Cerca de notícies

Enquesta

Ànima, somni i glòria L'OBC, sota la direcció d'Ilan Volkov i amb Lawrence Power com a viola solista

5/12/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/anima-somni-i-gloria-222551

L’OBC, sota la direcció d’Ilan Volkov i amb Lawrence Power com a viola solista, interpreten Skriabin, Gubaidulina i una obra d’encàrrec a Pablo Carrascosa.

El compositor rus Aleksandr Skriabin descrivia Le poème de l’extase com un monòleg escrit amb «els quatre colors més divins: delícia, desconsol, embriaguesa, plaer», i afirmava com l’omplia de joia haver creat un nou estil. Poc després, en compondria un poema simfònic amb el mateix nom, l’op. 54 (1905-08), en el que celebraria i glorificaria els seus propis poders creatius. Podrem gaudir d’aquesta barreja de sinestèsia profètica i exaltació artística el proper 11 i 12 de desembre a L’Auditori de la mà de Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la direcció d’Ilan Volkov, juntament amb el Concert per a viola (1996) de Sofia Gubaidulina amb Lawrence Power com a viola solista i amb l’obra d’encàrrec a Pablo Carrascosa Llopis, XY (2019).

En un primer moment, Skriabin volia escriure un manifest sobre el seu posicionament artístic: entenia l’art com una forma superior de coneixement, com una intuïció anàloga al misticisme que portava en si mateixa la promesa de revelar la veritable realitat. Més endavant, però, aquestes escriptures es van transformar i van anar prenent un aire més literari, fins a convertir-se en un poema de versos irregulars. «Us he vingut a revelar el misteri de la vida, el misteri de la mort, el misteri del cel i de la terra»; el compositor treballava amb aquest entusiasme malgrat trobar-se en una situació personal i econòmica realment complicada perquè estava convençut que l’obra que tenia entre mans era la més important i diferent que havia escrit fins llavors.

L’obra d’Skriabin és una partitura que, en primer lloc, havia de ser una simfonia amb quatre moviments però que va acabar tenint una estructura unitària. Les indicacions interpretatives que hi fa constar l’autor mostren una evolució de diferents estats emocionals –van de «languido» o «avec une noble et douce majesté» fins a «avec une volupté de plus en plus extatique»– que teixeixen una nova concepció de la música, un estil compositiu que fa partit de les plomes fundacionals del llenguatge simfònic modern que van tenir lloc durant la dècada immediatament precedent a la Primera Guerra Mundial, com Schoenberg o Stravinsky. Segons Modest Altschulerm, que en va dirigir l’estrena a la Russian Symphony Society of New York el 1907, l’obra es basava en tres idees: la seva ànima en l’orgia de l’amor, la realització d’un somni fantàstic i la glòria del seu propi art. En qualsevol cas, Skriabin desitjava que l’execució fos una gran joia, una festa immensa: veurem si és així el proper cap de setmana.

Completarà el programa, en primer lloc, el Concert per a viola (1996) de Sofia Gubaidulina, compositora també soviètica que, de la mateixa manera que Skriabin escriu des d’un fort sentit del misticisme i de la passió per la innovació musical. La compositora dedica aquesta obra no només al violista Yuri Bashmat, sinó també al seu instrument; a les notes a l’obra, deixa constància de la fascinació que sent per la qualitat misteriosa i velada del seu timbre. Justament és per aquest atribut acústic que decideix afinar un quartet solista un quart de to per sota de la resta de l’orquestra, permetent que la viola se submergeixi a l’ombra o brilli a més alçada entre aquestes dues dimensions. Per aconseguir-ho, comenta, opta per unes relacions intervàl·liques molt senzilles i escalades que porten el teixit musical de l’orquestra a un estat de vibració i, com a conseqüència, en sorgeix una figura rítmica que es repeteix i delimita les set seccions: Introducció, doble expressió, desenvolupament (constituït per 3 episodis) i coda.

Finalment, L’Auditori estrenarà una nova obra d’encàrrec a Pablo Carrascosa Llopis –compositor convidat per part de la institució la temporada 19-20– que estrenarà XY (2019), una obra que hauria d’haver estat estrenada just quan va esclatar la pandèmia i que va compondre juntament amb White (2020), de la qual en vam parlar a Núvol en un article anterior. En una entrevista al programa Assaig General de Catalunya Música, Carrascosa defineix l’obra com un repte perquè, en paraules seves, no li agrada especialment compondre per a orquestra; amb apropament, però, en resulta un món textural amb loops molt petits i diverses citacions, entre d’altres, al compositor Anton Webern i a ell mateix. El compositor defineix la seva música com a honesta i s’interessa per la investigació que caracteritza el món de la contemporània. Tot i que va estar concebuda com una obra autònoma, dissabte i diumenge que ve podrem veure de quina manera dialoga amb dues grans plomes com les d’Skriabin i Gubaidulina.

Més informació i entrades a la seva web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol