Cerca de notícies

Enquesta

Un bon enlairament de Cosmos Quartet

4/11/2021 |

 

https://www.llegir.cat/2021/11/critica-cosmos-quartet-va-interpretar-webern-ravel-i-brahms-al-palau-de-la-musica-02-11-21/

L'ensemble inicia un projecte artístic de tres temporades al Palau de la Música amb peces de Webern, Ravel i Brahms.

El Cosmos Quartet va inaugurar ahir la seva residència artística al Palau de la Música, una estada que abastarà tres temporades i on el grup interpretarà les integrals d’obres per a quartet de corda d’Anton Webern, Robert Schumann i Johannes Brahms. El primer concert va oferir un tast de les virtuts d’aquest ensemble amb un repertori que abraça el final del segle XIX i inicis del XX. La primera obra de la nit va ser el Streichquartett d’Anton Webern, una peça plena d’una energia subterrània que s’expressa tant amb jovialitat intensa (sospitosament intensa) com amb aires elegíacs (sospitosament freds) o descàrregues de tremolors misteriosos (apassionats però foscos). Els excessos cromàtics de la partitura són pràcticament un deliri d’emocions lligats brillantment pel jove Webern, qui comptava tan sols vint-i-dos anys en el moment de creació.

Els Cosmos Quartet va oferir una lectura que on funcionava millor era quan els tempi s’acceleraven, els volums augmentaven i el drama es visibilitzava (coneixen l’estil i van saber crear i gestionar les textures de so amb un volum generós i equilibrat). Potser hi vaig trobar a faltar una mica més de màgia en els moments elegíacs, on una sonoritat un punt més romàntica i avellutada hagués donat més cos al conjunt, tot i que com a primera entrega d’aquest cicle podem augurar bons resultats a mesura que avanci.

La segona peça va ser el Quartet de Ravel, mal rebut pels acadèmics del seu temps però un fan favourite des de llavors. Els Cosmos van sonar fabulosos especialment en el segon moviment, amb uns crescendos, diminuendos i uns pizzicatti punyents, sonors i sempre ben timbrats. Es va repetir aquí una certa aridesa en els fragments més elegíacs, però en escenes fosques el so va ser rotund i ho van brodar. Tremolos i pizzicatti ben trobats en el tercer moviment –no sorprèn que sigui en el Finale Vif et agité on el grup va treure tota la seva força– ple d’energia contagiosa, amb una construcció (i manteniment) de clímax envejables.

Després d’una breu pausa la vetllada va segiur amb el primer quartet per a corda de Brahms. Idiomàticament rigurós, amb instants de gran bellesa (per exemple en el breu intercanvi entre primer violí i cello a prop del final del primer moviment). De nou una certa aridesa en el so va ser percebuda, però els dubtes van desaparèixer a partir de la meitat del segon moviment (d’una bellesa pastoral que encandila, on els instruments van extreure individualment un so preciós que, sumat, omplia d’alegria) i arribant fins un final tendre, brillant i dolç. Quelcom semblant vam trobar al tercer moviment, amb un inici que potser hagués necessitat més definició en cada part, però en la segona secció el dinamisme, color i joc dels quatre intèrprets va arribar de nou a quotes d’enorme bellesa.

I vam arribar al Finale, un alegro farcit de força brahmsiana, una tempesta on es podien sentir llamps i trons, l’esbufec del vent, la pluja que cau (a vegades suau, a vegades vigorosament) i on també s’hi trobava alguna clariana, amb uns tempos febrils que no impedien al quartet assolir un alt grau d’expressivitat i capacitat descriptiva després de més d’una hora de concert. Un molt bon final de concert per a aquest nou cicle al qual recomanem assistir. La propera entrega serà el proper juny, també al Petit Palau. 

Albert Mena
Llegir.cat