Cerca de notícies

Enquesta

L'ombra de les nits de Debussy

22/2/2022 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2102687-l-ombra-de-les-nits-de-debussy.html

El Liceu reivindica ‘Pelléas et Mélisande’ en un espai intrigant, sota la direcció d’Àlex Ollé i Josep Pons
Mélisande és una dona forta que confessa estimar el cunyat i no sentir-se’n culpable.

L’escenògraf Alfons Flo­res pro­posa un qua­dre intri­gant, enmig d’un bosc i un llac estan­cat que s’adiu a la música de Claude Debussy (1862-1918). En parau­les del direc­tor musi­cal Josep Pons, aquest com­po­si­tor va crear un uni­vers nou, esca­pant-se dels refe­rents musi­cals de Wag­ner i Beet­ho­ven. Es va basar en el tea­tre sim­bo­lista que ja plan­te­java Mae­ter­linck per cons­truir una par­ti­tura que, lluny de nar­rar una situ­ació d’un amor impos­si­ble, evoqués emo­ci­ons. Pelléas et Mélisande, que s’estrena dilluns vinent i amb set fun­ci­ons pre­vis­tes fins al 18 de març, és, en parau­les del direc­tor de La Fura dels Baus (i actual artista resi­dent del Liceu ), Àlex Ollé, una opor­tu­ni­tat perquè el públic com­pleti el qua­dre, ja que la peça deixa molts inter­ro­gants oberts que hi ator­guen un aire oníric, simbòlic. El direc­tor artístic del Liceu, Víctor Gar­cia de Gomar, efec­ti­va­ment, remarca que l’obra pivota més sobre els adjec­tius que no pas sobre els subs­tan­tius. El lli­bret explica com Mélisande, casada amb el rei Golaud, s’ena­mora boja­ment del germà del rei, Pelléas. Però, més que qüesti­o­nar la mora­li­tat, Debussy con­vida a inda­gar sobre la cara fosca de la lluna, sobre les emo­ci­ons que recor­ren aquests pro­ta­go­nis­tes.

Per la soprano fran­cesa Julie Fuchs, els intèrprets tenen molt clars símbols com quan Mélisande perd l’anell, juga amb els cabells o perd la corona. Tot i així, admet que el públic pot inter­pre­tar mati­sos que hi donin un altre caire. Però Mélisande no enga­nya quan diu, ober­ta­ment, que s’estima Pélleas i que no se’n sent cul­pa­ble. Això li dona un aire de dona potent, que la dis­tan­cia de les dones de l’època (1902).

Àlex Ollé ha recu­pe­rat aquesta pro­ducció que es va estre­nar el 2015 al Dres­den Oper (Ale­ma­nya). Malau­ra­da­ment, es va des­truir l’esce­no­gra­fia i per això el Liceu n’ha cons­truït una rèplica (valo­rada en 240.000 euros), con­fi­ant que la pro­ducció interessi a altres tea­tres lírics per poder amor­tit­zar l’esforç econòmic.

La pro­ducció, sense un elenc doble com sol pre­veure el Liceu, té un repar­ti­ment de luxe: a més de Julie Fuchs, Sta­nis­las de Bar­bey­rac (Pelléas) i Simon Keenly­side (Gou­lad) com­ple­ten el tri­an­gle amorós. Pons diri­geix l’Orques­tra Simfònica del Liceu i també intervé el Cor del Liceu.

El mateix dia de l’estrena, també s’inau­gura l’expo­sició de Cris­tina de Mid­del i Bruno Morais que es podrà veure al Balcó Foyer i a la sala Miralls. La mos­tra, que es podrà visi­tar fins al 13 d’abril, vol apro­fun­dir sobre la relació entre huma­ni­tat, cul­tura i natura. Paral·lela­ment, el mes­tre Pons guiarà en l’explo­ració de les trans­for­ma­ci­ons musi­cals sobre un mateix objecte lite­rari, amb un pro­grama que inclou peces dels com­po­si­tors Fauré, Sibe­lius i Schönberg, el pròxim 7 de març

Pelléas et Mélisande es va estre­nar a París el 1902. A Bar­ce­lona, es va repre­sen­tar per pri­mer cop al Tívoli el 1919. El Liceu el pro­gra­ma­ria el desem­bre del 1930. Aquesta és la ter­cera ocasió que es pro­grama aquest títol a la Ram­bla. Si en tota la història se n’han repre­sen­tat 13 fun­ci­ons, ara se n’hi suma­ran set més. 

J. BORDES
El Punt/Avui