Cerca de notícies

Enquesta

L'amor i la mort, que són la vida

4/4/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/lamor-i-la-mort-que-son-la-vida-245611

L’Auditori farà sonar el Festival Llums d’Antiga a diferents esglésies i capelles de Barcelona després de Setmana Santa

La mort és una ombra de silenci que cobreix les pedres, és un no-res fred que ens acotxa els ulls, és una alteritat a qui només veiem l’esquena. La tenim més a prop o més lluny, arriba feixuga i mandrosa o amb la rapidesa d’un sotrac; i de vegades ens fa pensar cap endins, i de vegades ens fa pensar cap enfora. La mort és per a tots igual, però per a tots diferent, i és per això que fa tant de temps que en parlem, que l’escrivim, que la cantem; i és per això que escoltar-la en el lament, les llàgrimes i els planys de fa cinc segles ens arropa i ens conforta, ens cuida i ens guarda. És per això que sentir-la allargada i mística ens regala pau i ens regala llum.

La rosassa de Santa Maria del Pi serà, un any més, sinònim del Festival Llums d’Antiga de L’Auditori.
Un any més, la rosassa de Santa Maria del Pi farà d’escenari per a la música antiga i acollirà, en primer lloc, un repertori que s’aixopluga sota el títol de Jerusalem abandonada. La Grande Chapelle dirigida per Albert Recasens construirà una catedral de sons amb quatre pilastres dels segles XVI i XVII hispànic: Tomàs Luis de Victoria, Alonso Lobo, Pedro Ruimonte i Manuel Cardoso. Tal i com es recull al programa del concert, aquesta és una música, «si bé tota ella deutora de la poderosa influència de Palestrina, feta de llangorosos laments que ens sobrevola, mística, sense tocar mai a terra, com una brisa d’encens o com sortida directament dels estranys colors i formes d’una pintura del Greco».

En segon lloc, aquest edifici medieval també serà taló de fons d’un viatge proposat per Jordi Savall, fet de variacions i improvisacions de diferents cultures del vell continent. Acompanyat de músics que coneix i s’aprecia, teixirà un programa que, encapçalat per tres paraules –Lachrimæ, planys i follies–, ens farà viu el passat. Hespèrion XXI (originalment Hespèrion XX), precisament, va néixer amb l’objectiu d’interpretar la música antiga a partir de premisses noves i actuals: al costat del mestre Savall, Xavier Díaz-Latorre, vihuela, guitarra i tiorba, Andrew Lawrence-King, arpa barroca, i Pedro Estevan, percussió, ens acompanyaran en aquest viatge que ressegueix obres lligades a la cultura popular.

I si el lema d’enguany de L’Auditori és «Amor i odi», de la capella de Santa Àgata en bategaran dos concerts amb les passions més humanes. D’una banda, la soprano Emmanuelle de Negri i Le Consort de Justin Taylor ens conviden a explorar l’univers poètic de la cantata francesa, teixida amb històries tràgiques i força dramàtica. Un programa que comença amb un temptador Venez chère ombre de Louis-Antoine Lefebvre i acaba amb una sonata titulada La félicité de Louis-Nicolas Clérambault, qui comentava: «L’ardeur que j’ai […] m’a fait redoubler mon atention à les composer [les cantates]: heureux! si j’ai pu y répandre assez de beautés».

Jordi Savall actuarà en el marc del Festival Llums d’Antiga juntament amb Hespèrion XXI i dirigirà La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations per interpretar el Rèquiem de Mozart.
De l’altra, Exaudi Vocal Ensemble ens portarà la riquesa expressiva dels madrigals de Gesualdo per cantar allò més carnal i més espiritual, allò que queda de nosaltres quan ens enamorem. Aquests últims madrigals del compositor són poemes musicats, més foscos i turmentats que els dels llibres anteriors, que recullen encadenaments harmònics, contrastos expressius i jocs contrapuntístics propis de la seva maduresa. Completaran el programa els contemporanis Finnissy i Vivancos: del compositor anglès n’escoltarem una obra encarregada el 2012 per la mateixa formació que la interpretarà, unes «fantasies sobre la música, sobre l’amor i la mort, sobre la veu» inspirades en el sisè llibre de Gesualdo.

Finalment, al claustre del Monestir de Sant Pau del Camp, ressonarà l’eco del contratenor més conegut de la història i les Lliçons de tenebres del príncep de Venosa. Forma Antiqva, acompanyats de Carlos Mena, proposen El Jardí de Farinelli –en substitució a Crudo Amor, previst amb la soprano Eugenia Boix, que ha hagut de cancel·lar la seva participació en aquest concert per causes mèdiques. Aquest programa tindrà com a protagonista un personatge històric que la formació coneix a fons, ja que fa un parell de temporades li van dedicar un teatre musical barroc que resseguia la seva biografia i suscitava reflexions amb l’objectiu d’apel·lar l’espectador.

Allà mateix, Graindelavoix interpretarà els afectes melancòlics i cromatismes punyents dels Responsoris de tenebres de Carlo Gesualdo, un conjunt de motets que va compondre per a l’ofici religiós dels tres darrers dies de la Setmana Santa (Dijous, Divendres i Dissabte Sants) i que va publicar poc abans de morir, pràcticament en un gest testamentari. Completarà el programa l’estrena de Miserere mei Deus (Apiada’t de mi, Déu meu) de Joan Magrané, autor resident d’enguany a L’Auditori amb qui compartíem reflexions en aquestes pàgines fa uns dies.

Ja fora del Llums d’Antiga, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations sota la direcció de Jordi Savall, interpretaran dues obres litúrgiques mozartianes: la Simfonia n. 41, anomenada posteriorment «Júpiter», culminació i celebració del seu geni, i la Missa de rèquiem en re m, per a tots coneguda i amb una història per a tots imaginada. Al cap i a la fi, la mort és un comiat i tot el que queda després és testimoni, llegenda, misteri; és la distància però no l’oblit, l’enyor i el dol que acaben fent companyia. I la música ho recull i ho abraça i ens explica històries d’amor i de mort perquè és un reflex del que tenim tots en comú, que és la humanitat, que és la vida.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol