Cerca de notícies

Enquesta

Alba Ventura i Mac McClure i la mezzosoprano Marisa Martins homenatgen Carlota Garriga

23/2/2022 |

 

Els pianistes Alba Ventura i Mac McClure i la mezzosoprano Marisa Martins homenatgen Carlota Garriga en un concert al Petit Palau coincidint amb el seu 85è aniversari.

Demà dijous, a les 20 h, els pianistes Alba Ventura i Mac McClure i la mezzosoprano Marisa Martins protagonitzen un concert al Petit Palau per homenatjar la pianista, compositora i pedagoga Carlota Garriga (Anvers, 1937) amb motiu del seu 85è aniversari.

Al concert s’interpretaran les següents obres de Garriga: una selecció d’Improvisaciones en Silencio, Miniaturas, Cançó del lladre, Mariagneta, La filadora, La balanguera, Sonatina (a Federic Mompou 1972) i Tres cançons sobre textos del Combat del Somni de Josep Janés. Durant l’acte també hi haurà uns parlaments d’homenatge a Garriga a càrrec d’Alícia Torra de Larrocha -filla de la insigne pianista Alícia de Larrocha, que va ser directora de l’Acadèmia Marshall- i Cintia Matamoros -gerent de la Acadèmia Marshall en l’actualitat- i la projecció d’un documental de Pepe Garí sobre l’artista.

“Pianista, compositora i pedagoga, Carlota Garriga és una artista íntegra, sempre acompanyada de l’elegant discreció de gran dama, agraïda a un destí generós en l’àmbit artístic i vivencial, i assumeix la seva dedicació com una perpètua acció de reconeixement”, segons el que explica el músic i divulgador musical Joan Vives al programa de mà del concert.

“Descendent de Carlemany, va néixer a Anvers (Bèlgica) el 1937, filla de mare belga i pare català. Fugint dels estralls de la Guerra Mundial, amb quatre anys arriba a Barcelona amb la seva família. Creixerà en un entorn refinat culturalment i sensible a la música. Ben aviat arribaran les classes de piano amb Frank Marshall i Alícia de Larrocha, a part de les de composició amb Xavier Montsalvatge, que li aporten l’herència de l’escola pianística d’Enric Granados. Ben aviat es convertirà en una músic integral, que no entendrà la interpretació sense la composició. El mateix Granados i, fins i tot, el “mestre Marshall”, van ser en aquest sentit uns models importants i alhora propers.

Va despuntar com a pianista oferint centenars de concerts i recitals, tant a l’Estat com a l’estranger, i sempre assolint una resposta excel·lent de públic i crítica. Aviat van arribar llargues gires arreu del món actuant amb les orquestres més prestigioses d’Itàlia, Anglaterra, França, Bèlgica, l’Estat espanyol i el Japó, dirigida, entre d’altres, per Igor Markevitch, amb qui el vincle musical va esdevenir sentimental, ja que van compartir la seva vida fins a la mort sobtada del mestre el 1983.

En tornar a Barcelona, Alícia de Larrocha li proposa posar-se al davant de l’Acadèmia Marshall, tot convertint-se en una peça clau de la institució amb una llarga etapa de dedicació pedagògica, en la qual transmetrà a les noves generacions, tant la tècnica heretada de la tradició Granados-Marshall com la seva pròpia experiència d’intèrpret internacional.

Carlota Garriga va començar a compondre el 1948, amb onze anys. Una activitat que ha mantingut durant tota la vida, en la mesura que els concerts i les classes li ho han permès. Així ha sorgit un catàleg no gaire extens i sempre eclèctic, que defuig els corrents més avantguardistes d’inspiració atonal. L’atractiu de la seva obra sorgeix de l’espontaneïtat, perfumada d’intimisme, on una certa influència del gran repertori pianístic, que tant be coneix, se suma al seu gust per la música francesa de principis del segle XX amb pinzellades de música americana. Les seves obres han estat interpretades a Anglaterra, Israel, França i a diferents indrets de l’Estat espanyol, molt particularment a Catalunya.

En darrera instància ha estat la seva qualitat humana la que li ha valgut l’estima més sincera de totes les persones properes que han tingut l’oportunitat de poder gaudir de les seves classes i de la seva amistat.”

Catclàssics