Cerca de notícies

Enquesta

Mahler ressuscita a L'Auditori

11/10/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/mahler-ressuscita-a-lauditori-210205

L’OBC dona vida a tres de les obres simfòniques més rellevants del compositor austríac

D’ençà de la seva creació, fa més de vint anys, L’Auditori de Barcelona s’ha anat erigint en un dels referents del simfonisme al país. Un fet que no seria possible sense el seu millor postor, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’OBC. Amb l’inici de la temporada 2021-2022, la del retorn del gran format orquestral, el públic ha vist una OBC eufòrica amb propostes com el Romeu i Julieta de Sergéi Prokófiev o les Variacions Enigma d’Edward Elgar. Dins d’aquest panorama postromàntic no hi podia faltar el mestre de l’orquestra de gran format: Gustav Mahler. Amb la segona i la tercera simfonies, i La Cançó de la Terra del compositor austro-bohemi, l’OBC tindrà una oportunitat de mostrar la seva força com a orquestra consagrada i omplirà, amb el seu so vibrant, la desmesurada sala Pau Casals de L’Auditori.

El Mahler més asiàtic

La primera de les cites mahleriana serà el cap de setmana del 15 al 17 d’octubre de 2021 amb la interpretació de Das Lied von der Erde, La Cançó de la terra en català. Matthias Pintscher es posarà al capdavant de l’OBC amb aquesta obra simfònica estructurada en quatre blocs basats en sis traduccions de poemes xinesos.

Amb aquesta obra tel·lúrica veiem com, per primera vegada, i de les darreres, Mahler es dota de sonoritats orientals com l’escala pentatònica o l’escala de tons, i d’instruments com el gong o la mandolina. A mesura que avancen els compassos, es desplega tot un món sonor ric i banyat per l’habitual caràcter compositiu de l’austríac. Aquesta evocació a un món exòtic i oníric com l’oriental defineix a la perfecció la música dels últims anys de vida de l’autor, en què, en lloc de transmetre esgotament va mostrar un mestratge i un perfeccionament de la tècnica compositiva que col·locà el compositor en la cúspide.

Després de completar la seva vuitena simfonia, La Cançó de la terra havia de ser la novena, però conscient de la suposada maledicció de la Novena Simfonia que deia que la 9a era la darrera que es componia abans de la mort, com va passar amb Beethoven, Mahler no va acabar adoptant aquesta denominació. Poc després, el compositor va escriure la seva 9a Simfonia, va complir tots els presagis i va acabar sent la darrera que el músic va completar en vida.

L’idil·li de Sigfrid de Richard Wagner, compositor que Mahler va estudiar i admirar, complementarà aquest programa amb el to íntim i proper d’una obra com aquesta, escrita com a regal d’aniversari a la seva esposa.

Un tast de la monumental Tercera Simfonia

Per tornar a viure un concert amb Mahler com a protagonista caldrà esperar al 21 i 22 de gener de 2022, en un programa heterogeni amb altres noms com Bach, Schumann, Carter i l’estrena nacional de Letters from Bachville de Betsy Jolas.

Was mir die Liebe erzählt o Allò que em diu l’amor és l’últim moviment que conforma la Simfonia n.3 de Mahler, obra colossal, i cal dir que llarga, composta a l’Àustria de la fin de siècle. Es tracta d’un període d’alta complexitat, amb una gran transformació social i plena de contradiccions que el compositor il·luminà amb un cant a l’esperança. Un cant a l’esperança que culmina amb la redempció humana a través de l’amor, especialment l’amor a Déu.

Mahler es dota de referències a la mitologia clàssica i la natura, i textos com Des Knaben Wunderhorn (La banya màgica de la joventut) i a Així parlà Zaratustra, de Friedrich Nietzsche. En aquest cas, el director Ludovic Morlot, habitual col·laborador de la OBC, portarà la batuta d’aquesta exigent proposta.

Primavera i ressurrecció mahleriana

El bon temps del maig barceloní acompanyarà la temàtica principal de la Segona Simfonia “Ressurreció” de Mahler, el darrer programa de la temporada de L’Auditori centrat en el compositor. L’OBC, amb una de les últimes intervencions de Kazushi Ono com a director titular de l’orquestra, oferirà la totalitat d’aquesta monumental simfonia.

Estrenada el 1895 i revisada el 1903, l’Auferstehung, ressurrecció en alemany, repeteix el vast conjunt orquestral de la Primera Simfonia i hi incorpora cantants solistes i el cor, un dels elements que apareixen per primer cop a l’obra simfònica de Mahler i que es repetiran al llarg de la seva carrera. També hi veiem, per primera vegada, l’ús dels textos del recull de poemes i cançons tradicionals germàniques Des Knaben Wunderhorn: Alte deutsche Lieder, i que esdevindrà un habitual a les primeres obres simfòniques de la seva carrera.

La simfonia està basada en un poema simfònic fúnebre d’un sol moviment, escrit per Mahler anys abans. El 1891 el compositor va introduir-hi quatre moviments més constituint la monumental simfonia que s’escoltarà el cap de setmana del 27 al 29 de maig de 2022.

Els cinc moviments tracten sobre la mort, el record de la felicitat, la pèrdua i el recobrament de la fe i, finalment, la resurrecció a través de l’amor de Déu. Un fil argumental que, tot i que Mahler va transmetre al seu cercle més proper, el compositor mai no va aprovar que s’oferís com a interpretació oficial i es fes difusió pública d’aquesta narrativa musical.

A part de comptar amb la soprano Lydia Teuscher i la mezzosoprano Mihoko Fujimura com a solistes, la proposta acollirà l’Orfeó Català que protagonitzarà el darrer moviment. Un final coral que unirà el missatge d’esperança i de salvació col·lectiva de Mahler amb l’esperit que agermana i la força del món coral de Catalunya.

Més informació dels concerts, dates, horaris i preus al web de L’Auditori. 

Pau Requena
Núvol