1/11/2021 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/purament-romantics-214942
La Franz Schubert Filharmonia i la violinista Alexandra Soumm interpreten la ‘Simfonia núm. 2’ de Brahms i el ‘Concert per a violí’ de Bruch al Palau de la Música Catalana.
“Allò que s’ha de buscar a la muntanya no és una sala de gimnàs, sinó la seva ànima”, va escriure l’alpinista i escriptor eslovè Julius Kugy (1858-1944). “És només als fervents amants a qui les muntanyes obren tota la seva riquesa i el seu cor més profund. Obriu-vos-hi en plena devoció sense cap dubte, i elles retornaran l’amor per amor; i per a qui les estima, extrauran el millor d’ells mateixos i els faran créixer en grandesa i riquesa”, va suggerir, també, segurament a partir de la contemplació dels Alps Julians. Tot seguit, Kugy podria haver posat perfectament l’exemple del compositor alemany Johannes Brahms (1833-1897), que, una mica més amunt, a la zona de Caríntia, passada la frontera entre Eslovènia i Àustria, va compondre la seva Simfonia núm. 2, op. 73 (1877). Aquesta obra musical, que és purament romàntica, perquè neix de l’admiració per la naturalesa, es podrà escoltar el proper dilluns 8 de novembre, a les vuit del vespre, al Palau de la Música Catalana. La interpretarà la Franz Schubert Filharmonia (FSF) sota la direcció de Pablo González.
Es tracta d’una simfonia que desprèn l’olor fresca del camp i dibuixa un paisatge serè i plàcidament esplendorós. Brahms va compondre-la durant l’estiu de 1877 —és poc temps, sobretot si tenim en compte que havia tardat quinze anys a compondre la seva primera simfonia— i va fer-la pública el desembre del mateix any a Viena. Tot i que l’atmosfera general de l’obra és lluminosa, també té un cert to malenconiós, sobretot al segon moviment, l’Adagio non troppo. L’aire de la muntanya ens fa sentir vius d’una manera radiant, com advertim al quart i últim moviment, l’Allegro con spirito, però també pot despertar-nos la cara més melangiosa de la consciència.
Al concert al Palau, la FSF també interpretarà el conegudíssim Concert per a violí i orquestra núm. 1, op. 26 del compositor alemany Max Bruch (1838-1920). Ho farà en companyia de la violinista francesa Alexandra Soumm, que ja ha col·laborat amb l’orquestra en alguna altra ocasió. Bruch i Brahms eren amics i, per tant, tot i que les dues obres no siguin directament equiparables a nivell musical, el programa té una certa base de complicitat.
A més, tots dos compositors van escriure apassionadament, amb aquella intensitat palpitant tan pròpia del Romanticisme. En el concert de Bruch, això es veu sobretot a través dels trets virtuosístics del violí, que va crear gràcies als consells del seu amic violinista Joseph Joachim. L’obra de Bruch també té algunes pinzellades de malenconia, que, com en Brahms, es conjuguen amb traça amb els passatges més resplendents.
Segons la FSF, el concert de Bruch és “un dels més estimats i bells del repertori” i la simfonia de Brahms és “captivadora”. L’orquestra també portarà aquest programa al Teatre de Tarragona, el dissabte 6 de novembre a dos quarts de nou del vespre, i a L’Atlàntida de Vic, el diumenge 7 a les sis de la tarda.
Berta Coll i Bosch
Núvol