Cerca de notícies

Enquesta

Pintar fades i altres maneres de capturar els pensaments vaporosos

20/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/pintar-fades-i-altres-maneres-de-capturar-els-pensaments-vaporosos-242486

Mariona Cabassa inaugura el cicle ‘Il·lustrades’ del Palau de la Música amb un taller de màscares inspirat en la música de Henry Purcell.

“I si les fades fossin tan sols petits pensaments vaporosos?”, va recitar l’actriu Sílvia Bel, asseguda a l’escenari del Palau de la Música Catalana, durant el concert de dimecres passat de Vox Luminis. Després d’interpretar King Arthur (1691) de Henry Purcell dilluns passat, el conjunt belga dirigit per Lionel Meunier va abordar la semiòpera The fairy queen (1692), també del compositor anglès. Escoltar música —i, sobretot, escoltar obres tan fragmentàries com aquesta— és just això: sentir desfilar al teu voltant “petits pensaments vaporosos”, petites sensacions que s’esfumen en un tres i no res. Per això mateix, el cicle ‘Il·lustrades’ és una proposta especialment engrescadora: a través de quatre tallers d’il·lustració, cadascun relacionat amb un concert diferent, el Palau convida el públic a plasmar pictòricament vivències musicals o, dit d’una altra manera, a aterrar en un pla material el bullici d’impressions que neixen en un concert, sovint difícils de desxifrar.

Una màscara que representa la primavera, feta al primer taller del cicle ‘Il·lustrades’ del Palau de la Música.
La il·lustradora Mariona Cabassa va dirigir el primer taller del cicle, que es va fer dissabte passat al Mirador del Palau i va consistir en un taller de màscares inspirat en The fairy queen —té gràcia, tenint en compte que aquesta obra musical és una masque, que es tradueix per “màscara”. Al principi del taller, Cabassa va posar de manifest l’afinitat entre la seva obra artística i la de Purcell. “The fairy queen, que està inspirada en Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, és plena de fantasia, de fades, de boscos, i a mi, com a il·lustradora, m’interessa molt la natura, les flors, els colors, tot allò orgànic”, va explicar.

Durant tres hores, una quinzena de persones vam crear màscares que representaven alguna de les quatre estacions de l’any. (Feia un dia ennuvolat i, per tant, la gran guanyadora va ser la primavera). Vam fer-ho amb tècnica mixta, combinant guaix, ceres i llapis, i vam partir dels textos de l’Acte IV de l’obra de Purcell, que invoquen la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Alguns dels participants van esforçar-se a teixir connexions entre la música i la il·lustració. D’altres, en canvi, van assistir al taller sense haver anat al concert, amb ganes de passar un matí de dissabte entretingut.

Al final del taller, vam fer-nos una foto de grup amb les màscares posades, i el que cridava més l’atenció de l’estampa era la diversitat d’estils: màscares ordenades i màscares caòtiques, màscares alegres i màscares sòbries, màscares amb tocs figuratius i màscares totalment abstractes. Tothom va fer-se seva la música de Purcell i la tècnica de Cabassa, i els resultats van ser certament sorprenents.

“L’art sorgeix de l’impuls de creació de l’ésser humà i, per això, tots els artistes parlem el mateix llenguatge, encara que l’apliquem de maneres diferents”, diu Cabassa, que confessa que s’emociona de la mateixa manera escoltant un concert, encara que no sàpiga tocar cap instrument, que pintant o veient una obra de teatre.

En aquest cas, l’encreuament de disciplines artístiques ja va començar el dia del concert, perquè The fairy queen va entortolligar-se —o, fins i tot, confondre’s— amb l’atmosfera fantàstica i natural del Palau. “Allà, lluny de tot, al bosc, sota coberta de les copes dels arbres sentia estremir-se l’elogi de la lentitud. Veniu, veniu, veniu, marxem de la ciutat, i a algun lloc solitari, on no hi hagi ni multituds ni soroll, decidim passar els nostres dies”, fa el text de l’adaptació de Vox Luminis. La connexió és evident: anar al Palau és justament marxar de la ciutat sense moure’s de Barcelona. Les fades s’hi senten com a casa.

El concert de Vox Luminis va ser una estrena rodona, que va comptar amb la participació de Sílvia Bel com a narradora, llegint uns textos de Isaline Claeys, i amb l’escenografia d’Emilie Lauwers. Ara bé, sens dubte, l’experiència va ser molt més intensa gràcies al taller d’il·lustració amb Cabassa, que ens va permetre materialitzar la música i, també, celebrar que aviat arribarà la primavera. Quan vam sortir del taller, feia núvol, però des de la sala principal del Palau encara ressonava la veu de Bel: “Segur que estem desperts?… És que a mi em sembla com si encara dormíssim, i encara somiéssim”.

Encara queden tres sessions del cicle ‘Il·lustrades’. El 26 de març, la il·lustradora Amaia Arrazola conduirà un taller a partir de La consagració de la primavera de Stravinski, que s’haurà interpretat el 24 de març. El 20 d’abril, Violeta Noy dirigirà un taller inspirat en el concert d’improvisació de la pianista Gabriela Montero. I, finalment, el 30 d’abril Sonia Pulido farà l’últim taller a partir de les Variacions Goldberg de Bach.

El Palau ofereix un abonament de 200 euros per a l’itinerari complet (4 tallers + 4 concerts), però també podeu fer una inscripció individual per una de les quatre cites per 50 euros. Trobareu més informació aquí. 

Berta Coll i Bosch
Núvol