Cerca de notícies

Enquesta

Josep Vila i Jover: “Un cor és un laboratori d'experimentació social”

25/5/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/josep-vila-un-cor-es-un-laboratori-dexperimentacio-social-181040

El director del Cor Veus – Amics de la Unió ens parla de ‘Hits’.

El proper diumenge 30 de maig a les set de la tarda, el Teatre Auditori de Granollers acull ‘Hits’, un espectacle musical i visual que, en els darrers anys, ha triomfat arreu d’Europa amb una visió fresca i desencotillada de la música coral que només és possible des de la major exigència i la cerca de l’excel·lència artística i el desenvolupament personal. El concert posa en dansa el Cor Veus – Amics de la Unió, dirigida per Vila, i el Cor Jove de la institució, sota la direcció de Marta Dosaiguas.

Josep Vila i Jover ens parla d’avui amb la perspectiva dels 25 anys que han convertit Veus en un cor un referent no només a Catalunya, sinó que és reconegut internacionalment. El seu gran èxit no és només musical, sinó humà, fruit del convenciment del director que la música és capaç de contribuir en la cohesió social i la creació de ciutadans lliures i curiosos. Vila defensa que la pràctica musical fa persones més obertes i plenes, perquè ens fa experimentar la vida des de la responsabilitat, el desenvolupament sensitiu i intel·lectual. Des de la sensatesa, el discurs de Vila discorre amb una erudició i reflexió que, d’una manera molt planera, ens acaba parlant de la nostra pròpia essència, partint de la convicció que la seva feina és un autèntic laboratori d’experimentació social en el qual es pot incidir.

Com vius la figura del director de cor des de dins i com la desenvolupes més enllà de l’aspecte musical?

Ser director de cor és un regal que, en el meu cas, entenc com una oportunitat de fer coses interessants a la vida. En aquesta feina has de ser molt més que músic. Més enllà de remenar partitures, escollir repertori, controlar el so, també fas de psicòleg, que treballa la intel·ligència emocional per gestionar un grup de persones a qui cal convèncer. Incideixes en un conjunt d’individualitats que cal treballar en paral·lel, a banda de fomentar la creació d’un tot sonor, però també humà. En aquesta feina es pot aconseguir un nivell de transcendència que arriba a ser l’eix generatriu per a la transformació social, cultural i espiritual. Perquè, quan oferim la nostra música, ens cal recordar que ens dirigim a l’ànima que hi ha dins de cada persona i que ens fa éssers espirituals.

Amb un cor es pot aconseguir la transcendència com a eix generatriu per a la transformació social, cultural i espiritual.
En els sis anys que els cantaires de Veus estan amb mi aprenen de música i de vida, des les obres i els compositors, fins a la disciplina, l’esforç constant i tot el que els aporten les experiències que vivim aquí i a fora. Perquè el que faig no és una feina, sinó un projecte de vida que es basa en sembrar, sembrar i sembrar. I l’autèntica transformació sorgeix de tot el que arriben a aprendre els cantaires i, finalment, el que rep el públic. Malgrat que els directors de cors incidim en un percentatge molt petit de la població, deixem inevitablement en cadascun dels cantaires una petjada molt gran.

Parles essencialment de qüestions humanes.

Cal entendre l’home com un ésser espiritual, una part que incideix en tot el que passa a l’intèrpret, el grup i el públic. Perquè hi ha una necessitat espiritual real de consumir art i música. Com a director, tinc la possibilitat d’incidir en aquesta necessitat, com si fos un mèdium, sempre des d’una sincera humilitat que intento sempre transmetre als músics i al públic. I aquesta actitud fa que, sovint, ens arribin regals espontanis de públic agraït que reconforten.

L’èmfasi en la part humana ens fa entendre que el coneixement en general, i especialment el de l’art, ens fa éssers lliures i curiosos. Però no només això; en el cas de la música i el món dels cors, el que acabem aconseguint és la creació d’una microsocietat amb un objectiu comú i que es fonamenta en les relacions socials i la responsabilitat de cadascú segons les seves inquietuds. Un engranatge on tothom suma per crear una cosa superior, encara que hi ha moltes coses que sorgeixen del sentit comú, no només sobre la pràctica musical, sinó sobre els problemes d’avui, tan importants com l’amor o el canvi climàtic. Sempre cal mirar pel bé comú, especialment quan parlem d’adolescents a qui podem obrir finestres per expressar i treure cap enfora tota la seva immensa capacitat de sentir i emocionar-se. Però no només des de la creativitat i l’instint, sinó en base a un procediment, a la responsabilitat i l’educació emocional, en un món que no s’expressa. Cal una societat que comuniqui més les emocions i, per tant, que sigui vertaderament més oberta, per exemple, per expressar agraïment.

Ens cal una societat que comuniqui més les emocions per ser vertaderament més oberta
Com gairebé la totalitat dels cors de Catalunya, Veus és un cor amateur. Com veus l’eterna dialèctica entre la pràctica musical amateur versus professional?

És una qüestió ben complexa i plena de tòpics i handicaps. Un grup amateur pot perseguir de la mateixa manera o amb més perseverança l’excel·lència. Sovint passen diverses coses. D’una banda, penso, en moltes ocasions, la cultura tradicional no s’ha sabut dotar de líders prou formats en la disciplina. Per l’altra, personalment he experimentat projectes totalment professionals i no he sabut trobar la màgia ni la implicació d’una persona que fa les coses de forma voluntària. L’amateurisme és una actitud que pot ser suprema, perquè es basa en un imperatiu: voler. El problema és associar necessàriament amateurisme amb gratuïtat, d’una banda, i, de l’altra, fer passar projectes amb actitud amateur per professional, amb una concepció que es basa en “anem tirant i l’important és fer-ho”. En qualsevol cas, la manera com entenc la meva feina parteix de servir-me de la tradició del mon coral i posar-la a treballar amb una estructura professionalitzada al voltant per tal d’obtenir el màxim nivell.

L’amateurisme és una actitud que pot ser suprema, perquè es basa en un imperatiu: voler

Quins reptes us ha imposat la pandèmia i, sobretot: què n’heu après?

Tancar-nos d’un dia per l’altre va ser un xoc emocional molt bèstia. Ens van arrencar de dins nostre una cosa molt forta per tota la implicació que hi posem. Mai havíem pensat que el que fem podia parar. Les cancel·lacions, a més, es van viure com un procés ple d’angoixa. Personalment, no sabia si potser podria tornar a fer aquesta feina una altra vegada. Però, després del xoc, calia posar-nos a treballar. Em vaig inventar uns deures que consistien en demanar àudios als cantaires, que enviaven a nivell individual. Va ser un exercici meravellós: amb la vista posada doblement en la col·lectivitat i en la individualitat, detectes gent que era molt més bona del que pensaves, problemes que no coneixies, i es va establir un lligam molt bonic i totalment diferent fins al moment entre tots. Vaig experimentar un canvi de perspectiva, des del valor expressiu d’un grup de 60 fins a intimitat de cadascú. I tot això ens va portar a millorar, en un moment idoni per ressaltar la individualitat de cada cantaire.

L’aprenentatge més important de la pandèmia ha estat saber dir “no”
Al juliol ens vam adaptar a la mascareta, la separació i totes les mesures. Va ser molt dur, però com que estimem tan el que fem, vam exercir la resiliència i ens vam adaptar a la situació, i ens va servir per valorar encara més la nostra tasca.

De tot plegat, crec que el més important és que he après a dir “no”, cosa que no sabia fer abans. M’he adonat que fèiem coses per inèrcia mecànica, i mai n’hi havia prou. Ara vull fer la feina en les millors condicions. Potser d’aquí un any hauré tornat a dir si a tot. Però ara la prioritat és viure d’una forma molt més plena.

Com definiries el cor Veus.

Veus forma part de l’Escola de música dels Amics de la Unió, que vam crear fa 25 anys. El nostre projecte partia de la reflexió sobre què hauria de ser un cor de nens i què podríem arribar a ser capaços de fer. Treballar amb edats de 12 a 17 anys ens permet fer-ho a molt alt nivell, ja que es tracta de nens i nenes que llegeixen partitures i tenen una gran base musical. Treballem a diversos nivells, des de les sessions de lectura parcials de corda fins als tutti, i oferim classes de cant amb sessions amb només quatre cantaires.

Amb tot l’esforç i treball acurat, volem transmetre la idea que “cantar és fàcil”
El so que busco ha de ser natural, fresc, net, projectat, que incorpori el cos i que sigui el màxim d’expressiu. Es tracta d’un equilibri entre la tècnica del nord d’Europa, polida, cristal·lina, i l’expressivitat mediterrània. Per tant, un so amb consistència i tècnica, molt aeri, gens forçat, que fins i tot transmeti la idea que “cantar és fàcil”, que és l’essència del que som. El punt llatí el vivim en la posada en escena i en el caràcter proper que transpiren les nostres propostes. Cal fixar-nos en què explica la cançó i quin missatge podem transmetre. Si la música no ho demana, la part coreogràfica no la incorporem.

‘Hits’ s’ha convertit en part del nostre ADN.
Precisament, doncs, la música de Hits demana aquest espectacle visual.

Hits es basa en Songs of hope, que té un text molt significatiu, que transmet que “encara ens queda una esperança que el mon pugui canviar, i rau en l’esperit del grup”. L’èxit internacional ha estat tal que arreu ens han copiat la coreografia. Aquest espectacle s’ha convertit en part del nostre ADN. Al concert del dia 30 de maig agrupem el Cor Jove i el Cor Veus, i amb ells podem transmetre la idea que la música coral es pot explicar no només a nivell musical sinó també amb la força expressiva del moviment.

Per saber-ne més, punxeu aquí. I si encara dubtes, llegeix els motius que t’acabaran de decidir en aquest enllaç. 

Aina Vega i Rofes
Núvol