Cerca de notícies

Enquesta

Els millors discos de música clàssica del 2021 segons la crítica

30/12/2021 |

 

https://www.enderrock.cat/noticia/23763/millors-discos-musica-classica-2021-segons-critica

Repassem els 10 millors treballs de música clàssica publicats durant el 2021. Revelem el Premi.

La votació dels Premis Enderrock de la Crítica reuneix les opinions i valoracions de diversos experts d'arreu dels Països Catalans amb la idea d’afavorir el més gran consens i transversalitat. I com cada any, un jurat especialitzat, vinculat a la revista 440Clàssica&Jazz, s'ha encarregat d'atorgar el guardó a millor disc de música clàssica del 2022, i configurar una llista amb els altres nou discos més ressenyables del gènere del 2021.

10.

 

NÚRIA RIAL, ANNA ALÀS, MARIA HINOJOSA I L'OBC
Robert Gerhard: Vocal Folksongs
(Seed Music)

Tot i que Robert Gerhard és lluny d’ocupar el lloc que li correspondria en l’imaginari cultural català, amb la commemoració dels 50 anys de la seva mort (el 2020) i els 125 anys del naixement (el 2021) s’han activat diverses iniciatives que han ajudat a fer-lo menys desconegut. En aquest sentit, és més que destacable aquest treball que poua i il·lumina la seva tasca al voltant de les cançons populars, no només pel fet que es gravin i es publiquin, sinó perquè la interpretació recau en grans artistes catalans, com les sopranos Núria Rial i María Hinojasa, la mezzosoprano Anna Alàs i l'OBC, dirigida per Francesc Prat.

09.

 

JOSÉ MANUEL SÁNCHEZ I FRANCESC BLANCO
Matilde Escalas: Obra inèdita
(Casmusic)

La compositora, intèrpret i pedagoga Matilde Escalas (Palma, 1870-1936) és una d’aquelles figures que, en l’auge de l’estètica modernista, van créixer en certs ambients burgesos per fer somiar en societats avançades i cultes, i que després de la Guerra Civil van passar a jeure en l’oblit més absolut. Filla d’una adinerada família mallorquina, va ser deixebla a Barcelona de Felip Pedrell i va freqüentar la colla d’Els Quatre Gats. I fins i tot, va conèixer Erik Satie a París. Però el matrimoni, com acostumava a passar a l’època, va marcar el principi del final de les seves ambicions artístiques. Malauradament, només s’ha conservat una part minsa de tota la seva obra: principalment cançons que es mouen entre el refinament afrancesat, les floritures italianitzants i les arrels en el cançoner tradicional. El tenor d’Inca José Manuel Sánchez canta quinze d’aquestes peces amb veu arrauxada i temperamental, amb l’acompanyament des de les tecles d’un efectiu Francesc Blanco.

08.

 

CARLES VIARNÉS
Iam
(Bankrobber)

A mig camí entre el minimalisme i la música contemporània, el pianista igualadí Carles Viarnès plasma la seva formació clàssica combinada amb l'experimentació i tints d'electrònica. El nom del disc, manllevat de l'esperanto i que significa "alguna vegada" abraça l'atmosfera tímbrica que construeixen les sis peces del treball. Una nebulosa borrosa, etèria i abstracta que recorda compositors destacats del segle XX com Arvo Pärt o Henryk Górecki.

07.

 

GONÇAL COMELLAS I MIQUEL FARRÉ
Brahms: Integral de les sonates per violí i piano
(La Mà de Guido)

El violinista Gonçal Comellas (Avinyonet de Puigventós, 1945) i el pianista Miquel Farré (Terrassa, 1936-2021) van compartir incomptables escenaris entre els anys 1982 i 1987. Va ser un quinquenni de col·laboració estreta i d’una amistat i complicitat artística profundes, com el concert que recupera en CD La Mà de Guido, del 7 de juliol de 1987 al teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. El violinista empordanès i el pianista vallesà van interpretar-hi tres sonates per a violí i piano d’un autor que tots dos admiraven especialment i havien gravat en diversos treballs: Johannes Brahms. Poc després d’aquell concert, Comellas va haver de deixar el violí per problemes de salut, mentre que Farré, que també va ser un gran jugador d’escacs, va morir el passat 29 de maig.

06.

 

LUCENTUM XVI I PERE SARAGOSSA
Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d'Alzira
(Musièpoca)

El conjunt Lucentum XVI, que lidera l’alacantí Pere Saragossa amb les seves xeremies, està consagrat a la difusió del repertori del Renaixement valencià amb instruments d’època. Aquest 2021 ha dedicat tot un treball monogràfic a interpretar les músiques contingudes en un antic manuscrit, el Cantoral del monestir jerònim de Santa Maria de la Murta d’Alzira, actualment conservat a l’Arxiu del Regne de València. Es tracta de tot un corpus inèdit format per cants sacres vinculats a la litúrgia de la Setmana Santa, majoritàriament anònims, però també signats per alguns compositors que es movien en l’òrbita de l’orde dels jerònims. Segons els musicòlegs, aquests cants, s’haurien cantat al monestir fins a la meitat del segle XVIII. I ara podem tornar a escoltar-los, en un magnífic exercici de recuperació i de gaudi.

05.

 

JOAN SEGUÍ
Bach Ground
(Ficta Edicions i Produccions)

Gravat amb l'orgue Metzler del monestir de Poblet, el músic menorquí fa un extens repàs de la producció organística de Johann Sebastian Bach. Bach Ground, però, no només es queda amb la música de composició pròpia del músic alemany. Joan Seguí també interpreta alguns dels arranjaments per a orgue que Bach va prendre d'altres compositors de principis del segle XVIII, com ara el compositor francès Nicholas Le Grigny o Antonio Vivaldi.

04.

 

JORDI SAVALL, CAPELLA REIAL DE CATALUNYA I HESPÈRION XXI
Passion: Tomás Luis de Victoria - Officium Hebdomadae Sanctae
(AliaVox)

Jordi Savall, conjuntament amb La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, interpreten l’Officium Hebdomadae Sanctae, una de les grans obres vocals, sacres i en llatí, escrites pel gran referent de la polifonia i del Renaixement musical hispànic: el castellà Tomás Luis de Victoria (1548-1611). Enregistrat durant els concerts del 24 i el 27 de juliol de 2018 al Kolliegienkirche de Salzburg, el programa aborda un material, entre el cant gregorià i la polifonia, que ja va marcar un joveníssim Jordi Savall quan aquest formava part del cor dels Escolapis d’Igualada, segons recorda ell mateix al llibret. Concretament, confessa que el concert va ser per a ell “un retorn emotiu als lligams fonamentals amb les arrels primigènies”.

03.

 

LUXEMBOURG PHILARNMONIC ORCHESTRA
Francisco Coll: Orchestral Works
(Pentatone)

El jove compositor valencià Francisco Coll ja és un dels grans referents de la música contemporània internacional. Peces com l’impressionant Concert per a violí, que obre l’àlbum, poden comparar-se sense dificultat amb els passatges més bells i borrascosos de compositors de la talla de György Ligeti. Ara, Pentatone li dedica per primera vegada un excel·lent enregistrament íntegre, que compta amb la violinista moldava Patricia Kopatchinskaja. El també valencià Gustavo Gimeno, director de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, va ser l’encarregat de presentar la intèrpret al compositor. Aquest treball és una excel·lent mostra dels diferents registres de Coll, del to schönbergià d’un Hidd’n Blue, Op. 6 a la brillant evocació de la música clàssica espanyola a les delicioses 4 Iberian Miniatures.

02.

 

ROGER ILLA
Joseph Haydn: The Seven Last Words of Christ on the Cross
(AudioVisuals de Sarrià)

El primer disc del pianista Roger Illa (Manresa, 1985) és un d’aquests. No és només un debut, sinó que al darrere hi ha un objectiu que va més enllà d’interpretar una de les obres referencials del catàleg de Franz Joseph Haydn en una versió instrumental per a fortepiano. El músic manresà ofereix una lectura de veritable exhibició d’intimisme poètic. Més que concebre la versió a partir dels elements de la retòrica, tal com suggereix el musicòleg Rubén López Cano al llibret que acompanya el CD, es pot assegurar que Roger Illa es deixa emportar pel misticisme i la ressonància extrets a partir de l’aprofundiment del text de l’antropòleg jesuïta Xavier Melloni, que també s’ha inclòs al llibret.

01. Premi Enderrock 2022 al millor disc de música clàssica segons la crítica

 

LATVIAN RADIO CHOIR I SIGVARDS KLAVA
Ramon Humet: Llum
(Ondine)

El compositor barceloní Ramon Humet ha estat reconegut pel seu estil i qualitat en obres com Niwa (Neu Records, 2012), gravada amb la London Sinfonietta. En aquest nou treball ha mirat cap al nord, concretament a les aquoses terres bàltiques, i ha comptat amb el Latvian Radio Choir, tota una autoritat en matèria de cant coral europeu i de despullament sonor nòrdic. Humet ha treballat a fons la possibilitat de les textures i de l’espectralisme, en una música que ni es vol avantguardista ni es vol antiga. De la mà de la prestigiosa agrupació vocal letona dirigida per Sigvards Klava, Ramon Humet ha adaptat els textos de l’artista plàstic i monjo de Montserrat Vicenç Santamaria, que són com invocacions entre la meditació i el silenci interior a la transcendència individual i l’espiritualitat. Musicalment, això es plasma a través de veus ingràvides, refinadíssimes i harmonioses gravades a l’església de Sant Joan de Riga entre la primavera i l’estiu del 2020. 

440 Clàssica