Cerca de notícies

Enquesta

Al vespre, Marala trenca l'alba

12/7/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/al-vespre-marala-trenca-alba-192635

El trio musical Marala presenta el seu primer disc, ‘A trenc d’alba’, al monestir de Pedralbes.

“Fa un present de terra antiga: just s’hi arrela i brota amb foc. […] I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa l’alba. I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa el trenc”. L’artista valenciana Sandra Monfort (Pedreguer, 1992) va escriure aquests versos per a la cançó A trenc d’alba de Marala, el projecte musical que comparteix amb la catalana Selma Bruna (Sant Cugat del Vallès, 1994) i la mallorquina Clara Fiol (Palma, 1995). Ara bé, no m’estranyaria gens que en alguna ocasió les integrants del trio també els hagin fet servir de lema fundacional, perquè condensen alguns valors que les uneixen. Aquest concert, que s’havia de celebrar dijous 15 de juliol al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes s’ha suspès per positiu de Covid de la companyia i s’ha reprogramat pel dia 2 de setembre.

Dins el marc del cicle estiuenc Vespres Musicals, Monfort, Bruna i Fiol presentaran el seu primer disc, A trenc d’alba, que l’any passat va guanyar el Premi Enderrock Balears 2020 al disc revelació i, també, el Premi Ovidi 2020 al millor disc de folk. Des del present, Marala busca les arrels a la música tradicional dels Països Catalans. S’hi aferra, però en sap treure fruits nous. Aconsegueix fer brillar els cants de la terra amb una llum nova, la llum de tres músics i compositores “valentes i feministes, despertes i conscients, sensibles i vulnerables, carismàtiques i virtuoses”, segons elles mateixes.

A trenc d’alba inclou cançons pròpies, com Rossinyol i Cançó de nit, musicacions de poemes d’Isabel Garcia Canet, Maria Mercè Marçal, Feliu Ventura, Gabriel Janer Manila i Miquel Martí i Pol, i també versions de cançons tradicionals, com Panaderina. Les tres artistes ajusten les veus amb una complicitat honesta, amb una senzillesa elegant, amb una serenor sincera. S’acompanyen de guitarres, que sovint els pessigollegen les veus, de la percussió d’Aleix Tobias i dels vents de Xavi Lozano. A més, en alguna cançó compten amb la col·laboració de Xarim Aresté, Faneka, Anika i Bruna González.

“Acluca els ulls, relaxa el cos, tot just s’acaba el dia convida la foscor”, canta Marala a Cançó de nit. Al vespre marxa el sol; a l’alba, surt. Són moments naturalment contraris. Tot i això, empenyen les persones a una mateixa disposició emocional: una connexió especialment viva amb el ritme de la terra. Per això, no ens hem de preocupar si comença a fosquejar mentre escoltem el trenc d’alba de Marala. Al vespre també pot encisar-nos, al vespre també pot enlluernar-nos.  

Berta Coll i Bosch
Núvol