Cerca de notícies

Enquesta

Montserrat Torrent: “Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

3/12/2021 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2066603-lluito-tant-com-puc-per-defensar-la-vellesa.html

Vaig començar a anar pel món i a escoltar orgues tan fantàstics que vaig dir: a Barcelona n’hi ha d’haver un!

Més de sei­xanta anys després de l’inici d’una cam­pa­nya de recu­pe­ració de l’orgue de Sant Felip Neri de Bar­ce­lona, Mont­ser­rat Tor­rent (1926), autèntic mite vivent en el món de l’orgue euro­peu, veu asso­lit el somni d’estre­nar l’orgue major de l’església, que ella mateixa, després d’un acte de bene­dicció de l’arque­bisbe de Bar­ce­lona, Joan Josep Ome­lla, inau­gu­rarà avui amb obres de Cor­rea de Arauxo i J.S. Bach. La de Tor­rent ha estat una missió de natu­ra­lesa cul­tu­ral, en voler convèncer durant dècades la ciu­tat i els seus pro­homs i ges­tors perquè Bar­ce­lona dis­posés d’un orgue bar­roc. La història bé es mereix una pel·lícula o, fins i tot, una sèrie tele­vi­siva: en un uni­vers musi­cal mas­culí, una orga­nista no en té prou de des­ple­gar una car­rera musi­cal que la porta a rea­lit­zar més de mil sis-cents con­certs arreu del món, a ser la mes­tra de mes­tres de l’ins­tru­ment i a des­ple­gar una extensa dis­co­gra­fia, sinó que també vol pos­si­bi­li­tar que una església del barri Gòtic de Bar­ce­lona dis­posi final­ment d’aquest ins­tru­ment.

Quan alguns ada­lils dels estu­dis des­cons­truc­ti­vis­tes advo­quen per eli­mi­nar el con­cepte “edat” i con­ver­tir-lo en una qüestió total­ment d’elecció per­so­nal per evi­tar, així, la dis­cri­mi­nació cap a la gent gran, com es defi­neix Mont­ser­rat Tor­rent?
Em defi­neixo com una per­sona que lluita tant com pot per defen­sar la vellesa. Encara que siguem grans, i que el físic i les seves tares no aju­din gens, l’espe­rit és fort. Em sento, per dins, amb ener­gia i jove. I si tinc aquesta ener­gia, per què he de renun­ciar a fer coses? És tan bell viure...

Acaba de rebre el Pre­mio Naci­o­nal de Música. Com ho ha vis­cut?
Pri­mer de tot he de dir-li que ha estat una gran sor­presa. No m’ho espe­rava gens. Em pen­sava que era una broma. Em va cos­tar creure’m que em tru­cava l’Iceta [riu]. Sí que és veri­tat que el Jordi Roch [metge i ges­tor musi­cal] fa molts anys havia fet mans i mànigues perquè se’m con­cedís, i ell mateix tenia una il·lusió tre­menda. Jo, però, ja havia desis­tit. I ara que ningú ha fet res, me l’aca­ben de con­ce­dir i no acabo d’enten­dre el perquè.

I per quin motiu pensa que és?
Pos­si­ble­ment per l’orgue de Sant Felip Neri...
Però també deu ser per la seva tra­jectòria docent, con­certística, dis­cogràfica o la seva mateixa bio­gra­fia...
O per la publi­cació del meu lli­bre de memòries, escrit per Albert Tor­rens, que ha permès fer conèixer a molta gent que jo he tre­ba­llat molt: cur­sos, con­certs, discs... Jo soc una dona molt tran­quil·la i no acos­tumo a fer pro­pa­ganda del que faig. Viatjo, faig la feina i me’n torno cap a casa.

També ha cul­mi­nat, en els dar­rers mesos, el pro­jecte d’enre­gis­tra­ment dis­cogràfic de la inte­gral ‘Facul­tad orgánica’ (1626), de Fran­cisco Cor­rea de Arauxo (1584-1654), que és un autor que, pre­ci­sa­ment, inter­pre­tarà avui en con­cert.
És un pro­jecte que, com l’orgue de Sant Felip, ha esde­vin­gut una autèntica dèria, i que he pen­sat molts cops que no seria pos­si­ble d’asso­lir. Quan el com­po­si­tor Josep Soler, que és qui em va fer conèixer l’autor, em va pro­po­sar d’enre­gis­trar la seva obra i em deia que les gra­va­ci­ons s’hau­rien de fer a Bar­ce­lona, jo em posava les mans al cap perquè a Bar­ce­lona no dis­posàvem d’orgues per fer aquesta inte­gral. I com ho faré? L’orgue de Santa Maria del Mar és el que més es podria haver fet ser­vir, però la trom­pe­te­ria és d’allò més limi­tada.

Aquest enre­gis­tra­ment l’ha pogut fer, al llarg de la seva car­rera, amb ins­tru­ments de Tor­de­si­llas, Gra­nada i Sevi­lla, entre d’altres. Amb aquest orgue de Sant Felip Neri es podrà tocar, per tant, Cor­rea?
Sí [som­riu amb satis­facció]. Si bé és veri­tat que no hi ha tots els regis­tres perquè seria una gran com­pli­cació per a l’orgue­ner; sí que n’hi ha alguns com el flau­tet, la flauta, la trom­peta, que per­me­ten tocar Cor­rea, i així ho mos­traré amb la inter­pre­tació d’un Tiento.
De la mateixa manera que no espe­rava obte­nir el Pre­mio Naci­o­nal, m’ima­gino que tam­poc espe­rava veure l’orgue cons­truït en una fase tan avançada perquè es pogués cele­brar l’acte de con­sa­gració...
Això també era una il·lusió abso­lu­ta­ment per­duda. Va haver-hi un moment que amb l’esclat de la pandèmia vaig pen­sar: “Ara sí, això ja està, hi renun­cio.” Jo tenia des­ti­nada una quan­ti­tat de diners per a l’orgue i veient el pano­rama vaig pen­sar donar-los a alguna pla­ta­forma assis­ten­cial tipus Càritas. Però algú em va dir que no ho fes, que m’ho rumiés, perquè pot­ser ho hau­ria de lamen­tar, de no fer-ho en vida. I és per això que he vol­gut donar aquests diners estant viva, que no era la idea ini­cial.

Quan va començar la idea de recu­pe­rar l’orgue de Sant Felip Neri?
Fa més de 60 anys, a Bar­ce­lona no hi havia orgues ja que durant la Guerra Civil es van cre­mar la majo­ria. Jo ja no he cone­gut mai els grans orgues bar­rocs com els de Santa Maria del Mar o l’església de Bet­lem. Només alguns de petits com el de la cape­lla del Crist de Lepant. Però m’acon­ten­tava amb el que hi havia. Els que hi havia eren basats en un meca­nisme d’elec­troi­mants que pro­vo­ca­ven un soroll molest. Vaig començar a anar pel món i a escol­tar orgues tan fantàstics que vaig dir: a Bar­ce­lona n’hi ha d’haver un! Vaig començar a anar amb una bos­seta en des­pat­xos dels més impor­tants met­ges, advo­cats..., fins que es va acon­se­guir fer la cadi­reta. Ara ja hem pogut fer l’orgue major, però encara fal­ten molts tubs que espe­rem que es puguin anar posant amb els anys... 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui