Cerca de notícies

Enquesta

Un joc a tres bandes o allò que deixem a mitges

17/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-joc-a-tres-bandes-o-allo-que-deixem-a-mitges-241920

L’OSV interpretarà Schubert i Beethoven amb Danylo Saienko, Celine Flamen i Gordan Nikolic al Palau de la Música i a l’Auditori Enric Granados

No totes les grans partitures estan acabades o ens han arribat senceres i, sovint, tampoc ens cal veure-les (o escoltar-les) de principi a fi per saber que funcionen com a tals. De la mateixa manera, no totes les grans obres tenen un èxit aclaparador de bon principi; és més, n’hi ha moltes que, per aquest motiu o tants d’altres -privilegi, sort o intenció- no les arribarem a sentir mai. L’Orquestra Simfònica del Vallès ha escollit, pel proper programa de Simfònics al Palau, un parell d’obres de Schubert que comparteixen un rere-fons fragmentari, i una de Beethoven que, tot i que no va ser gaire apreciada al moment de la seva estrena, avui se celebra com a una de les grans obres de la tradició occidental.

Així doncs, els concerts del 26 de març al Palau de la Música Catalana i del 27 de març a l’Auditori Enric Granados de Lleida començaran amb l’Obertura de Rosamunda, que és part d’un tot per partida doble: d’una banda, perquè és l’inici d’una òpera amb llibret d’Helmina von Chézy titulada Rosamunde, Fürstin von Zypern (Rosamunde, Princesa de Xipre). L’òpera sencera va tenir una repercussió molt escassa, de fet es va representar només dues vegades; en canvi, l’obertura, que es va publicar poc després de la mort del compositor austríac, ha arribat fins els nostres dies com una peça independent.

D’altra banda, és l’inici, també, d’una peça anterior: resulta que Schubert va haver de compondre la música per al text de Chézy amb tan sols tres setmanes de temps i, per tal d’optimitzar recursos, va decidir reutilitzar una de les obertures que ja tenia escrites. Primer va pensar en fer servir la d’Alfonso und Estrella, però finalment va decidir recuperar l’obertura del melodrama Die Zauberharfe (L’arpa màgica) perquè va pensar que tindria menys recorregut. Sigui com sigui, aquesta part de dos tots és una obra amable de melodies agradables que desprenen calidesa i bon humor.

L’altra partitura de Schubert que sonarà a l’escenari modernista és la Inacabada, la Simfonia núm. 8 en Si menor, una obra escrita en un moment en què el compositor es trobava immers en una depressió, segurament desencadenada pel diagnòstic de sífilis que havia rebut tres anys abans. El 1824, a una carta a Leopold Kupelwieser, escrivia «em sento l’home més infeliç i miserable del món»; llavors ja havia escrit els primers dos moviments i havia deixat uns esbossos amb algunes idees musicals per al tercer. El compositor no va morir fins sis anys més tard, però aquella última pàgina del manuscrit va quedar com a esborrany durant més de quaranta anys en mans d’Anselm Hüttenbrenner i, finalment, el 1865 se’n va estrenar una versió a Viena sota la batuta de Johann von Herbeck.

S’acostuma a dir que el fet que Schubert no acabés d’escriure l’últim moviment és un misteri, però potser, senzillament, aquest fet el fa més humà. Tots hem deixat a mitges algun projecte ambiciós, alguna idea genial, algun somni fantàstic perquè ens ha fet por enfrontar-nos-hi, perquè hem cregut que tirar-lo endavant voldria dir espatllar-lo o perquè, senzillament, la vida ens ha portat per altres camins i allò ha quedat enrere. No hi ha cap més misteri que aquest.

El programa de la Simfònica es completarà amb el Triple concert de Beethoven, una obra per a tres instruments solistes i orquestra que juga amb l’equilibri dels timbres, l’assignació de temes i la creació de materials interessants. És un exercici d’equitat tant pel que fa la melodia i el virtuosisme que demana com pels registres que assigna a cada instrument, i manté la seqüència dels solistes –violoncel, violí, piano– per tal d’establir una coherència musical. L’obra consta de tres moviments: un allegro escrit en forma sonata on se’ns presenten els diferents temes, un largo ric i expressiu que, breu i sense pausa, ens prepara pel final, i un Rondo alla polacca d’aires aristocràtics i caràcter brillant que s’acomiada amb elegància rítmica i gust estètic.

Aquest joc a tres bandes es repartirà, en aquesta ocasió, pel guanyador del Concurs Piano Ricard Viñes 2021 i del Maria Canals 2015, Danylo Saienko, la violoncel·lista Celine Flamen –artista multifacètica i primer violoncel de Orchestre National d’Ile de France–i Gordan Nikolic, qui jugarà un doble rol com a director i violí solista.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol