Cerca de notícies

Enquesta

Somnis fets de sorra

16/12/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/somnis-fets-de-sorra-224009

Aquest Nadal, l’Orquestra Simfònica del Vallès presenta una versió del Trencanous de Txaikovski il·lustrada per la Companyia Borja Ytuquepintas al Palau de la Música Catalana.

Moltes de les persones amb qui comparteixo generació els vindrà al cap una caràtula determinada si els parlo d’històries il·lustrades amb dibuixos que semblaven vius, que es feien i es desfeien en un univers màgic creat de ceres i retalls, botons i pintures; relats hipnòtics que, de forma senzilla i cuidada, prenien una dimensió especial perquè dels colors i les formes en sortien personatges plens de sensibilitat. El Palau de la Música Catalana es vestirà d’una atmosfera molt semblant el dia de Nadal, 25 de desembre, i el 8 de gener per explicar la història del trencanous més conegut de tots els temps: l’art en sorra de la Companyia Borja Ytuquepintas donarà un toc de màgia a les paraules de Luis Posada, que aniran teixint un fil narratiu amb la música de l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Rubén Gimeno com a taló de fons.

Descobrirem la història de la Clara (o Marie en algunes versions), que rep una joguina per part del seu padrí rebutjada, abans, per tots els altres nens. Ella, però, troba que és un regal meravellós i, feliç, s’entusiasma en el joc fins que el seu germà li trenca. Se’n va a dormir pensativa i, acompanyada pel trencanous, que ha cobrat mida humana i acaba resultant ser un príncep, s’endinsa en un regne ple de fades i ratolins, sucre i caramels on viu tot d’aventures envoltada de personatges fantàstics fins que, finalment, es desperta: només era un somni… Segur que només era un somni? La Marxa dels soldats, la Dansa dels mirlitons o el Vals de les Flors posaran la banda sonora a unes festes que conviden a compartir històries plenes de màgia, que ens porten a fer volar la imaginació i que se serveixen de la il·lusió per emocionar els més petits i de la tendresa per commoure els més grans.

El Trencanous és un viatge oníric escrit per Wilhelm Hoffman el 1816, reescrit per Alexander Dumas el 1891, i sobre el qual Piotr Ilitx Txaikovski en va compondre un ballet el 1892. Es tracta d’una obra romàntica que, en un primer moment, a l’estrena al Teatre Imperial Mariinsky de Sant Petersburg, es va rebre amb fredor perquè, segons els crítics, la coreografia –creada, segurament, a quatre mans per Marius Petipa, que va caure malalt poc abans de l’estrena, i Lev Ivanov– no era prou clara, l’escenografia i el vestuari es van considerar insípids, el llibret no era prou fidel i la música no va agradar de manera unànime. De fet, el mateix compositor considerava que la música era molt pitjor que els seus ballets precedents, la Bella dorment (1890) i el Llac dels cignes (1877).

La Clara viu tot d’aventures fins que, finalment, es desperta: només era un somni… O potser no?
Malgrat aquest fracàs inicial, l’any 1934 es va fer la primera estrena internacional a Anglaterra; el 1940, el Ballet Rus de Montecarlo va interpretar per primera vegada una versió abreujada del ballet als Estats Units i el 1944 el Ballet de San Francisco en va interpretar l’obra completa. Va ser la versió de George Balanchine, finalment, la que va ser acceptada amb més èxit, amb data d’estrena el 1954 al New York City Ballet. Des de llavors, és una de les obres més representades arreu, tant a Europa com als Estats Units; una tradició que torna, especialment, durant les festes de Nadal.

Durant els darrers anys, s’han fet revisions de l’obra en les quals el llibret s’allunya de la trama original i dels personatges clàssics; fa poc parlàvem d’una versió de Ballet Barcelona en la que la Clara se salvava a ella mateixa de totes les desventures. En d’altres, com el cas que ens ocupa, no s’escenifica amb un ballet sinó que s’il·lustra i, de fet, existeixen nombroses versions pensades per passar a la televisió. Ara bé, aquesta vegada les mans que explicaran el conte no faran servir pintures ni cartolines, sinó que escamparan els dibuixos en escenes volàtils, quadres efímers: somnis fets de sorra que transportaran a petits i grans a un univers tan màgic com ho són les festes d’aquestes dates.

Sobre la música
El concert de l’OSV, per tant, no es tracta d’una versió ballada, però la primera vegada que van sonar els números més coneguts del Trencanous, tampoc ho va ser: el març del 1892 es va interpretar com a suite en una selecció de danses i no va ser fins el desembre d’aquell mateix any que es va estrenar el ballet com a tal. Però deixant de banda el context i centrant-nos, pròpiament, en la música, cal explicar que Txaikovski, uns mesos abans de l’estrena, havia viatjat a París per feina i a allà havia descobert la celesta i la seva sonoritat clara i brillant, que encaixava a la perfecció amb l’ambient que volia donar a l’obra. Va ser per això que va moure cel i terra per comprar-ne una per a l’estrena i acabar de crear una atmosfera molt característica, que ens recorda a un món de nines i que ja havia començat a preparar amb les melodies agudes i alegres que interpreten les seccions de vent fusta de l’orquestra.

D’altra banda, també es diu que Txaikovski va discutir amb un amic que creia que el compositor no podia escriure una melodia basada en les notes d’una escala d’octava en seqüència; d’aquí en va sorgir l’Adagio del Grand pas de deux que, en el ballet gairebé sempre ve després del Vals de les flors, al segon acte. Així mateix, també apuntarem que la germana del compositor, Alexandra, havia mort poc abans que comencés a compondre l’obra i podríem veure reflectida aquesta pèrdua a la melodia melanconiosa de l’escala descendent d’aquest mateix Adagio. De totes maneres, això no deixa de ser una interpretació subjectiva, perquè també podríem llegir aquest mateix passatge com un tema que parla de l’acompliment d’uns desitjos, ja que trobaríem paral·lelismes amb l’escala ascendent de la Baracola (Sol menor) de Les estacions op.37b. En qualsevol cas, aquesta serà una ocasió perfecta per posar la música a un primer pla i interpretar-la de la manera que cadascú prefereixi.

Finalment, qui vulgui gaudir de la música de la formació, no només el dia de Nadal, sinó també el primer dia de l’any, no es pot perdre el Concert d’Any Nou, també al Palau de la Música Catalana on l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida, en aquesta ocasió, per Jaume Santonja –director associat de l’Euskadiko Orkestra i convidat habitual d’algunes de les formacions més importants de l’Estat– interpretarà una selecció de valsos i polques compostes per la dinastia Strauss, que es caracteritzen per tenir un caràcter humorístic i optimista, molt escaients per començar el 2022 amb bon peu.

Més informació i entrades a la seva web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol