Cerca de notícies

Enquesta

Un orgue Grenzing, l'última pedra de la Catedral de Praga

23/7/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-orgue-grenzing-ultima-pedra-de-la-catedral-de-praga-195169

El taller del mestre Gerhard Grenzing s’ha enfrontat a un repte sonor i espiritual titànic: la construcció de l’orgue més gran que s’ha creat mai a la Península Ibèrica

En una nau industrial del Papiol, el mestre orguener Gerhard Grenzing (Insterburg, 1942) ha engendrat un oasi de lentitud i minuciositat. El seu taller d’orgues, que és al Baix Llobregat des de fa gairebé cinquanta anys, batega a un ritme pausat. Grenzing i la quinzena de professionals que l’acompanyen treballen a recer del món apressat, a aixopluc de la feina feta a correcuita. Es dediquen a restaurar i construir orgues de tota mena per a espais d’arreu del món. Si aneu a la Catedral de Bogotà, a la Maison de Radio France, a la Catedral de l’Almudena, a la Basílica de la Mercè i a dos centenars d’esglésies i sales de concerts més, hi trobareu orgues construïts al Papiol.

Per damunt de tot, són instruments que emocionen, que impacten tant a nivell visual com sonor, que conjuguen art i ciència. A més, són instruments que dialoguen especialment amb l’edifici que els acull. Grenzing defensa que cal crear-los amb “una combinació d’intuïció, per entendre què vol la persona que fa l’encàrrec, i de tècnica, per adaptar-los a les necessitats materials i espirituals del lloc de destí”.

Aquests últims dos anys, l’equip del Taller Gerhard Grenzing ha abordat un repte literalment i figuradament colossal: construir l’orgue de la Catedral de Sant Guiu de Praga. Es tracta de l’orgue mecànic més gran que s’ha fet fins ara a la Península Ibèrica. Té 5700 tubs, fa 13 metres d’alçada i d’amplada i pesa 43 tones. El disseny de la façana és atrevit: els tubs penjants, que fan que l’orgue sembli suspès a l’aire, s’ajusten a la forma circular de la rosassa de la catedral. Una sèrie de cristalls de Bohèmia il·luminen l’instrument, el doten de simbolisme i el vinculen a la cultura de Praga. És un edifici sonor imponent, fet amb molta inventiva. “Hem hagut d’omplir acústicament la catedral, que fa 120 metres de llargada”, diu Grenzing. El mestre orguener confessa que és l’obra més ambiciosa que ha creat mai. Tot seguit, posa de manifest que l’han feta “amb energia i poesia, i no pas només amb força”.

Ara mateix l’orgue està muntat al taller del Papiol, però ja està gairebé llest per a viatjar cap a Praga. Amb l’orgue culmina la construcció de la catedral de la capital de la República Txeca. Un cop acabada la creació de l’instrument, i amb la voluntat de presentar l’obra al públic català, Grenzing ha organitzat un concert íntim i a l’aire lliure, al pati del seu taller, el proper dijous 22 de juliol. L’organista titular de la Sagrada Família, Juan de la Rubia, s’encarregarà de donar a conèixer les possibilitats de l’instrument. Abans del concert, els assistents tindran l’oportunitat de descobrir diversos racons del taller sota el guiatge del mestre Grenzing, de la historiadora de l’art i gerent de l’empresa d’orgues Natalie Grenzing i del mestre orguener Andreas Fuchs.

Grenzing és, sens dubte, un dels orgueners més rellevants d’avui dia. Juntament amb Albert Blancafort, és el més actiu del nostre país. Tot i ser d’origen alemany, fa molts anys que va arrelar-se a Catalunya i amb el seu ofici ha contribuït a eixamplar el valor de la cultura catalana i a convertir l’orgueneria en un altaveu internacional per al país. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit concedir-li el Premi Nacional d’Artesania 2020, que va fer-se públic fa cosa d’una setmana. L’any passat també va rebre la Creu de Sant Jordi, que va servir per a reconèixer la seva tasca com a constructor i restaurador d’orgues històrics de Catalunya i les Illes Balears.

L’orgue és l’instrument musical més gros i, per tant, és idoni per a il·lustrar una de les paradoxes més curioses de l’essència de la música: la música és un art immaterial, impalpable, abstracte, però a la vegada requereix la materialitat dels instruments per a existir. L’orgue és una obra arquitectònica extremament refinada. La construcció tècnica i estètica de l’instrument és tan important com la música que més endavant s’hi crea. Pel seu vincle amb la religió, sovint ha adquirit una dimensió espiritual que el fa especialment màgic i místic.

“L’orgue continuarà viu mentre hi hagi interès per la música de qualitat executada amb instruments de qualitat. Dependrà, doncs, de cap on vagi la humanitat”, comenta Grenzing en relació amb el futur de l’instrument. De moment, si fem un cop d’ull al nostre entorn musical més proper —Juan de la Rubia, Joan Seguí Mercadal…—, podem constatar que l’interès per l’instrument no ha minvat pas. Una bona colla d’artistes rellevants s’esforcen a perpetuar la tradició mil·lenària de l’orgue, que, gràcies a esperits idealistes com el de Grenzing, és un art que parla d’un avui reformulat a partir dels aprenentatges del passat. 

Berta Coll i Bosch
Núvol