Cerca de notícies

Enquesta

Els poetes de l'exili en una obra simfònico-coral

7/7/2004 |

 

L'OBC estrena 'Libro del destierro', de Sánchez Verdú.

Els nens víctima de la crueltat dels adults i l'exili físic i interior són els dos temes de reflexió que proposa l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per al Fòrum en el seu concert de demà.

El programa inclou "dues obres dures i tristes", com les definia el director titular de l'OBC, Ernest Martínez Izquierdo, "per la temàtica de què parlen, de molta actualitat". El concert l'obren els Kindertotenlieder (Cançons dels nens morts), de Gustav Mahler, basats en poemes de Friedrich Rückert, cinc textos que expressen els sentiments dels pares davant la pèrdua dels fills i que mostra els nens com a víctimes de la crueltat dels adults. "Són uns poemes colpidors, que trenquen el cor", explicava Martínez Izquierdo, "una obra que no s'ha de programar sola perquè és molt dura i d'un impacte brutal". Els Kindertotenlieder estaran interpertats per la mezzosoprano Susan Parry.
La segona part està dedicada al Libro del destierro, una obra simfònico-coral de 35 minuts del compositor andalús José María Sánchez Verdú -Premi Nacional de la Música 2003-, que recull sis poemes de sis poetes de diferents països que van patir l'exili, la censura, la presó o l'assassinat. "L'obra és un elogi de la paraula expressada des de diferents tradicions orals", explicava ahir Sánchez Verdú, un compositor que explora tots els recursos fònics de la veu humana. L'obra, que només s'ha interpretat una vegada abans, es va estrenar a Madrid el 14 de juny del 2002 com un encàrrec de la Simfònica de Madrid per celebrar el seu centenari. També la va dirigir Ernest Martínez Izquierdo.
La cantata de Verdú està escrita sobre poemes del Dant, Paul Célan i Mosheh ibn'Ezra, Anna Ajmátova, al-Mu'Tamid ben Abbad, Antonio Machado i Ovidi, i tots els textos estan cantants o recitats en el seu idioma original: italià, hebreu, arameu, rus, alemany, llatí i castellà. Pel que fa a la música, està escrita per a soprano (Ksenya Lukic), baríton (José Antonio Carril), llaüt àrab, orgue, cor (Cor de Cambra del Palau de la Música i Coro de la Comunidad de Madrid) i orquestra simfònica.

Simbolisme
"L'obra està plena d'elements simbòlics i superposicions -explica Sánchez Verdú-, com quan sobre el text Fuga de mort, un poema de Célan que parla de l'Holocaust, s'hi superposa un text cantat en hebreu d'un poeta andalusí perseguit pels musulmans tres segles abans; o sobre el poema Gore, de la russa Anna Ajmátova, en què s'hi superposa un motet de Luis Tomás de Victoria; o quan un cor de nou dones canta en hebreu sobre una polifonia del Caucas, o al final, en què els músics deixen de tocar per recitar Metamorfosi, d'Ovidi: "Encara que jo sigui perseguit, desterrat, la paraula perviurà".
Jordi Casas, responsable dels dos cors, va destacar que "malgrat que el paper dels cors és llarg, poques vegades canten". "Són parts xiuxiuejades, sprechgesangs, paraula, inspiracions i expiracions en un treball de la veu en totes les seves capacitats fonatives".

El compositor, que assegura que treballa més a Alemanya que a Espanya, està preparant diferents òperes, com la que estrenarà a Munic el 2006, Jardines de la escritura, en què juga amb textos epigràfics a partir d'elements sonors i tímbrics; la que estrenarà al Teatro Real de Madrid l'any següent basada en el llibre de Juan Goytisolo Las virtudes del pájaro solitario, en què assegura que s'ha inspirat en "la forma de renovar el llenguatge de l'escriptor català" i en què també fa un viatge pel sufisme barrejant-hi fragments d'El Cantar de los Cantares i altres de Sant Joan de la Creu; o una òpera breu que estrenarà a l'Òpera Estatal de Berlín dirigida per Daniel Barenboim el 2005.

Marta Porter
Avui