de Rakhmàninov, la Quarta de Nielsen, la Simfonia dels salms de Stravinski, Pelléas und Mélisande de Schoenberg, les Quatre últimes cançons de Strauss, L’Ascension de Messiaen, Mort i transfiguració de Strauss, la Inacabada de Schubert o el Requiem de Mozart. Grans títols del repertori als que cal sumar obres menys conegudes, com el Psalm 130 "Du fond de l'abîme" de Lili Boulanger, Threnody for the Victims of Hiroshima de Penderecki, Memorial to Lidice de Martinů o Requiem for strings de Takemitsu. A aquestes obres cal sumar-hi estrenes mundials d’Octavi Rumbau, Luis Codera Puzo, Maner Ribera, Jörg Widmann i Albert Guinovart.

A més, el Festival Mozart Nits d’Estiu ens aproparà els grans títols del Classicisme i el seu àmbit d’influència, com veurem amb el Rèquiem de Mozart o el Concert per a violoncel de Haydn.

Es recuperaran alguns dels projectes que s’havien hagut d’ajornar a causa de la pandèmia, com l’intercanvi amb l’Orquestra Nacional d’Espanya acompanyada del seu titular, David Afkham, que serà a L’Auditori de Barcelona mentre l’OBC serà a l’Auditorio Nacional de Madrid. De la mateixa manera, es recuperarà l’estrena nacional i encàrrec de L’Auditori de l’òpera Prisoner of the State de David Lang, basada en el Fidelio de Beethoven, que es podrà veure al Festival Grec.

Juntament amb l’OBC, la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori acollirà grans formacions internacionals, com la Philharmonia Orchestra, l’Orquestra Nacional Belga, l'Orquestra Simfònica de Milà Giuseppe Verdi, la Filharmònica de Munich, l’orquestra del Mozarteum de Salzburg, Sinfonia Varsovia i MusicAeterna. 

Catclàssics