Cerca de notícies

Enquesta

Una obra per passar a la història

4/4/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-obra-per-passar-a-la-historia-245649

L’OBC presenta un concert a L’Auditori de Barcelona amb obres de Gerhard, Saint-Saëns i Berlioz.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ofereix dissabte 9 i diumenge 10 d’abril a L’Auditori de Barcelona un programa amb obres que van consagrar els seus compositors a la seva època i en la història de la música. Amb la direcció musical de Juanjo Mena, veurem com Robert Gerhard es va donar a conèixer al Regne Unit després del seu exili, com Camille Saint-Saëns va entrar als més prestigiosos cercles artístics de París, i Hector Berlioz va escriure la seva obra més cèlebre i rupturista.

“La meva música és difícil (…) No s’hi pot arribar des de fora. Només hi ha una manera: escoltar, escoltar i escoltar, simplement”, reconeixia el cèlebre compositor català Robert Gerhard. Una bona oportunitat d’apropar-se a la música “difícil” de Gerhard serà amb un relat ben conegut per tothom: el Don Quixot de la Manxa.

El concert arriba després de les celebracions de l’any Robert Gerhard, que van començar el 2020, però per la pandèmia, s’han allargat fins fa poc. Amb les Danses de Don Quixote, L’Auditori aspira a repetir l’èxit de la salvatge interpretació de fa poques setmanes de La Pesta del mateix músic. A més, pels que el passat 18, 19 i 20 de març van poder veure l’adaptació musical del Don Quixot de Richard Strauss amb les seves Variacions fantàstiques (1897), serà una bona oportunitat per descobrir una altra versió musical de la novel·la.

Gerhard se suma a altres figures influents de l’època com Miguel de Unamuno, Salvador de Madariaga, o Ortega y Gasset, a l’hora de parlar dels problemes d’Espanya a través de la novel·la. En aquest cas ho farà amb el llibre que el compositor definia com “la meva Bíblia”.

Aquestes insignes Danses de Don Quixote van servir de carta de presentació del català a l’Anglaterra de 1940, tot just després d’haver-s’hi exiliat a causa de la Guerra Civil Espanyola. En l’àmbit musical, l’obra fusiona la tradició hispana amb la innovadora tècnica schönbergiana. En aquest cas, els personatges de la novel·la no són presentats en forma de leitmotivs o motius musicals, com sol ser habitual, sinó a partir de diferents serialitzacions musicals dodecafòniques.

Pablo Ferrández serà l’encarregat de protagonitzar el Concert per a violoncel núm. 1 de Camille Saint-Saëns. Pensada per ser tocada pel violoncel·lista i lutier belga Auguste Tolbeque, l’estrena de l’obra el 1873 va viure un gran èxit entre el cercle de la Société des Concerts del Conservatori de París. Aquesta gran rebuda va suposar un abans i un després en la carrera de Saint-Saëns que veia com havia quedat integrat totalment a la vida musical de la capital francesa.

El compositor innova en concebre el concert amb un únic moviment amb tres parts diferenciades: un Allegro non troppo, Allegrettocon moto i Allegronontroppo. A través de totes tres es mostra un gran nombre de registres de l’instrument i la constitueix com una de les obres de referència del repertori per a violoncel.

Amb el romanticisme, la música programàtica va florir i gaudí d’una popularitat que el francès Hector Berlioz va saber potenciar. Aquest tipus de música expressa un estat d’ànim, una escena, una sensació a través d’una composició musical. Berlioz va resignificar aquest estil a través de les seves pròpies vivències com a músic, amb l’Episodi de la vida d’un artista, més conegut com a Simfonia Fantàstica.

L’obra es va estrenar el 1830 al Conservatori de París. Tres anys abans, el compositor havia assistit a una representació del Hamlet de Shakespeare. Allà es va enamorar bojament de l’actriu Harriet Smithson, que hi interpretava el paper d’Ofèlia, i malgrat escriure-li diverses cartes, mai no va aconseguir rebre una resposta. A partir d’aquesta intensa vivència, es desenvolupà narrativament i musical aquest Episodi de la vida d’un artista, de caràcter vertiginós, contaminat de gelosia, d’amargors i de temor.

Pau Requena
Núvol