Cerca de notícies

Enquesta

Hugues Gall, Director de l'Òpera de París: Els sindicats han estat el meu gran problema, no els inte

16/7/2004 |

 

"Els segells discogràfics volen imposar els seus noms, però el meu gust no és pas pitjor que el seu" però, que el nivell dels directors d'orquestra convidats ha estat més baix que el dels cantants o el dels directors d'escena.

H.G. Això només ho pot dir algú que no va cada nit al teatre. Per l'Òpera de París han passat figures com Georg Solti, Seiji Ozawa i Christian Thielemann, així com nous valors com Vladimir Jurowski, que per mi és un dels directors amb més talent del moment. Cada nit no es pot tenir (ni es pot pagar) un Pierre Boulez o un Chistoph von Dohnányi, personalitats tan fortes és millor que vinguin un o dos cops l'any. La Scala tampoc pot tenir alhora dos Mutis, ni el Met, dos Levines. Per altra banda, hi ha les pressions dels segells discogràfics, que volen imposar els seus noms. El meu gust no és pas pitjor que el dels directors artístics de Deutsche Grammophon, Decca o Sony. Conlon és millor que Chung, a qui la Deutsche Grammophon va voler promocionar com el substitut de Karajan, però Conlon no té cap contracte discogràfic.
X.C. Com és el públic actual de l'Òpera de París?
H.G. Quan vaig arribar, la mitjana d'edat era de 55 anys, ara està en 45. El públic continua sent majoritàriament de París, un 70 per cent, incloent l'àrea que l'envolta d'uns 100 kilòmetres a la rodona. La resta són un 10 per cent d'estrangers i un 20 per cent de França, de fora de l'àrea de París. Aquesta darrera xifra és molt elevada i converteix, de fet, l'Òpera de París en la companyia regional més important de França pel que fa a volum d'entrades venudes. A més, als assajos generals hi assisteixen molts escolars. Estic orgullós de la feina que ha fet el meu equip entre els nens de famílies pobres. Cada dimecres vénen centenars de nens provinents dels suburbis que són guiats pel teatre pel nostre personal. Al final de curs, ells mateixos presenten el seu propi espectacle que permet que molta gent de les seves famílies puguin venir per primer cop a l'òpera.
X.C. Vostè ja va treballar als anys 70 a l'Òpera de París com a assistent de Rolf Liebermann, un dels directors més destacats que ha tingut l'entitat. Quines lliçons va aprendre al seu costat?
H.G. La primera va ser que, per dirigir un teatre com aquest, cal respectar la gent que treballa amb tu, ser sempre professional i no comportar-se com un col·lega. Hi ha directors molt simpàtics, que ho saben tot sobre la discografia d'Elisabeth Schwarzkopf, per exemple, però el més fonamental és conèixer aquest negoci. I és un negoci molt dur. També em va inculcar que cal mantenir l'entusiasme, ser capaç de descobrir cada nit alguna cosa nova. Això és el més difícil, perquè aquest no és el mateix teatre que fa 20 anys, és molt més gran, i el món també ha canviat, és difícil mantenir la frescor cada nit. El tercer consell que em va donar és que el nivell d'una òpera ve donat per la qualitat del paper més petit. Si tens un mal Lodovico o una mala Marcellina, no tindràs un bon Otello ni unes bones Noces de Fígaro. L'òpera és una feina d'equip que depèn de la qualitat de totes les parts.
X.C. Ahir es va publicar oficialment el nomenament de Gérard Mortier com a nou director de l'Òpera de París. Per on passa ara el futur d'Hugues Gall? Es farà càrrec de la nova Òpera de Pequín?
H.G. El que estic fent és aconsellar l'arquitecte Paul Andreu en la construcció del nou teatre, però no tinc cap intenció de dirigir mai més cap teatre d'òpera, en tinc ben bé prou. Amb 64 anys, m'agradaria fer una altra feina o, si no, descansar.

Avui