Cerca de notícies

Enquesta

Deu curiositats de Rakhmàninov (I)

1/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/deu-curiositats-de-rakhmaninov-i-238709

L’Auditori organitza el Festival Rakhmàninov aquest mes de març.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ofereix aquest mes de març dos caps de setmana dedicats al simfonisme de Serguei Rakhmàninov. Amb sis programes, el pianista Denis Kozhukhin interpretarà els quatre concerts per a piano del compositor rus sota la direcció de Matthias Pintscher i Kazushi Ono, i un de música de cambra amb el pianista Nikolai Lugansky, on sonaran els seus preludis i els Études-tableaux. La primera parada d’aquest Festival Rakhmàninov serà divendres 4 i dissabte 5 de març a les 19h a la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori de Barcelona. Kozhukhin hi interpretarà Rapsòdia espanyola, op. M 54 de Maurice Ravel, les Danses simfòniques, op. 45 i el Concert per a piano n. 2 en do m, op. 18 de Rakhmàninov. Diumenge 6 de març a les 19h, es repetirà el mateix programa, però s’interpretarà el Concert per a piano n. 4 en sol m, op. 40 de Rakhmàninov.

Aprofitant aquest Festival Rakhmàninov, us volem apropar una mica més a la figura del compositor rus que viu un moment dolç de popularitat i té una gran rebuda per part del públic a les programacions del país. Ho farem amb un seguit de dos articles en què compartirem deu curiositats del compositor. En aquest, parlem de les cinc primeres.

Tenia unes mans enormes
L’eina essencial d’un pianista són les mans. Es diu que les seves podien arribar a un tocar un interval de tretzena al teclat del piano. Aquesta característica va facilitar la preparació d’obres complexes i va contribuir al seu virtuosisme tècnic i expressiu.

Alguns experts creuen que les mans tenien aquesta mida descomunal degut a la síndrome de Marfan, que causa llargues i desproporcionades extremitats. Tot i això, aquesta teoria és força qüestionable perquè Rakhmàninov no presentava la resta de símptomes ni malalties derivades d’aquesta síndrome. A més, tot i tractar-se d’una malaltia hereditària, no hi ha constància que cap familiar la patís. En tot cas, les mans de Rakhmàninov van ajudar a convertir-lo en un dels millors pianistes de la història i a brillar amb una tècnica i unes composicions extremadament complicades pensades perquè ell mateix les interpretés.

Deixeble de Txaikovski
La relació de Rakhmàninov i Txaikovski va ser curta, però intensa. El primer contacte de Serguei amb Txaikovski va ser quan, de petit, la seva germana gran li tocava peces del compositor rus. En persona es van conèixer al Conservatori de Moscou, on Txaikovski era professor i Rakhmàninov un dels seus alumnes més destacats. Veient com era de brillant el seu alumne, el compositor va demanar que Rakhmàninov li enviés totes les seves creacions per a poder-les analitzar i criticar. Tots dos compositors van establir un rol de pare i fill, de mentor i deixeble, en els primers anys de carrera del jove compositor. Aquesta relació explica el gran nombre de similituds amb Txaikovski en l’estil compositiu de Rakhmàninov. Amb la inesperada mort del seu mestre, el compositor va decidir seguir el llegat musical de Txaikovski i va agafar el valor per a escriure la seva primera, i accidentada, simfonia.

Problemes de salut mental
L’existència de l’obra de Rakhmàninov és, en part, gràcies a un psicòleg. Després de la mort de Txaikovski, el compositor va decidir escriure la seva primera simfonia. El 1897, l’obra es va estrenar a Sant Petersburg. La falta d’assaig de l’orquestra i l’aparent embriaguesa del director Alexander Gazlunov van fer que la interpretació i la rebuda del públic i crítica fos desastrosa.

Aquest fet va ser molt traumàtic pel compositor, que va desenvolupar una forta depressió; amb insomni, falta d’apetit, i una crisi d’autoestima que es va traduir en una incapacitat de compondre. El mateix Rakhmàninov va explicar: “em sentia com si hagués patit un ictus i no ja podia moure el cap ni les mans”.

Com bé sabem, el compositor va aconseguir tornar a crear música, i va ser gràcies al doctor Nikolai Dahl. A través d’innovadores teràpies cognitives, entre elles la hipnosi, el metge va assolir reactivar la força imaginativa del compositor i el va ajudar a transformar els seus impulsos mentals en música. Mesos després, Rachmàninov va començar a treballar en una de les obres més cèlebres de la música clàssica: el Concert per a piano Núm. 2. Una composició que va dedicar al doctor Nikolai Dahl.

Un melanoma maligne
En plena gira, el 1942, el músic va haver d’acudir a l’Hospital per un dolor a la pell. Els metges van trobar petites ferides negres a la seva pell. Després de la biòpsia, se li va detectar un melanoma maligne. El diagnòstic era greu i la malaltia va avançar ràpidament. Quatre mesos després, el compositor s’acomiadava en un concert amb la interpretació de la Marxa Fúnebre que s’inclou a la Sonata núm. 2 per a piano de Chopin. Un mes després, el 28 de maig de 1943, Serguei Rakhmàninov moria a la seva casa de Beverly Hills pocs dies abans d’arribar al seu setanta aniversari.

Té un asteroide i una glacera amb el seu nom
L’onze de febrer de 1988, Eric Walter Elst va descobrir a l’Observatori de la Silla, a Xile, un nou asteroide del cinturó d’asteroides. Aquest cos astronòmic ha rebut el nom de (4345) Rachmaninoff, en honor al compositor rus.

El pianista també té una glacera a l’Antàrtica al seu nom: Lednik Rahmaninova. La glacera es troba a l’illa Alexandre I i li va donar el nom l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica l’any 1987, per a homenatjar un dels compositors insigne del país. 

Pau Requena
Núvol