3/12/2021 |
http://www.revistamusical.cat/el-sise-cicle-per-amor-a-les-arts-uneix-cinema-amb-musica-opera-dansa-i-altres-arts/
El cicle Per amor a les Arts de la Filmoteca de Catalunya inclou aquesta sisena temporada 2021-22 trenta-quatre sessions de cinema vinculades amb l’activitat d’altres equipaments i institucions culturals del país relacionades amb la música, l’òpera la dansa, el teatre, la pintura, l’arquitectura, el disseny o la literatura. Desprès de superar les limitacions imposades per la pandèmia de coronavirus la temporada passada, el cicle emprèn el nou curs amb el convenciment que la cultura és un bé essencial que cal reivindicar, sense oblidar la importància de la presencialitat i la riquesa de la transversalitat sota la mirada del cinema.
Per amor a les Arts dona així veu i protagonisme a diferents disciplines artístiques presents en la nostra cultura i societat a través de la mirada del setè art, tot establint-hi un diàleg amb el llenguatge cinematogràfic, amb mirades originals i enriquidores. Un diàleg que s’estén a les diferents institucions que hi col·laboren, tot buscant la sintonia entre les respectives programacions i les pel·lícules relacionades. Un teixit cultural transversal, indissociable i indefugible de la creació contemporània, que es retroalimenta en favor de la cultura, la col·laboració, la societat i per amor a les arts.
Les projeccions son presentades per persones expertes en les matèries a fi d’incentivar el diàleg entre les diverses manifestacions artístiques, amb el cinema com a llenguatge universal que les uneix a totes. Hi col·laboren els següents equipaments i entitats culturals: Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Fundació Mies van der Rohe, Institució de les Lletres Catalanes, Mercat de les Flors, Biblioteques Públiques de Catalunya, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Fundació Joan Miró, Foment de les Arts i del Disseny i Museu del Disseny de Barcelona. L’activitat i les programacions de totes aquestes institucions participants marca la selecció de títols programats.
Pel que fa a l’àmbit de la música i l’òpera, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana es projectarà Cries and Whispers d’Ingmar Bergman (1972), amb música de Kaija Saariaho, compositora convidada de la temporada del Palau, que introdueix l’espectador en la cèlebre pel·lícula de Bergman per la influència que la llum i el color han exercit en la seves composicions, sempre connectades amb la naturalesa i la fredor escandinava (08.02.2022). També Son chant de Vivian Ovstrovsky (2020), un curt que recupera una seqüència nocturna oblidada de la directora amb la també directora belga Chantal Akerman i la virtuosa violoncel·lista Sonia Wieder-Atherton sortint d’una brasserie on havíen sopat juntes a Montparnasse i Avec Sonia Wieder-Atherton de Chantal Akerman (2003), un homenatge a l’amistat cinematogràfica entre Akerman i Wieder-Atherton, amb qui la cineasta belga treballaria en més de vint ocasions per a cinema, instal·lacions i videoperformances (31.05.2022).
Per part del Gran Teatre del Liceu, el 19 d’octubre passat es va projectar Moonrise Kingdom de Wes Anderson (2012), en què l’òpera per a infants Noye’s Fludde de Benjamin Britten hi té un paper central. També es projectarà Woyzeck de Werner Herzog (1979), sobre l’obra pòstuma del dramaturg alemany Georg Büchner, convertida en òpera per Alban Berg (1922) i representada al Liceu, (10.05.2022); una obra polèmica tant en l’adaptació operística de Berg com en una primera adaptació cinematogràfica realitzada per l’austríac Georg C. Klaren (1947). En aquesta ocasió es veurà el film protagonitzat per Klaus Kinski que dona vida al “pobre soldat Woyzeck, que sistemàticament serà conduït a la bogeria i l’assassinat”, en paraules del mateix Herzog.
Per part de L’Auditori de Barcelona es podrà veure Le Pont des arts d’Eugène Green (2004), que situa el Lamento della ninfa de Monteverdi al cor del film (01.03.2022); i Medium d’Edgardo Kozarinski (2020), un retrat delicat, personal i polític de la veterana pianista i performer argentina Margarita Fernández articulat per l’Intermezzo núm. 3, Op. 117 de Brahms (29.03.2022).
En l’àmbit de la dansa, per part del Mercat de les Flors, el 9 de novembre passat es van projectar Volleyball (1967), Rhode Island Red (1968), Trio Film (1968), Line (1969) i Trio A (1978), primeres cinc peces curtes de la ballarina, coreògrafa i cineasta experimental Yvonne Rainer, una de les figures artístiques més influents de les avantguardes americanes dels anys seixanta i setanta. Seguiran les projeccions de Cos a l’aire peus a terra de Núria Font (2013), imatges i converses reunides al llarg de més de vint anys de col·laboració amb María Muñoz i Pep Ramis que construeixen una mirada a l’obra escènica i la manera de viure i treballar de la companyia Mal Pelo (11.01.2022); i Sasha Waltz, a Portrait de Brigitte Kramer (2014), un retrat intimista de la ballarina i coreògrafa alemanya Sasha Waltz (05.04.2022).
Totes les sessions tenen lloc els dimarts a les 17.00 h a la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya. El cicle Per amor a les Arts és coorganitzat amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Revista Musical Catalana