Cerca de notícies

Enquesta

Sobre el destí

6/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/sobre-el-desti-239965

La Franz Schubert Filharmonia presenta un programa amb el pianista rus Alexei Volodin

La Franz Schubert Filharmonia oferirà dimarts 15 de març a les 20 h un concert al Palau de la Música Catalana dedicat a les víctimes dels atacs a Ucraïna. La formació ho farà sota el Director Titular Tomàs Grau i amb un convidat de luxe: el pianista Alexei Volodin.

Les reputades mans del pianista rus es posaran al servei del Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 83 de Johannes Brahms i la Filharmonia interpretarà la Simfonia núm. 5, op. 64 de Piotr Ilitx Txaikovski. La FSF està afectada per la invasió d’Ucraïna i el seu director ha volgut compartir amb el seu públic i mitjans de comunicació paraules de solidaritat i de suport a la llibertat i la democràcia. En un context polèmic degut a les cancel·lacions arreu del món de programes amb solistes russos fidels al règim de Moscou, Alexei Volodin, com a músic rus, ha expressat un rebuig frontal als atacs de Vladímir Putin a Ucraïna.

La complicada situació a l’Est d’Europa no ha frenat els desitjos de l’orquestra de col·laborar amb Volodin. Una participació que Grau ha volgut esprémer al màxim: a part del concert del dia 15 a Barcelona, de divendres 11 de març a dilluns 14 la proposta viurà una gira amb parades al Teatre Tarragona, l’Auditori Enric Granados de Lleida, l’Auditori Nacional de Madrid i el Centre Cultural Miguel Delibes de Valladolid.

El debut de Volodin amb la Franz Schubert Filharmonia començarà amb un gran repte. El segon concert per a piano de Brahms es considera com una de les obres més complicades pel repertori pianístic orquestral: es tracta d’una composició extensa, de gran dificultat, però amb moments de gran bellesa.

L’estrena del segon concert per a piano i orquestra va arribar vint anys després de l’estrena del primer concert de Brahms. El compositor es trobava en plena maduresa i gaudia d’una trajectòria i reputació envejable. Enmig de la guerra musical dels romàntics germànics, el d’Hamburg va mudar-se a Viena i, el 1878, va iniciar un seguit de viatges a Itàlia per intentar desmarcar-se de la polèmica que es vivia al sector musical alemany. De la fascinació pels paisatges del primer viatge al país mediterrani en va sorgir la idea d’escriure aquest segon piano concerto. Tres anys més tard, el 1881, l’obra s’estrenava a Pressbaum, a pocs quilòmetres de Viena.

Un dels elements diferencials d’aquest concert, respecte a l’escrit vint anys enrere, va ser la inclusió d’un Allegro Apassionato com a segon moviment, cosa que fa que l’obra tingui quatre moviments. Aquesta part ràpida afegida és, probablement, fruit de la influència del precedent establert per Franz Lizst. Brahms justifica la inclusió d’aquest moviment extra per a treballar un major contrast sonor amb el pas d’un Allegro Apassionato a la calma de l’Andante del tercer moviment, en lloc de passar directament del primer moviment (un Allegro), que va definir com a “molt simple”, a l’Andante del tercer moviment.

Tan bon punt va ser estrenat, el concert va recollir un èxit absolut que el va portar a ser interpretat arreu d’Europa. Una de les virtuts d’aquesta obra, a part de la complexitat tècnica de la part pianística, és que Brahms va donar l’oportunitat a diversos instruments de l’orquestra (violoncel, trompa, oboè…) de lluir-se, compartir protagonisme i establir un diàleg musical amb el piano solista. Una interessant manera d’entendre el concepte orquestral de Brahms i de descobrir dinàmiques poc habituals en aquella època en un concert per a piano.

En el context reivindicatiu i antibel·licista de la FSF, l’elecció de la Cinquena Simfonia de Txaikovski no és casual. Estrenada a Sant Petersburg el novembre de 1888, l’obra marca un abans i un després en la carrera compositiva del rus; després de passar-se mitja vida fent música vistosa i alegre, el músic va voler presentar una composició que transmetés les seves lluites més internes i els seus neguits més profunds.

Una d’aquestes inquietuds era el destí. Sobre aquest leitmotiv es construeix la Simfonia núm. 5. Tot i no comptar amb una descripció extensa sobre el significat i intenció de l’obra, Txaikovski va deixar algunes anotacions a cada moviment de la simfonia que ens poden ajudar a explicar com la idea del destí es trasllada al suport musical. A la Introducció, parla d’una “Total resignació davant el destí o, el que és el mateix, davant la inescrutable predestinació de la Providència”, al primer Allegro hi apareixen “Murmuris, dubtes, laments i, de nou, retrets i vergonya pel passat”, i al darrer moviment hi apareix una interpretació més mística del destí quan es pregunta “He de llançar-me als braços de la fe?”.

A través d’una música brillant, honesta i viva, Txaikovski convida a emocionar-nos i a reflexionar al voltant de l’esperançador o cruel destí. I ho fa en un moment en què la incertesa ens porta a qüestionar les conseqüències de les nostres accions, els valors que regeixen el món i quin és el destí de l’home quan la guerra li esfondra casa seva, els seus somnis i les seves aspiracions.

Nascut el 1977 a Leningrad, Alexei Volodin va estudiar a l’Acadèmia Gnessin de Moscou i més tard amb Elisso Virsaladze al Conservatori de la mateixa ciutat. En 2001 va continuar els seus estudis a l’Acadèmia Internacional de Piano Llac de Como. Va guanyar el reconeixement internacional després de la seva victòria en el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric l’any 2003. Aclamat per la seva sensibilitat i la seva brillantor tècnica, Alexei Volodin és convidat per les orquestres de més alt nivell. Posseeix un repertori extraordinàriament divers, des de Beethoven i Brahms passant per Txaikovski, Rakhmàninov, Prokófiev i Scriabin fins Gershwin, Shchedrin i Medtner. 

Pau Requena
Núvol