Cerca de notícies

Enquesta

L'home que xiuxiueja als cantants de l'òpera

12/11/2021 |

 

https://www.ara.cat/cultura/l-home-xiuxiueja-als-cantants-l-opera_1_4180409.html

Jaume Radigales recull les memòries de Jaume Tribó, l’apuntador del Liceu

“Jaumeeee, soc la Montse... Soc a Niça i hauries de venir”. I Jaume Tribó va sortir del Gran Teatre del Liceu, va aturar un taxi que baixava per la Rambla i cap a França. Montserrat Caballé el reclamava perquè li fes d’apuntador a l’òpera Parisina d’Este, de Donizetti. Aquesta anècdota, prou eloqüent sobre la importància de la feina de Tribó, s’explica al llibre Memòries d’un apuntador, escrit pel crític de l’ARA Jaume Radigales i publicat per Huygens Editoral. “El llibre reflecteix la singularitat d’un personatge extraordinari”, diu Radigales, i no exagera. “Duc la L del Liceu tatuada al pit, i quan em mori m’heu de fer una finestra al taüt perquè es vegi”, recorda Tribó, el treballador més longeu del teatre de la Rambla: hi va començar a treballar com a apuntador el 29 de novembre de 1975, en una funció de l’òpera Rondalla d’esparvers, de Jaume Ventura Tort. “Em pagaven 225 pessetes que em donaven en sobre marronet cada dissabte”, diu.

Tribó, nascut el 1945, és història viva del teatre i alhora testimoni privilegiat de les “intrahistòries del Liceu”. Des del coverol d’apuntador al prosceni (o des del lateral de l’escenari), Tribó és l’home que xiuxiueja als cantants, un àngel de la guarda que vetlla perquè tot sigui com cal. “És una meravella tenir-lo al costat quan cantes perquè et dona una sensació de seguretat... Saps que hi ha algú que t’ajudarà quan ho necessitis”, explica al llibre el baríton Joan Pons, que també destaca que quan “no existia Google en Jaume era la solució: ho sabia tot i ho tenia tot del món de l’òpera”. El director Gustavo Dudamel corrobora “el seu coneixement enciclopèdic” i el descriu com “una de les ànimes més característiques del Liceu”. No és estrany, doncs, que aquest divendres un centenar de persones hagin volgut acompanyar Tribó en la presentació del llibre a la sala d’assaig del cor del Liceu. L’han rebut amb una ovació digna d’un divo llegendari, i al final fins i tot hi ha hagut algun bravo. “No faré cap bis”, ha reblat Tribó.

Sang i altres líquids...
L’anecdotari que esquitxa el llibre té la virtut de ser respectuós i irònic alhora. Del muntatge d’Un ballo in maschera que va fer Calixto Bieito el 2001 recorda el figurant que tenia “nu del tot al costat del coverol amb els genitals que li penjaven molt”, i que en l’assaig general “tota la sang de la bossa que duia el tenor” li va caure al damunt. “Em van haver de deixar una samarreta i uns pantalons per tornar a casa –recorda–. Tal com anava, amb les mans ensangonades, a la Rambla haurien pensat que acabava de fer assassinats en sèrie”. També va veure de ben a prop “les cares de perplexitat dels coristes” quan un cavall es va pixar en una funció de Cançó d’amor i guerra, i l’erecció d’un petit ase a Suor Angelica... I sobretot parla amb admiració de llegendes com Edita Gruberova, Joan Sutherland, Montserrat Caballé, Eva Marton, Alfredo Kraus, Jaume Aragall, Josep Carreras... Només malparla del tenor Spas Wenkoff, “pel poc respecte que ha mostrat cap al Liceu".

L’afició operística de Jaume Tribó va ser una passió precoç. Als 9 anys, quan els nens recitaven la dècima nadalenca enfilats a la cadira, ell va decidir fer l’escena de les al·lucinacions de l’òpera Borís Godunov, de Mússorgski, en rus! “Devien pensar: «Aquest nen és molt simpàtic, però potser no hi és tot». No hi soc tot, però em satisfà”, diu Tribó, que assegura que va tenir “la sort que, de veu, res de res”.

En canvi, de llengües, molt de moltes. Va estudiar italià, porta oberta a tot un tresor operístic. “També era wagnerià, com tothom, i em vaig animar amb l’alemany”, afegeix. D’una estada a Suïssa en va tornar amb “l’alemany suís del cantó de Zuric”. El seu bagatge lingüístic també inclou el francès i el rus, “que és una cosa molt divertida i entretinguda”. A més de la feina com a apuntador, Tribó té cura dels annals del Liceu: “Soc apuntador i annalista, amb totes les enes que calgui”. I Jaume Radigales hi afegeix una habilitat especial: “És un gran imitador, i hem rigut moltíssim quan imita directors d’orquestra i sopranos molt nostrades”. 

Xavier Cervantes
Ara