Cerca de notícies

Enquesta

Un americà a L'Auditori

24/11/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-america-a-lauditori-219536

La Banda Municipal de Barcelona interpreta ‘Un americà a París’ de Gershwin i estrena una obra de Diego Corraliza

La llum de París intensifica el bullici dels carrers, i George Gershwin ho mira, ho olora i ho escolta tot. Se n’ha anat a la capital francesa amb l’esperança de rebre classes de Maurice Ravel, i més endavant hi tornarà per provar sort amb Nadia Boulanger. Cap dels dos l’accepta com a alumne, però Gershwin aprofita aquests viatges per impregnar-se dels centelleigs parisencs, i el 1928, entre París i Nova York, compon el poema simfònic per a orquestra Un americà a París. “La meva intenció és retratar les impressions d’un turista americà a París mentre passeja per la ciutat, escolta els nombrosos sorolls del carrer i absorbeix l’atmosfera francesa”, comenta Gershwin. El proper diumenge 28 de novembre, a les sis de la tarda, l’americà que fa el turista per París aterrarà a L’Auditori de Barcelona. L’interpretarà la Banda Municipal de Barcelona (BMB) sota la direcció de Salvador Brotons.

Es tracta d’una obra fresca, que conjuga un bon grapat d’estils. Hi trobem dues parts clarament diferenciades. D’una banda, una primera secció en què Gershwin copsa l’ambient parisenc, alegre i lluminós, a partir d’un seguit de melodies que beuen de compositors francesos com Claude Debussy. Aquesta primera part incorpora el so de les botzines dels cotxes i, de fet, per a l’estrena de l’obra, que es va fer el desembre de 1928 a Nova York, el compositor va endur-se de París uns quants clàxons de taxis. D’altra banda, l’obra té una secció d’inspiració americana: per representar que el protagonista de l’obra, ara assegut en un cafè francès, sent nostàlgia per Nova York, Gershwin crea un blues ple de ritmes sincopats i melodies malenconioses. Finalment, la música recupera l’alegria i l’exuberància inicials. Per dir-ho en paraules del compositor, “el nostàlgic americà, després de sortir a l’aire lliure, s’allibera de l’encanteri del blues i és novament un espectador atent de la vida parisenca; en conclusió, els sorolls del carrer i l’atmosfera francesa s’acaben imposant a la nostàlgia”.

En aquest concert, la BMB també interpretarà Mississipi Suite (1926) de Ferde Grofé i, en companyia del pianista Jean-François Dichamp, la Rapsòdia sobre un tema de Paganini (1934) de Sergei Rakhmàninov. Mississipi Suite és una suite orquestral de quatre moviments, que, com Un americà a París, també té una base geogràfica important: en aquest cas, l’obra parla del riu Mississipí, que es troba als Estats Units d’Amèrica. Grofé era un gran admirador de Gershwin, precisament, i per això una obra i l’altra comparteixen certs elements estilístics.

La Rapsòdia sobre un tema de Paganini és tot un repte per al pianista solista, perquè exigeix un virtuosisme notori. De les 24 variacions que Rakhmàninov va crear sobre l’últim dels 24 capricis per a violí de Paganini, la més coneguda és, segurament, la variació XVIII, perquè s’ha fet servir com a banda sonora d’unes quantes pel·lícules, com ara Rhapsody (1954)i Sabrina (1995).

A més, en aquesta ocasió la BMB s’encarregarà d’estrenar Wichahpi (2020), una obra que Diego Corraliza ha compost a partir d’un quadre fet per la seva mare, Ana Corraliza Azorín, en què apareix Mah-Kah-Wee, la Donzella de la Terra de la tribu Sioux. “Vaig prendre els colors del quadre —tons marrons i liles— com a referència per a les polaritats de l’obra, i el tipus de traç, per al fraseig dels diferents instruments”, explica Corraliza. Com que aquesta inspiració pictòrica va ser crucial per a la creació de Wichahpi, el compositor va optar per titular l’obra amb un nom d’una llengua siouan. “Wichahpi significa ‘estrella’, i em semblava adequat perquè aquest quadre i la figura de la meva mare van guiar-me en el procés creatiu, tal com ho fa una estrella”. 

Berta Coll i Bosch
Núvol